Sánchez planteja abordar la condonació del deute autonòmic i el nou model de finançament a partir del gener

SantanderLes comunitats autònomes presidides pel PP, que són majoria, han arribat a la conferència de presidents de Santander amb escepticisme, expressant que tenien poques expectatives i fent un front comú contra el finançament singular. N'han sortit lamentant que tenien raó d'esperar-ne poc, entre queixes per la manca de resultats concrets. Una valoració molt diferent de la que ha fet el govern espanyol. "No puc acceptar que sigui un fracàs", ha replicat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que ha argumentat que el fet que s'hagi dialogat sobre afers com l'habitatge, la sanitat o la immigració ja és rellevant i "absolutament necessari". Per al govern espanyol, a més, la imatge de "normalització institucional" amb la presència de Catalunya i Euskadi en aquest fòrum multilateral és un "èxit" de la política aplicada en els últims anys. La Moncloa també ha celebrat el "to constructiu" i "l'educació i el respecte" de la conversa, lluny de la crispació que es viu setmanalment al Congrés. "Sortim més contents del que hem entrat", ha dit Torres. Alberto Núñez Feijóo, que no estava convocat a la cita, ha replicat a X que l'actitud del govern espanyol amb els seus barons ha estat de "manca de respecte". "Es dedica més temps i més esforços a preparar les reunions a Waterloo que aquesta", ha afirmat el líder popular.

El resultat més tangible de la trobada és que se'n produirà una altra de multilateral d'aquí aproximadament un mes, en aquest cas del consell de política fiscal i financera (CPFF). Pedro Sánchez ha respost a les crítiques del PP sobre el finançament singular amb una proposta que divideix els populars com és la condonació del deute. El CPFF del gener servirà per "impulsar l'assumpció per part de l'Estat de part de l'endeutament de les comunitats del règim comú" i Sánchez insta a abordar-hi també un nou model de finançament que "conciliï la multilateralitat i la bilateralitat". L'oferiment de condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) és un intent de desmentir alhora les acusacions de desigualtat de tracte amb Catalunya, que ja havia pactat que se li perdonessin 15.000 milions d'euros, i d'esquerdar la unitat del principal partit de l'oposició. Tot i que tenen interessos contraposats, la resposta de les autonomies populars ha estat a la defensiva, al·legant que la condonació és un "pedaç".

"Una majoria aplaudeix la condonació", ha replicat Torres, malgrat que públicament fins i tot el representant d'alguna de les autonomies més endeutades, com Múrcia, ha titllat de "xantatge" i "caramel enverinat" que es convoqui el CPFF per parlar de condonació i no d'una profunda reforma del sistema. Isabel Díaz Ayuso, que no té deutes amb l'Estat, ha marcat perfil propi oposant-se frontalment a perdonar-lo a la resta, amb una excepció. La presidenta madrilenya ha dit que ho acceptaria si només es fes per al País Valencià per ajudar en la recuperació de la tragèdia de la DANA. A parer d'Ayuso, condonar deute és "deslleial" i "insensat". "És letal per a Espanya perquè el deute no s'evapora; és deute a repartir entre tots", s'ha queixat. Illa ha celebrat, en canvi, la proposta de Sánchez que, ha recordat, va ser un dels acords adquirits pels socialistes amb ERC per investir el president espanyol.

Ara bé, que la negociació multilateral impliqui una rebaixa de l'abast dels acords és un dels recels de l'independentisme. Aquest temut cafè per a tothom amb el finançament és justament el que va oferir el líder socialista amb l'afer que abordarà el CPFF el mes vinent per tranquil·litzar les altres autonomies. El govern espanyol va fer extensible la condonació a totes les comunitats en un intent de calmar, de nou, les aigües davant les denúncies de discriminació per aquest acord anterior. L'executiu no concreta, de moment, quin percentatge de dèficit es pot perdonar al conjunt de comunitats. Amb els republicans es va comprometre al 20%. Qui li ha recriminat és el líder de Junts, Carles Puigdemont, en un missatge a X en què ha rebaixat l'optimisme d'Illa pel fet que tots els presidents autonòmics hagin reconegut que cal reformar el model i que ha qualificat la trobada de "cimera del café para todos".

Bloqueig de les principals carpetes

A banda del finançament, tampoc hi ha hagut avenços en la resta de carpetes. El PP ha bloquejat fins ara la negociació sobre immigració malgrat la pressió del president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo, que governa en coalició amb els populars, però que ja està buscant vies alternatives amb la majoria plurinacional. Canàries i Euskadi han portat a la reunió una proposta conjunta de mecanisme extraordinari de distribució que no ha fructificat. Clavijo, que també ha explorat el suport de Junts a un decret per al repartiment excepcional de menors, ha qualificat la conferència "d'oportunitat perduda". Un dels principals temes ha estat l'habitatge, però tampoc s'ha tancat cap acord.

El president del govern espanyol també ha demanat als presidents autonòmics que reprogramin una part dels fons europeus per crear una línia addicional d'ajuda al País Valencià, un compromís que no s'ha concretat. El seu president, Carlos Mazón, en el seu primer acte fora de l'autonomia després de la DANA, ha vist insuficient aquesta proposta. "Veig altres amb ganes de privilegis quan, si parlem d'excepcionalitats i de bilateralitats, tenim el cas valencià", ha defensat.