Política 18/07/2019

Sánchez: amb Iglesias, no

El president espanyol explicita per primer cop el veto al líder lila per Catalunya i la falta de confiança

Dani Sánchez Ugart
5 min
José Luis Ábalos, Cristina Narbona, Pedro Sánchez ahir.

MadridEls militants que es van aplegar a la porta de la seu del PSOE després de la victòria electoral del 28-A van entonar un clar “amb Rivera, no” davant del vencedor de les eleccions. Pedro Sánchez aleshores es va esforçar per no donar una resposta clara. “Nosaltres no som com ells”, els va dir, abans de prometre parlar amb tothom per buscar un govern progressista. Ahir, el candidat socialista va reformular aquest cant, i va treure per primer cop a passejar de manera clara el seu veto, que és a Pablo Iglesias. Amb Iglesias, no.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest ha sigut l’assumpte que no ha permès que les negociacions entre el PSOE i Unides Podem avancessin des que van començar, tot i que fins ara cap dels dos partits ho havia volgut expressar amb claredat. En això s’encallaven les reunions entre Sánchez i Iglesias, que mentrestant entretenien l’audiència amb avenços que eren miratges, com el govern de “cooperació” o els perfils tècnics. Però no, els vetos són personals. No hi pot haver dos líders amb aspiracions de ser presidents compartint consell de ministres.

Ho va dir ahir el president del govern espanyol en funcions en una entrevista a La Sexta en què va parlar més clar que mai i també es va contradir de manera clara amb declaracions anteriors. Segons ell, “no es donen les condicions” perquè Iglesias sigui al futur govern espanyol. I ho va argumentar de nou amb la qüestió catalana, que torna a reivindicar-se com a factor desestabilitzador de la política espanyola. Sánchez va dir que el líder de Podem té una visió molt diferent “davant una de les crisis més grans” que es viuran “en les pròximes setmanes”, la que provocarà la sentència del Suprem. “Iglesias parla de presos polítics”, va afirmar Sánchez, que va considerar que aquesta divergència és “molt seriosa” i que ell necessita un vicepresident que “defensi la democràcia espanyola”.

La número dos de Podem, Irene Montero, va respondre a les acusacions i va demanar una rectificació al líder del PSOE. Mentrestant, les bases de Podem rebutjaven amb un 70% l’opció de fer president Sánchez sense elegir ministres, avalant així la postura d’Iglesias.

La Moncloa fa setmanes que treballa amb l’escenari que una eventual reacció contundent de l’independentisme a la sentència del Procés els pot facilitar la investidura. El marc mental és que davant d’una crisi territorial que requereixi l’acció del govern espanyol les dretes hauran de deixar de banda els interessos partidistes i fer-li costat. I també que es posaran en negre sobre blanc les diferències amb Unides Podem, la qual cosa farà baixar del burro Iglesias. Ahir, Sánchez va donar pistes en aquest sentit i va prometre que serà garant de la unitat d’Espanya i del compliment de la Constitució, tot mostrant-se preocupat per les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, que no descarta un retorn a la unilateralitat. Una estratègia arriscada que tira la pilota endavant i dona per perduda a la pràctica la investidura de la setmana que ve.

Però mentre això no passa, Sánchez va continuar amb els retrets a Iglesias. Fins i tot, de vegades, entrant en contradicció amb si mateix. El candidat socialista va admetre per primer cop que “el principal escull” perquè hi hagi un acord entre el PSOE i Unides Podem és la presència d’Iglesias al consell de ministres, i va assegurar que el líder lila li ha exigit càrrecs en l’executiu en totes les converses que han tingut, cosa que ha impossibilitat parlar de programes. Dilluns, en canvi, va afirmar en una entrevista a la SER que Iglesias no li havia demanat ser vicepresident. L’autodesmentiment també despulla l’estratègia socialista en aquesta fase prèvia a la investidura: el joc de les culpes. Amb la possibilitat creixent d’una repetició electoral, Sánchez continua decidit a carregar els altres líders amb les responsabilitats del bloqueig. I fer aparèixer Iglesias com un polític obsessionat amb la poltrona, creu Sánchez, és una jugada mestra en aquest joc.

A més de les desavinences en l’àmbit territorial, Sánchez va esgrimir també la situació a la Rioja, on la diputada de Podem ha impossibilitat la creació d’un govern del PSOE, per justificar el veto a Iglesias. Considera que, com que no ha pogut controlar el sentit del vot de la diputada, el líder lila és secretari general d’un partit que no domina, i això podria portar molts maldecaps si finalment acaben fent un govern de coalició. Com a tercer argument per vetar Iglesias, Sánchez va fer servir les declaracions del lila en què deia que volia ser número dos de Sánchez perquè no es “refiava” d’ell, i per controlar-lo des de dintre.

Reculada en retirar l’oferta

Sánchez, en canvi, sí que va insistir que va oferir a Iglesias l’entrada de persones de Podem amb perfils tècnics, una possibilitat que el dirigent lila va negar que s’hagués produït en una altra entrevista a la mateixa cadena dimarts. Aquesta oferta, va dir Sánchez, continua vigent, però amb perfils “qualificats” per als càrrecs que se’ls assignin. De nou, aquí, el candidat socialista va entrar en contradicció amb l’entrevista que va oferir dilluns a la Cadena SER, perquè allà havia donat per trencades les negociacions i per retirades totes les ofertes i cessions que, segons ell, havia fet el seu partit, i que van culminar amb aquesta oferta de coalició tecnòcrata que no va convèncer Podem. Sánchez també va confirmar que, a més de la vicepresidència, Iglesias li va demanar les carteres d’Hisenda, Treball i Comunicació.

El president espanyol en funcions, a més, va negar haver rebut pressions per no incorporar Iglesias, tal com va afirmar el líder de Podem. “Un govern amb el senyor Iglesias a dins no funcionaria perquè estaria paralitzat per les mateixes contradiccions internes”, va dir el líder socialista per justificar-se. I va afegir que no desconfiava del líder lila, tot i que no el vol veure ni en pintura al seu consell de ministres.

A partir d’ara Sánchez es dedicarà a buscar les abstencions de Cs i el PP, mentre explora quines opcions hi ha amb Unides Podem. Si els liles acaben rebutjant definitivament qualsevol oferta, també els demanarà que s’abstinguin perquè comenci a córrer la legislatura. Ho farà en tres reunions (si tots els líders les accepten) abans de l’última votació, la de dijous que ve al Congrés, per a la qual de moment només té assegurat el sí del seu partit i del regionalista càntabre.

Podem va respondre de manera irada a l’entrevista de Sánchez. El més clar va ser el responsable dels pactes postelectorals de la formació lila, Pablo Echenique, que va assegurar a Twitter que un veto a Iglesias és un veto a “tothom” dins de l’organització, i també als 3,7 milions de votants. “Igual que vetar Pedro Sánchez seria exactament el mateix que vetar el PSOE. Pedro Sánchez veta Podem. Aquest és el titular real”, va continuar el dirigent.

Així, les posicions continuen allunyades, però les cartes de cadascun dels partits han sortit a la llum després de setmanes en què es presentaven les diferències com a assumptes de fons -sobre el format del govern- i no de cares. El problema és de seients. Del de Pablo Iglesias, en concret.

stats