La solitud del president

La fredor amb què el Cercle d’Economia ha rebut els presidents de la Generalitat durant els últims anys és impressionantment palpable

La fredor amb què el Cercle d’Economia ha rebut els presidents de la Generalitat durant els últims anys és impressionantment palpable. Normalment, els líders polítics entren a la sala on la institució celebra la seva trobada anual acompanyats de diferents empresaris que fan petar la xerrada amb ells. No va ser el cas de Torra, que només anava acompanyat de Juan José Brugera, el president del Cercle, a qui protocol·làriament li tocava fer aquesta feina. La sala on es fan les conferències també era un quadre: almenys una quarta part estava buida, i ni tan sols la primera fila, on normalment s’acumulen els primeres espases, estava plena (de les 19 persones que hi havia, només 3 eren dones, i dues eren alts càrrecs del Govern i acompanyaven el president, però aquesta és una altra història). Entre els absents, Javier Faus, que serà nomenat nou president del Cercle aquest estiu.

Brugera arrenca defensant la tercera via (l’opció preferida de la població, segons l’últim informe del Centre d’Estudis d’Opinió, afirma) i tot seguit el també president de Colonial, una de les empreses que van traslladar la seu a Madrid després de l’1-O, defensa la importància que Catalunya tingui seus empresarials. Brugera també admet que “els mals auguris” sobre l’economia catalana “no s’han fet realitat”, però afirma que comença a notar-se “la pèrdua de poder econòmic” de Catalunya.

Torra replica que l’independentisme surt reforçat de les eleccions espanyoles, municipals i europees, que l’Estat va posar en risc l’economia catalana (i es basa en l’informe que aquesta setmana ha publicat el Col·legi d’Economistes per sostenir-ho) i que el problema, en el fons, és la no acceptació de l’existència de l’independentisme. Torra fins i tot cita Acemoglu, un dels economistes més prestigiosos i més suats dels últims anys, segons el qual la pobresa institucional acaba provocant la decadència dels països. Per a Torra, l’actuació de l’Estat des de l’1-O (inclosa l’acusació de rebel·lió que aquesta setmana ha confirmat la Fiscalia) significa que tots els ciutadans, independentistes o no, acabaran sortint-ne perjudicats.

A la primera fila, l’entusiasme és escàs. Jordi Gual, president de CaixaBank, mira el mòbil; Marc Puig, president de l’empresa que porta el seu cognom, s’aixeca les ulleres i es frega els ulls, com qui escolta un sermó; a la segona fila, l’exalcalde Jordi Hereu batalla contra la son. Amb un èxit relatiu.

Cap al final, Torra reclama als empresaris que es posin a l’avantguarda de la defensa d’un referèndum pactat per la independència. “Demano que parlin alt i clar, aquí i a Madrid, per fer saber que són al costat del que la ciutadania decideixi”, afirma abans d’advertir: “El conflicte sempre és resultat de la prohibició”. A diferència de l’any passat, aquest cop Torra accepta preguntes, una de les quals li busca les pessigolles sobre la victòria independentista a la Cambra. Torra se la treu de sobre simplement felicitant els guanyadors. Un altre membre de la primera fila, l’excandidat a la Cambra Carles Tusquets, escolta atentament.

La conferència acaba, i Torra se’n va com ha arribat, acompanyat de Brugera i sense que ningú li digui res. La solitud del president.

Més continguts de