El Suprem conclou que no hi ha "explicació alternativa" a la culpabilitat del fiscal general
La sentència, de 181 pàgines, compta amb el vot particular de les dues magistrades progressistes
Madrid"Hem de condemnar i condemnem Álvaro García Ortiz com a autor d'un delicte de revelació de dades reservades". Dinou dies després d'anunciar la condemna, el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que consuma un xoc institucional sense precedents i que inhabilita dos anys el fiscal general de l'Estat. El tribunal, per una majoria de cinc vots a dos, es basa en un conjunt de proves "sòlides, coherents i concloents" per afirmar "necessàriament" que ell o "una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar a la Cadena SER el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La sentència, de 181 pàgines, considera que Álvaro García Ortiz tenia un "reforçat deure de reserva" que "va infringir sense justificació". En canvi, les progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que han emès un vot particular, sostenen que "no ha quedat acreditat" que el fiscal general fos l'autor de la filtració. Álvaro García Ortiz serà substituït per Teresa Peramato, que aquest dimarts ha estat nomenada formalment i aquesta setmana prendrà possessió del càrrec.
La Moncloa s'ha mantingut del costat de l'exfiscal general i el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat contra la sentència defensant el comportament de García Ortíz: "Qui ha de demanar perdó és [Isabel Díaz] Ayuso". En la mateixa línia que la direcció del PP, la presidenta madrilenya, en canvi, ha celebrat la condemna i ha apuntat que "el govern cauria a plom en qualsevol democràcia liberal".
El Suprem ha condemnat Álvaro García Ortiz tant per la filtració del correu en el qual l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso admetia que "certament" havia comès dos delictes fiscals com per la nota informativa que es va publicar hores més tard: hi veu una "unitat d'acció" en la qual la nota "consolida" la filtració inicial. Concretament, la nota va ser la resposta oficial després que Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, escampés falsament que la Fiscalia havia ofert un pacte a Alberto González Amador –quan realment havia sigut al revés i la iniciativa havia sortit d'ell– i que s'havia aturat per ordres "de dalt" –quan això mai va arribar a passar–. És la versió que va publicar El Mundo.
El criteri que s'ha imposat al Suprem ha sigut el de la majoria conservadora, liderada pel president de la sala penal, Andrés Martínez Arrieta, que és molt crítica amb el paper del fiscal general: li retreu que és "nociu" que qui és "garant de l'obligació de sigil" divulgui dades reservades perquè implica una "utilització perversa de les eines i instruments privilegiats" que té al seu abast.
La filtració i la nota informativa
La sentència argumenta que no hi ha cap "explicació alternativa raonable" que "permeti qüestionar" que la filtració va produir-se a la Fiscalia General de l'Estat i que Álvaro García Ortiz va tenir-hi una "participació directa". Li retreu la "urgència" i "precipitació" que va tenir el 13 de març del 2024 a la nit per aconseguir els correus intercanviats entre el fiscal del cas i l'advocat de González Amador, que creu que "no eren necessaris" per desmentir públicament una notícia falsa. A més, argüeix que "no és atendible" insinuar que hi havia desenes de persones que tenien accés al correu, com va al·legar la defensa del fiscal general, donat que implicaria una "bretxa de seguretat important".
Sobre la nota informativa, sosté que Álvaro García Ortiz "no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte" i esgrimeix que hi havia "moltes possibilitats" per desmentir-la "sense exposar l'acusat com a delinqüent confés davant l'opinió pública". Reprova "l'extralimitació" del fiscal general i creu que la nota contenia documents "manifestament prescindibles" i incloïa dades que "no havien de ser divulgades". "Informar no és intervenir en polèmiques mediàtiques assumint el sacrifici dels drets [d'Alberto González Amador]", rebla.
I què diu dels periodistes que van assegurar que van tenir accés al correu de la discòrdia abans que el rebés el fiscal general? Afirma que no qüestiona la seva "veracitat", però replica que el fet que una dada reservada fos coneguda prèviament "no suposa" que perdés la protecció que tenia. I compara el cas, per exemple, amb un cirurgià plàstic que opera un famós o un metge que sap que una persona té una malaltia de transmissió sexual.
Una "coincidència molt cridanera"
Un dels elements en els quals la sentència fa èmfasi és el fet que Álvaro García Ortiz va esborrar els missatges de WhatsApp el mateix dia que es va saber que el Suprem havia obert una causa contra ell. "Que es triés aquest dia tan singular és una coincidència molt cridanera", considera el tribunal, que qüestiona les explicacions que va donar el fiscal general per defensar que feia esborraments periòdics per qüestions de seguretat.
"No existeix cap disposició que l'obligui a deixar en blanc, de tant en tant, absolutament tota la informació", replica la sentència, que atribueix la "destrucció artesanal" i la "voluntària i conscient eliminació integral" del mòbil a una "genuïna estratègia de defensa". Així mateix, el tribunal no entén "de cap manera" que García Ortiz no guardés els correus relatius als fets si, com afirmava ell, "constituïen una prova essencial de la seva innocència".
Picabaralla entre la Moncloa i el PP
“Conec molts guions de Hollywood amb menys creativitat que aquesta sentència”, ha verbalitzat en una entrevista a TVE el ministre Óscar López abans que fos el mateix president Sánchez qui la critiqués. Des de Ferraz, fonts del PSOE han reiterat que els socialistes no comparteixen la condemna i han posat el focus en el vot particular de les dues magistrades progressistes. Així mateix, Sumar creu que "s'ha escrit una sentència a demanda per condemnar un home just".
En canvi, el PP ha carregat amb duresa contra Álvaro García Ortiz. Pocs minuts després de saber-se la notícia, la portaveu popular al Congrés, Ester Muñoz, ha remarcat que és el "primer fiscal general de l'Estat delinqüent". Més tard, des de Gènova, el PP ha celebrat "un gran dia per a la democràcia" i un "mal dia" per a Pedro Sánchez i han instat el president espanyol a dimitir si té un "mínim de dignitat".
Ferrer i Polo discrepen de la majoria
En el vot particular, les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo rebutgen la condemna al fiscal general basant-se en quatre punts. El primer, que no hi ha cap prova, ni directa ni indirecta, que incrimini García Ortiz en la filtració del correu. El segon, que cap dels periodistes que van publicar la notícia va assenyalar el fiscal general com a font d’informació. El tercer punt és que la Fiscalia estava legitimada a sortir al pas de les informacions falses publicades per El Mundo, que havia atribuït l’oferta de conformitat a la Fiscalia. Destaquen que a la nota que va fer pública la Fiscalia no es revela cap dada que no se sabés prèviament. L’últim punt és el que rebutja que es pugui condemnar el fiscal general perquè esborrés els missatges del seu mòbil i correu electrònic, tenint en compte que no se sap què deien i, a més, que l’esborrament periòdic de dades delicades s’ha demostrat que és una pràctica habitual a la Fiscalia precisament per evitar filtracions.