La llista de projectes de llei impulsats pel govern espanyol que continuen encallats al Congrés és força llarga. El més recent a entrar a formar part de les reformes que s'estan tramitant és el projecte de llei orgànica per regular el dret a la rectificació. A aquest, però, s'hi sumen diferents projectes de llei que també han iniciat el seu tràmit aquest 2025: la llei per reforçar l'intercanvi d'informació entre els serveis de seguretat i duanes dels estats membres de la UE; la llei que modifica els criteris que estableixen la informació financera que han de donar les empreses; la llei de pesca; la llei per millorar els serveis digitals i l'ordenació dels mitjans de comunicació; la llei de defensa dels consumidors i usuaris o la llei per controlar els lobis o grups d'interès. Algunes, però, continuen en un calaix des de molt temps abans. És el cas de la llei per recuperar la Comissió Nacional d'Energia (CNE), que ara forma part de Competència; la llei per reformar el Sistema Nacional de Salut, o la nova llei del cine i la cultura audiovisual, totes elles presentades al Congrés el 2024.
Sánchez desafia amb noves lleis el calendari electoral i la debilitat al Congrés
Les reformes s'acumulen a la cambra baixa per la falta de suports en la recta final de la legislatura
MadridAl govern espanyol se li acumulen els projectes de llei al Congrés i aquesta setmana alguns dels partits del bloc d'investidura l'hi han recordat. Amb la desclassificació dels documents del 23-F, els socis, en particular les formacions basques, li han exigit que tregui la pols a una reforma que va iniciar el seu tràmit parlamentari l'estiu del 2025, és a dir, fa més de mig any: la llei franquista de secrets oficials. Les anades i vingudes amb aquesta norma han estat constants, fins al punt que hi ha dues propostes damunt la taula, la de l'executiu de Pedro Sánchez i la del PNB, partit que històricament ha fet bandera de la necessitat de deixar enrere la llei de secrets de 1968. De fet, la iniciativa dels jeltzaleva superar el seu primer examen al Congrés el febrer del 2024.
Aquests tempssón només una mostra del que està passant amb moltes altres lleis que fa temps que sobrevolen la cambra baixa espanyola. Per exemple, la llei d'indústria va entrar al Congrés el desembre del 2024 i va passar la primera prova del ple, però des d'aleshores està estancada en la fase d'esmenes, un procés que es pot allargar sine die.
Sánchez ha animat els partits a desbloquejar una nova norma de secrets oficials abans que s'acabi l'actual període de sessions (a l'estiu). Però al calendari s'hi suma la debilitat parlamentària que viu el govern espanyol, sobretot arran del trencament de Junts amb els socialistes, i que precisament aquesta setmana s'ha tornat a fer evident: els vots dels de Carles Puigdemont, juntament amb els del PP i Vox, han fet descarrilar l'escut social, la limitació dels preus en situacions d'emergència i una proposició de llei de Sumar, el soci minoritari al govern de coalició, per blindar els acomiadaments quan una empresa es deslocalitza.
Aquests dos fets –calendari i falta de suports– aboquen els tràmits al Congrés a convertir-se en camins tortuosos i, en conseqüència, a fer que moltes lleis neixin (i creixin) ferides de mort. Però el cap de l'executiu espanyol ho desafia. En pocs dies, el consell de ministres ha aprovat dos avantprojectes de llei en primera volta: d'una banda, el pla anticorrupció promès pel cas Cerdán. I per l'altra, la norma que preveu, entre altres qüestions, limitar els ingressos per publicitat institucional que reben els mitjans de comunicació. A totes dues s'hi hauria de sumar, com a mínim, l'avantprojecte de llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2026, tal com s'hi ha compromès l'executiu espanyol.
Mesos amb lleis estancades
Que els dos textos s'hagin aprovat en primera volta vol dir que tot just ara es dona el tret de sortida al període d'audiència pública. Això significa que durant un temps s'hi poden fer aportacions. Després, hauran de tornar al consell de ministres –ja serà en segona volta– per poder fer el salt al Congrés, on començarà la tramitació. Si no prospera cap esmena a la totalitat, s'iniciaria el període perquè els partits hi introdueixin esmenes. Com s'ha vist amb la llei d'indústria, el temps pot començar a córrer sense pressa, i en la mateixa situació es troben lleis com la del control del consum de begudes alcohòliques en menors d'edat; l'orgànica d'enjudiciament criminal, també anomenada llei Bolaños pel ministre que l'ha impulsada i que busca reformar de cap a peus la justícia; la de la condonació del deute autonòmic, negociada entre el PSOE i ERC; i la de protecció dels infants als entorns digitals.
Tot plegat xoca de ple amb l'horitzó d'unes eleccions generals el 2027. Tot i que no hi ha data, el 28 de juny de l'any que ve farà quatre anys exactes de l'arrencada de la legislatura, de manera que abans l'executiu hauria hagut de dissoldre les Corts. De fet, els gestos de Sánchez de cara a aquest nou curs 2026 contradiuen el fet d'endinsar-se en periples legislatius que desencadenin en negociacions gairebé impossibles.
Al desembre, el president espanyol va demanar als seus ministres propostes "disruptives" que no necessitessin passar pel Congrés per recuperar, així, la capacitat de marcar agenda, però també el pols de cara al cicle electoral autonòmic. En aquest sentit, el consell de ministres ha aprovat recentment propostes que no requereixen l'aval de la cambra baixa (l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica i l'Estratègia per Combatre la Soledat), però que no es materialitzen en reformes concretes –són, per ara, polítiques que el govern vol impulsar–. Alhora, va modificar l'última addenda del Pla de Recuperació dels fons europeus per esquivar els exàmens de les Corts espanyoles.
El dilema
Darrere de tot plegat hi ha un dilema que persegueix els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, des de fa temps: si impulsen lleis importants al Congrés que acaben descarrilant no poden evitar la foto de la falta de suports, tot i el missatge que s'esforcen a enviar d'estabilitat i continuïtat de la legislatura. Alhora, no moure's obre una escletxa perfecta perquè l'oposició furgui en la ferida de la inacció i el bloqueig. La derrota per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, una de les mesures estrelles del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz, va ser un dels últims grans termòmetres per valorar la preferència entre una votació fallida i els dards constants de la dreta. De moment, les proves de foc són els reials decrets llei amb mesures urgents –com el mateix escut social.