MadridL’any que ara comença no serà un més de la legislatura. Entrem en una etapa decisiva per al PSOE i per a la solidesa del sistema. Durant el 2025 els socialistes han sofert un fort desgast. Conscient d'això, el president del govern, Pedro Sánchez, haurà de resoldre si es presentarà a les properes eleccions generals, sigui quina sigui la data en què se celebrin. Aquesta serà, sens dubte, una decisió estrictament personal, amb una gran repercussió en el panorama polític. En tot cas, Sánchez no serà derrocat per un moviment intern del partit, que ara per ara controla sense dificultats especials. No obstant això, cada cop hi haurà més veus que li demanin una reflexió sobre el que convé fer per garantir el futur de l’organització. N'hi haurà que ho explicitaran de manera pública, però el que creixerà en termes significatius serà el nombre de dirigents que ho plantejaran en privat, a cau d'orella, perquè corri la veu entre les estructures del partit i el que ara és una hipòtesi vagi prenent forma.
Així funcionen els efectes de la radiació política. El PSOE encara no ha entrat en pànic, però té la por al cos. Ho demostren moltes dades, en especial els efectes de la seva davallada a Extremadura. Tot el que han fet els socialistes en relació amb aquestes eleccions podria formar part d'un manual per a perdedors. I el pitjor és que només ha estat el principi. Les expectatives del PSOE per a les properes autonòmiques a l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia no ajuden a millorar el panorama.
De moment, durant aquestes festes pràcticament no hi ha hagut parèntesi d'activitats per a les forces polítiques. Tothom ha estat a l'aguait, intentant mantenir les respectives posicions a les línies del front. Ara hem pogut comprendre millor per què la compareixença del president del govern per fer balanç de l’any –seguida de la copa de Nadal a la Moncloa— va tenir lloc el 15 de desembre i no la darrera setmana del mes, com era habitual. Calia anticipar-se al resultat electoral extremeny per evitar que l’examen de l’acció de l’executiu quedés relegat per l’anàlisi del veredicte de les urnes. En aquella ocasió Sánchez va tornar a explicitar la seva decisió d’esgotar la legislatura i, per tant, de no convocar eleccions fins al 2027, convençut que el seu govern "resulta rendible" a la ciutadania. I també va subratllar la voluntat del govern d’impulsar una agenda social consistent durant el temps que falta per arribar al final de l’actual mandat. Sis dies més tard d’aquell balanç anual, l’únic consol amb què el PSOE va poder acollir el resultat extremeny va ser la constatació que María Guardiola no havia assolit l'objectiu del PP de garantir una junta autonòmica sense la necessitat de pactar amb Vox.
L’esperança dels socialistes segueix sent que el que acordin els populars amb l’extrema dreta mobilitzi el vot progressista, ara molt decebut pels casos de corrupció i per la inactivitat inicial del PSOE davant les denúncies de dones víctimes d'agressions sexuals. Aquesta tàctica va funcionar el 2023. Però difícilment compensarà ara el fort desgast del govern. Recentment s’ha tornat a parlar molt a Madrid de les característiques i els beneficis de la Transició. Des de la casa reial s'ha posat molt l'accent en aquest factor, amb compareixences de Felip VI, sobretot la del discurs de la vigília de Nadal. S’haurien d’escoltar més les veus que reclamen un canvi d'actituds en l'escenari polític. Però serà difícil que Espanya pugui sostreure’s de la tendència actual d'augment de les expectatives de vot de l’extrema dreta.
Per al PP el creixement de Vox és una dificultat objectiva i un malson continu. Feijóo no ha aconseguit desenganxar-se d’Abascal, que li fa una crítica gairebé tan radical com la que dirigeix a Sánchez. No obstant això, on hagin de pactar ho faran, per iniciar un nou cicle polític en què tindrà una especial importància el vot dels joves. I no són pocs els que pensen donar suport a les candidatures de l’extrema dreta, com a vot de càstig, decebuts en aquest cas pels problemes que els impedeixen iniciar o consolidar un projecte de vida, com l'accés a un habitatge digne i les dificultats per trobar una feina amb garanties d’estabilitat i un salari just, a l’altura de la inflació, que no s’acaba de controlar.
Eleccions a Andalusia
Pedro Sánchez encara confia en la possibilitat de girar la truita. Però no l’ajudaran els resultats electorals. El moment culminant serà el de les eleccions a Andalusia, que posarà fi al cicle de cites autonòmiques d’aquest primer semestre. El PSOE pot alimentar la idea que el president andalús, Juanma Moreno, no conservarà la majoria absoluta, castigat especialment pel cas dels cribratges de càncer de mama. Malgrat això, aquest escenari no milloraria la seva situació. No és previsible que els socialistes incrementin vots ni responsabilitats en cap de les comunitats on es votarà durant els propers mesos. Com diu el mateix govern, el seu punt fort haurà de ser el seu programa social.
Però les expectatives segueixen sent que no s’aprovaran els pressupostos del 2026, encara que s’arribin a presentar. De la mateixa manera, costa molt imaginar que la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, aconsegueixi un èxit amb la proposta d’un nou sistema de finançament autonòmic. Tampoc hi ha gaires motius per pensar que abans de sortir del govern per anar a encapçalar les llistes a Andalusia Montero podrà deixar resolta la promesa d’un model singular per a Catalunya.
El panorama per als socialistes no és gaire millor pel que fa al calendari judicial. Feijóo hi posa molt l’accent, amb raó, malgrat que també té els seus maldecaps per la perillosa relació amb Carlos Mazón. El líder del PP va assegurar que l'expresident valencià el va tenir informat "en temps real" sobre els efectes de la dana durant les tràgiques hores del 29 d'octubre del 2024. La jutgessa que porta el cas ho vol comprovar. La indecisió dels populars, que haurien d'haver forçat molt abans la dimissió de Mazón, els pesarà en el futur immediat. Però l’horitzó judicial del govern és mil vegades més complicat. El president del govern ho haurà de tenir molt en compte si realment inicia una reflexió a fons sobre el final de la legislatura i sobre la seva candidatura en les properes eleccions generals.
