Sánchez fa un pas per limitar la privatització i enerva Ayuso: "Vol acabar amb la sanitat de Madrid"

MadridEl xoc de models entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid no té aturador i aquest dimarts ha estat protagonitzat per la sanitat. L'executiu de Pedro Sánchez ha fet un primer pas per blindar la sanitat pública i, com venia advertint, ha posat negre sobre blanc el camí que vol seguir. El consell de ministres ha aprovat en primera volta un avantprojecte de llei sobre serveis sanitaris que pretén donar un "cop de porta", en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, al model concertat i de privatitzacions que va impulsar el PP durant el mandat de José María Aznar. Les patronals del sistema sanitari català ja han avançat que demanaran que es defensi la "singularitat" del model de concertació de Catalunya.

El projecte, doncs, representa un torpede directe al sistema sanitari que propugna Isabel Díaz Ayuso des de la Comunitat de Madrid. De fet, la presidenta madrilenya no ha trigat a reaccionar i ha acusat el govern de "voler acabar amb la sanitat" a Madrid i portar-la a la "revolució" perquè "res funcioni".

D'aquesta manera, Ayuso ha defensat que la Comunitat de Madrid necessita mantenir el seu model, en el que, a banda de la sanitat pública, també hi ha concessions a empreses privades. "Què hem de fer? Acabar amb la Fundació Jiménez Díaz? Dir-los als pacients que s'equivoquen quan escullen aquest tipus d'hospitals?", ha dit. "[Ayuso] Protegeix i blinda el sistema de les urpes especuladores i privatitzadores", ha replicat la ministra García, que ha assegurat obertament que vol evitar casos "obscens" com les concessions madrilenyes a Quirón o Ribera Salud.

Segons Ayuso tot forma part d'una "obsessió" de Sánchez per anar en contra d'ella, malgrat que, segons ha dit, també en altres llocs com Catalunya hi ha una concertació en l'àmbit sanitari. En tot cas, es tracta d'una primera proposta del govern espanyol. Quan acabi el tràmit dins l'executiu, la norma farà el salt al Congrés, on Sánchez dependrà dels vots de la majoria plurinacional. També de Junts i el PNB, que defensen la col·laboració publico privada en tots els àmbits.

Què diu l'avantprojecte?

Amb la normativa elaborada per la Moncloa, es pretén que la gestió pública sigui "preferent" i que la privatització de serveis sigui "excepcional" en aquelles qüestions a les quals no pugui arribar la sanitat pública. "Vull deixar clar que aquesta llei no va contra fórmules que no tenen ànim de lucre o que tenen models de col·laboració publicoprivada saludables. Posa límits als models que treuen recursos de la [sanitat] pública per engreixar les carteres d’algunes empreses", ha resumit García, que ha dit que ara les externalitzacions hauran de comptar amb informes d'experts.

L'avantprojecte del govern espanyol consolida el model de gestió directa com a modalitat preferent en la prestació de la sanitat pública i deroga la llei de 1997 sobre noves formes de gestió del sistema de salut que va aprovar Aznar.

Segons recull Efe, a la Comunitat de Madrid hi ha cinc hospitals de titularitat pública i de gestió privada, la majoria concedits a Quirón: la Fundació Jiménez Díaz (Madrid); l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos (Móstoles); l'Hospital Universitari Infanta Elena (Valdemoro), i l'Hospital Universitari General de Villalba (Collado Villalba), a més del de Torrejón, gestionat per Ribera Salud, que és el que va ser objecte de polèmica perquè van transcendir uns àudios, publicats per El País, en què els responsables del centre demanaven allargar les llistes d'espera per augmentar el benefici econòmic de l'empresa. Segons el govern espanyol, la proliferació de models de concertació ha propiciat la fragmentació, la manca de transparència i un menor control institucional.

Defensa del model català

Algunes de les patronals del sistema sanitari a Catalunya, com La Unió o l'Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), han carregat contra l’anunci del govern espanyol perquè consideren que va en contra del model català. Per a la directora general de La Unió, Roser Fernández, l’avantprojecte de llei que plategen suposarà un "conflicte de competències", ja que correspon a les comunitats autònomes la decisió de com organitzen la provisió de serveis sanitaris, i a Catalunya la concertació de serveis és "estructural".

De fet, a Catalunya el 65% del sistema públic de salut és de gestió concertada, per la qual cosa Fernández ja ha avançat que demanaran les esmenes que calguin perquè es reconegui la "singularitat del model català", que ha insistit que és molt diferent del de Madrid. El president d’ACES, Lluís Monset, ha anat més enllà i ha defensat que, a banda del model català, hi ha "altres models que poden ser igual de bons" i que el que cal és posar el focus en la qualitat assistencial i els resultats econòmics. Amb tot, creu que una llei que recull "qüestions del segle passat" no tirarà endavant.

Altres mesures

Amb tot, el consell de ministres ha aprovat dues mesures més de bracet amb aquest avantprojecte. Una d'elles crea un marc jurídic que reconeix el paper de les organitzacions de pacients, els seus drets i responsabilitats en tot allò que afecta el servei públic de salut i per això se'ls reconeixerà com a interlocutors davant l'Administració General de l'Estat.

"La veu dels pacients és fonamental", ha defensat García. El plantejament que siguin interlocutors reconeguts i que, per tant, puguin tenir veu i vot en algunes decisions sobre el sistema de salut arriba després de l'escàndol dels diagnòstics de càncer de mama a Andalusia, també en mans del PP. A finals del 2025, el govern andalús va admetre errors en els diagnòstics i va estimar que hi hauria almenys 2.000 dones afectades.

L'altre mesura és una modificació del procediment de finançament selectiu dels productes sanitaris que es venen a la farmàcia a pacients no hospitalitzats. Es deroga la normativa vigent de 1996 i es fixa un nou marc pel finançament i fixació de preus d'aquests productes, adaptant-los a les necessitats actuals i prioritzant criteris d'eficiència, sostenibilitat i valor clínic, així com garantint el subministrament, segons ha explicat la ministra.