Política 02/01/2022

Qui són els centenars de càrrecs que cobren més que Sánchez?

Els ambaixadors, els membres de les meses i els executius de les empreses públiques, els més ben pagats

5 min
Rànquing dels sous públics més alts

BarcelonaSi la Moncloa fos una empresa, seria la més gran d’Espanya. Seria la que tindria més empleats (514.514) i més pressupost (458.970 milions d'euros), però moltes coses haurien de canviar: la seu hauria de ser un gratacel i Pedro Sánchez hauria de seure en un despatx a l’última planta i tenir un sou de set xifres. Però la Moncloa és un palau del segle XVII, el despatx del president és a la primera planta i el seu sou està molt lluny de ser el més alt. De fet, centenars de càrrecs guanyen més diners que Sánchez, que cobra 84.845,16 euros anuals. I no és a l'administració, sinó al costat més empresarial de l’Estat, on es paga millor: bona part dels sous més elevats els guanyen els executius de les empreses públiques, una tendència que es repeteix a bona part dels estats europeus.

Al capdavant del rànquing s’hi situa el president de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), que actua de creditor de les arques públiques. El seu president, Fernando Salazar, va cobrar 231.928,21 euros el 2020. 8.000 més que el segon del rànquing, el president de Loteries, Jesús Huerta. Tot i dirigir empreses, bona part dels executius tenen una trajectòria lligada a un partit: abans de Loteries, Huerta va passar pels departaments de Salut i Hisenda d’Andalusia, quan María Jesús Montero n’era consellera. Amb Montero com a ministra, Huerta lidera un ens adscrit a Hisenda. La justificació dels seus elevats sous ve donada per la seva especialització: "Són empreses d'un àmbit molt especialitzat i els executius han de tenir unes competències concretes. Encara que no se'ls ha de pagar com al mercat privat, sí que es fa de forma diferent a l'estructura salarial rígida de l'administració", explica Carles Ramió, catedràtic de ciència política de la UPF.

La segona empresa del rànquing és la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El sou més elevat és el de Bartolomé Lora, vicepresident, que el 2020 va guanyar 221.867,52 euros. La SEPI es va passar un any i mig sense president, ja que el 2019 Vicente Fernández va ser destituït quan va ser imputat en un cas que investiga l’adjudicació de l’explotació d’unes mines a Sevilla pel seu rol com a llavors secretari d’Ocupació d’Andalusia. Treballava en el mateix executiu que Montero –llavors consellera d’Hisenda– i, quan va passar a la Moncloa, Fernández la va acompanyar al SEPI. Montero, de fet, es va resistir a posar un substitut fins que el jutge va desestimar els recursos d’arxiu. Al març va nomenar Belén Gualda, que era la màxima executiva de Navantia, una altra empresa pública, dedicada a la construcció naval militar, on es cobra un sou destacat: 168.630 euros. Per sobre s’hi situa un vell conegut de la política catalana, l’exdiputat del PSC i president d’AENA, Maurici Lucena, amb 170.000. Aquests sous, però, són inferiors als homòlegs que es paguen al sector privat. Així, per exemple, el president de Paradores, Pedro Saura, cobra 191.913 euros i el CEO d’NH Hotel Grup –empresa privada amb una dimensió similar– arriba als 700.000 euros.

Salaris encara més alts

Però hi ha càrrecs públics que cobren encara més. Els ambaixadors són els que poden arribar a guanyar més diners. El sou fluctua depenent de la destinació i els complements per equiparar la retribució al nivell de vida del país o compensar la llunyania o una guerra. El que va cobrar més diners el 2020 va ser el del Japó, amb 302.239 euros. La segona posició en el rànquing més polític l’ocupa la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, amb 230.930 euros. A les cambres legislatives moltes dietes eleven les retribucions. El president del Senat, Ander Gil, és el tercer del rànquing amb 206.770 euros; els membres de les meses a les Corts poden arribar als més de 138.000 i els diputats al Congrés, als 126.000. A la cambra baixa, tots els parlamentaris tenen un sou base de 3.050,62 euros. Si ets president, ja guanyes 10.000 euros més al mes; 3.177 si ets vicepresident o gairebé 3.000 si ets portaveu. Tot sumat a 1.959 euros més si ets de fora de Madrid. Això també es trasllada al Parlament. Laura Borràs cobra 155.570 euros i no n’estan lluny ni els seus companys de mesa, que poden arribar als 130.800 euros, ni els diputats, que poden ascendir fins als 122.000.

