Sánchez intenta desactivar el model Ayuso a través de les universitats

MadridPer la via d'urgència, amb un reial decret, Pedro Sánchez va voler la setmana passada posar certs controls a la proliferació de "xiringuitos universitaris". Darrere d'aquesta mesura per evitar que s'instal·lin universitats que no tinguin prou qualitat, hi ha una decisió de fons de combatre el model ultraliberal d'Isabel Díaz Ayuso de donar barra lliure a centres que donen rendiment als seus inversors però que aporten poc al sistema educatiu. "Són la principal amenaça per a la classe treballadora", afirmava fa uns dies la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. Des del PP han posat el crit al cel contra el moviment de l'executiu de l'Estat i l'acusen d'obrir una guerra contra les universitats privades.

A Madrid és on més se n'han creat els últims anys i ja n'hi ha 13, més que de públiques (6). La catorzena podria ser la Universitat Oberta d'Europa (UAE), que ha provocat moltes crítiques i ha fet vessar el got. Les sis universitats públiques madrilenyes s'hi van oposar en bloc, i encara falta l'últim vistiplau de l'Assemblea de Madrid. "Els promotors ni tenien ni tenen un projecte definit i de qualitat", advertia l'informe desfavorable –no vinculant– del ministeri de Ciència i Universitats, i també hi veia esquerdes Madrid+D, que és l'òrgan autonòmic que s'encarrega de validar els projectes. "No és possible verificar específicament l'experiència d'aquests docents" i "Sembla una estructura molt petita per a l'entitat del projecte universitari que es pretén, i no existeix una estructura d'investigació que estigui en consonància" són alguns dels avisos que conté l'informe, consultat per l'ARA, que malgrat tot valora favorablement la proposta.

"En lloc de qualificar, Madrid+D fa de consultoria i diu que endavant", critiquen fonts del PSOE de Madrid. El permís a la Universitat Oberta d'Europa encara està pendent de votar-se definitivament a l'Assemblea de Madrid, però des de l'oposició creuen que Ayuso esperarà a aprovar una nova llei universitària, de la qual només han circulat alguns esborranys als mitjans de comunicació. "Serà la fi de la universitat com la coneixem", lamenten els socialistes. Entre altres qüestions, aquesta nova normativa obligaria les universitats públiques a buscar finançament privat –només els garantiria el 70% del pressupost–, cosa que va en sintonia amb "l'asfíxia" financera que els centres públics denuncien que estan patint del govern autonòmic del PP. "Vincular la investigació a les necessitats de mercat implica enderrocar tot el que coneixem com a innovació", es queixen al PSOE.

La nota dominant és que aquests centres privats tenen una estructura petita, amb graus barats –no ofereixen química, per exemple, que requereix inversió en laboratoris– i pocs alumnes, que ja donen una ràpida rendibilitat. Per això el decret del govern espanyol vol fixar un mínim d'estudiants i de tres doctorats, entre altres requisits. Més enllà de l'argument sobre la qualitat, l'esquerra es queixa del "canvi social" que aquesta política pot provocar en els pròxims 10 o 20 anys. El tap a la pública i la laxitud amb les privades contribueix al desequilibri que els últims anys s'està produint a Madrid, on tot el que no pot oferir la pública va a la privada, amb el que això comporta. "¿Qui es pot pagar la matrícula i l'habitatge, tal com estan els preus de lloguer?", anoten. Malgrat no ser majoritari, des del PSOE apunten que d'aquesta manera s'entén un fenomen que està passant: grans fortunes llatinoamericanes es traslladen a la capital espanyola i es compren pisos en efectiu.

Un nou enemic per a Sánchez?

De moment les universitats privades vigents no entren a la batussa política, tot i que la patronal madrilenya sí que ha carregat contra la iniciativa de Sánchez i Ayuso l'acusa de fer "guerracivilisme" en tots els àmbits. Precisament, aquesta setmana també s'han activat entitats franquistes, que volen contraprogramar l'agenda d'actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco que planteja la Moncloa amb iniciatives que enalteixin el dictador. La llista d'enemics de Sánchez és llarga, amb un protagonisme especial per a la dreta judicial, que manté bloquejat un canvi de sensibilitat a la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem i es prepara per desacreditar un eventual aval del Tribunal Constitucional a l'amnistia.

En el pla estrictament polític, que no hi hagués ple al Congrés ha propiciat una petita treva en la confrontació permanent entre el PSOE i el PP en clau estatal. A més, l'anunci dels aranzels de Donald Trump ha provocat que els conservadors s'hagin situat al costat del govern espanyol en el rebuig a les barreres comercials, i s'han evidenciat les contradiccions de Vox amb les seves aliances trumpistes. A l'espera de veure si les negociacions de la Unió Europa amb l'administració nord-americana poden prosperar i rebaixen els aranzels, Sánchez es bolca en el flanc internacional amb el viatge a la Xina i el Vietnam d'aquesta pròxima setmana, amb l'objectiu de potenciar nous mercats. Com a anècdota, hi ha facultats de la Universitat Complutense de Madrid –pública– amb rètols en xinès als passadissos.