El sotrac dels comuns obliga a la recomposició interna

Terrassa en Comú, 16.000 vots i sis regidors el 2015. Terrassa en Comú, 4.636 vots i cap regidor el 2019. No hi ha exemple més il·lustratiu -i dolorós- que el de la capital vallesana per explicar el fracàs de les municipals per als comuns, que es marcaven la cita com un moment per créixer al territori i desplegar el seu caràcter municipalista. Quan el partit va néixer, el 2016, situava com a referència les experiències de Barcelona i Terrassa, que ja havien aconseguit aglutinar en un nou paraigua diferents partits de l’esquerra alternativa, però les disputes internes han condemnat al desastre les candidatures de Catalunya en Comú (CatComú) allà on no reunien tots els actors de l’espai. I tot això, sumant-hi el fet que a Barcelona els 20.000 vots menys d’Ada Colau li fan perdre l’acaldia, el veritable emblema del partit.

A Terrassa no es va arribar a un acord amb Podem i l’atomització del vot ha sigut una de les principals causes de la desaparició institucional. L’efecte de l’exsocialista Jordi Ballart podria ser una explicació vàlida si no fos perquè aquest esquema s’ha repetit en totes aquelles localitats on CatComú es presentava fragmentat, ja fos amb escapatòries en candidatures àmplies amb la CUP i/o ERC -Badalona i Girona, entre d’altres- o per la manca d’entesa amb Podem -en 54 municipis-. El cas de Sabadell, tot i ser excepcional per exagerat, també reflecteix la situació: fins a quatre llistes de l’espai competien, enmig de motivacions personals, i l’oficialista Joan Berlanga ha quedat fora de l’Ajuntament.

A nivell global, els comuns han aconseguit aguantar com a força més votada al Prat del Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda, Montornès del Vallès i Montcada i Reixac, però reduirà les alcaldies de 17 a 13, a l’espera d’aquells llocs on pugui integrar governs, com Castelldefels. “A l’àrea metropolitana som claus per a governs progressistes amb ERC i el PSC”, es consolen fonts de la direcció dels comuns. Amb tot, el cinturó torna a ser roig socialista en detriment dels comuns, que han perdut milers de vots i han acusat el fet que el PSC agafés el rebuf del 28-A, gràcies al “bon joc amb els tempos” de Pedro Sánchez, diagnostica el partit.

Una aturada per reforçar-se

Les expectatives a l’alça de CatComú des de la irrupció i la doble victòria a les generals del 2015 i el 2016 s’han vist frenades pel 21-D, el 28-A i ara les municipals. Unes conteses que han interromput el desplegament orgànic al territori. Ha passat factura la fuga a altres llistes en el marc de la plataforma Sobiranistes d’Elisenda Alamany, però sobretot el contratemps per la sortida de Xavier Domènech, que va paral·litzar la integració de Podem amb l’arribada a la secretaria general de Noelia Bail, reàcia a la confluència. “Si no anem junts, perdem tots”, conclouen a la sala de màquines dels comuns.

Més continguts de