Santiago Espot impulsa una candidatura a Barcelona al marge d'Aliança Catalana

BarcelonaL'empresari i polític Santiago Espot ja fa mesos que fa campanya a Barcelona. Grava vídeos i els penja a les xarxes criticant algunes mesures de l'Ajuntament o denunciant la "degradació" que viu la capital catalana. Incombustible a les xarxes, on té milers de seguidors, carrega contra les polítiques migratòries, però també contra els expats, a qui convida a marxar als seus països si no volen integrar-se a Catalunya. Independentista de soca-rel, Espot va ser el promotor de la xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa el 2015 que el va portar a l'Audiència Nacional per ultratge als símbols d'Espanya. Amb aquesta carta de presentació, el seu nom havia sonat com a possible integrant de la llista d'Aliança Catalana a les municipals. Però Espot no anirà a la candidatura de Barcelona del partit de Sílvia Orriols. Segons ha pogut saber l'ARA, ha decidit muntar una plataforma independent que compta amb el suport del Front Nacional de Catalunya (FNC), la formació d'on va néixer Aliança arran d'una escissió, que ell mateix vol encapçalar.

La plataforma electoral, que s'anomena Barcelona2027, ja compta amb pàgina web i un llistat d'adherits. Entre les cent persones en homenatge al Consell de Cent que donen suport a aquesta llista hi ha l'exalcalde d'Arenys de Munt, l'excupaire Josep Manel Ximenis. "Barcelona està en una decadència terrible per culpa dels espanyolistes", denuncia l'impulsor de la primera consulta sobiranista, que havia estat vinculat a la CUP. Entre els signants també hi ha l'escriptor i politòleg, Ramon Cotarelo, l'advocat Pepe Fajula, l'actor Sergi Mateu, el periodista Frederic Porta o l'expresident del CADCI, Josep Maria Andreu.

En conversa amb l'ARA, l'empresari tanca la porta a integrar-se a una llista d'Aliança: "Ni jo ni cap dels impulsors són d'Aliança i, per tant, la candidatura serà al marge d'Aliança". També sosté que "Aliança sense l'Orriols no és res" i que en "unes municipals és més important la persona que la marca". Sí que obre la porta a presentar-se sota el paraigua del Front per estalviar-se haver de recollir els avals necessaris que implica fer-ho amb una agrupació d'electors (un partit ha de recollir unes 1.200 signatures i, en canvi, el requisit per a una agrupació d'electors és arribar a les 8.000), però assegura que encara no s'ha parlat d'aquesta qüestió.

Espot explica que l'objectiu de la candidatura és "recuperar la catalanitat i la seguretat a Barcelona, així com un canvi d'un model econòmic pervers, basat en el turisme massiu i en una mà d'obra barata que no fa altra cosa que expulsar els barcelonins de la ciutat". En una de les seves últimes publicacions a les xarxes, el promotor de la llista Barcelona ha acusat els supermercats 24 hores, les botigues de mòbils o les perruqueries regentades per immigrants de ser "la bugaderia del diner negre de xarxes criminals".

No serà el primer cop que Espot es presenta com a candidat per Barcelona. A les eleccions del 2011, l'empresari ja va liderar la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que va treure 6.823 vots (1,13%) i va quedar fora de l'ajuntament. Ho va fer després que el 2010, el seu partit, Catalunya Acció, a través de la marca electoral Força Catalunya, decidís sumar-se a la llista de SI liderada per Joan Laporta i que va desembarcar al Parlament amb quatre diputats. El FNC tenia pensat tornar a presentar batalla a la capital catalana, on no va arribar ni al miler de vots (0,13%) a les últimes eleccions, però la gestació d'aquesta plataforma independent l'ha fet desistir d'anar en solitari.