Meritxell Batet i Ander Gil en una imatge recent.

Pel que fa els presidents autonòmics, Pere Aragonès, tot i rebaixar-se el sou un 15%, és el que té amb una retribució més alta: 130.250 euros. La mitjana de tots els presidents se situa en els 80.000 euros, però en els mesos vinents augmentarà lleugerament. Després que la Moncloa decidís apujar un 2% el salari dels funcionaris –un increment que també s’aplicarà Sánchez–, 10 presidents autonòmics tenen previst seguir el seu camí: els d’Aragó, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Galícia, La Rioja, Navarra i el País Valencià.

Contradiccions

Amb l'augment, el sou de Sánchez ascendirà als 86.542,08 euros, però encara serà dels més baixos. I això s'explica perquè el president gaudeix de més privilegis. Començant per la residència i pràcticament totes les despeses pagades en el càrrec i acabant amb prerrogatives de per vida. Quan finalitzi mandat, tindrà dret a una oficina i treballadors, podrà circular gratis per les companyies de transport de l'Estat i gaudirà d'una dotació per a despeses d'oficina que el 2021 arriba gairebé als 300.000 euros a repartir entre els quatre expresidents en vida. Si vol, a més, podrà tenir un càrrec vitalici al Consell d'Estat.

Si només ens fixem amb el sou base, però, abans del president hi ha una munió de secretaris tenen una retribució més elevada. Fins i tot els números dos i assessors dels ministres que més que ells. Al capdavant del rànquing s’hi troba el secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, amb 137.542,66 euros, i poc després ve la subsecretària d’Hisenda, Pilar Paneque, amb 129.631,84. L’exemple de Paneque és paradigmàtic: cobra 54.000 euros més que la seva cap –la ministra Montero– i 5.000 més que la secretària d’Estat d’Hisenda, per sobre seu en l’organigrama. De fet, que la figura del subsecretari cobri més que el secretari d’Estat és una dinàmica que es repeteix. El motiu? “Els subsecretaris són els que dirigeixen el ministeri per dins; dominen els recursos humans i materials”, explica Carles Ramió. De contradiccions n’hi ha moltes més, com que la cap de gabinet de la vicepresidenta primera cobri més que el del president, que aquest tingui un sou més alt que el propi Sánchez o que la segona autoritat de Catalunya (Laura Borràs) guanyi més diners que la primera (Pere Aragonès). Si l’Estat espanyol fos una empresa, seria l’única on els ascensos no sempre es paguen.

Els càrrecs judicials, entre els sous més elevats

Enmig de les retribucions més altes de l’Estat també s’hi troben les dels principals càrrecs judicials, que cobren anualment una xifra que ve marcada pels pressupostos generals. Al capdavant del seu particular rànquing hi ha el president del Tribunal Constitucional, des de fa poques setmanes Pedro González Trevijano, que guanya 157.576 euros anuals. El segueix de prop el president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, amb 142.510 euros. Els vocals del CGPJ que s’asseuen a la mateixa taula que Lesmes cobren 122.908 euros, mentre que els magistrats del TC en guanyen 133.623. Entre aquestes dues xifres s’hi situen els consellers del Tribunal de Comptes, amb 123.267 euros anuals, i la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, amb 124.647 euros.

El president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, en l'acte d'aniversari de la Constitució al Congrés.
stats