De socialdemòcrates a liberals i d'esquerres: així són els corrents interns de Junts
Es tracta d'espais ideològics formals amb la voluntat d'influir en les polítiques públiques que defensi el partit
BarcelonaUna de les peculiaritats que recullen els estatuts de Junts per Catalunya és que els membres de la formació es poden organitzar, formalment, en corrents interns que representin sensibilitats ideològiques diferents. L'article 24 estableix que, com que s'inspiren en la "unitat" que "va fer possible l'1 d'Octubre", volen donar cabuda al partit persones que provenen de diversos corrents; una manera, asseguren, de posar de manifest la "transversalitat" de l'organització. Aquests espais ideològics s'han posat en pràctica les últimes setmanes, en què els afiliats que ho han volgut s'han apuntat a tres espais diferents: els socialdemòcrates, els liberals i els d'esquerres. Segons les dades facilitades per Junts, el corrent que ha aconseguit més adeptes ha sigut el de la socialdemocràcia, seguit dels liberals i, finalment, les esquerres.
Ara bé, la participació en aquests espais ha sigut més aviat minoritària tenint en compte que la formació té ara aproximadament uns 6.000 militants, segons el partit: a l'espai socialdemòcrata s'han apuntat 736 persones, al liberal 555 i al d'esquerres 394. Així doncs, el principal corrent ideològic de JxCat és ara el socialdemòcrata.
¿On se situen els màxims dirigents? Els lideratges més visibles de la formació han optat per no mullar-se, ja que no consta on s'ha apuntat la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el vicepresident, Jordi Puigneró; el president del partit, Carles Puigdemont, o el secretari general del partit, Jordi Sànchez. Tot i això, sí que hi ha cares conegudes que tenen la voluntat de fer bandera d'un determinat espai ideològic. S'han fet eleccions dins de cada espai i s'ha elegit president: el diputat Ramon Tremosa serà el representant dels liberals; la secretària primera de la mesa, Aurora Madaula, de les esquerres, i la diputada Cristina Casol dels socialdemòcrates.
Tremosa va treure el 87,08% dels vots, seguit dels també diputats Joan Canadell (84,83%) i Glòria Freixa (74,72%). En el cas dels socialdemòcrates, la més votada va ser la diputada per Lleida Cristina Casol (76,27%), seguida de l'ex alt càrrec d'Interior Manel Pardo (51,41%) i el militant Emili Canalís (49,72%). Pel que fa a les esquerres, Madaula va obtenir el 74,26% dels vots, seguida del militant Oriol Izquierdo (61,39%) i Josep Lluís Martínez (51,49%).
Actuar com a lobi intern
¿Com es tradueix això en termes organitzatius? Els estatuts recullen que els corrents ideològics tenen nou membres nats al consell nacional, de manera que a cadascun d'ells li corresponen tres membres. Així, els espais no es tradueixen en una representació formal en els òrgans de decisió, ja que els donen la mateixa quota. És a dir, tindran els mateixos representants els socialdemòcrates que els liberals o els d'esquerres.
Tanmateix, la idea –expliquen des dels corrents– és créixer amb més adeptes dins el partit i influir en les polítiques públiques que defensi Junts per Catalunya; actuar com una mena de lobi dins el partit. Des del corrent liberal, que presideix Tremosa, expliquen que el seu objectiu és que Junts ocupi un espai que ara creuen que no està representat a Catalunya, que és el del "business friendly", i posen d'exemple projectes que el partit ha defensat aquest mandat com l'ampliació de l'aeroport del Prat o la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. Des del corrent socialdemòcrata, en canvi, posen èmfasi en la defensa dels serveis públics i en la redistribució de la riquesa i insisteixen que és l'espai ideològic majoritari dins el partit, sobretot dels que provenen de fora de la política –com la mateixa Casol–. Pel que fa a l'espai d'esquerres, afirmen que treballaran perquè hi hagi un "accent més social" en els posicionaments de Junts i posen en relleu l'existència dels tres espais perquè és una manera, creuen, de fugir de les estructures del segle XX i fer un partit "més obert". "Un catch-all party", remarquen.
Un cop constituïts els tres espais s'han d'encaixar amb el rol que també volen jugar les sectorials –dividides per temes– i les territorials, que ja responen a l'organització més tradicional dels partits. Caldrà veure si els corrents ideològics aconsegueixen influir en les decisions de l'executiva o acaben tenint un rol testimonial.
