La tardor que marcarà la viabilitat de Pedro Sánchez i Salvador Illa

BarcelonaSalvador Illa tenia previst fer una rèplica conjunta per a tots els grups en el debat de política general, però la intervenció d'Albert Batet el va fer canviar d'opinió. El president del grup dels juntaires al Parlament havia comparat el president de la Generalitat amb Donald Trump i li havia tornat a exigir que subscrigués l'Acord de Brussel·les que va rubricar amb el PSOE. Illa va agafar la paraula per recriminar-li la comparació amb el president dels Estats Units, però també per reiterar que els pactes que interpel·len els socialistes catalans són els que surten del Parlament. Una manera d'intentar neutralitzar l'exigència de Junts. Ara bé, per als juntaires, el fet que el PSC no es faci seu l'Acord de Brussel·les pesa en una balança amb què ha de calibrar si finalment decideixen trencar amb el PSOE. Una decisió que el partit ha promès prendre aquesta tardor.

Un cop acabat el ple aquesta setmana, els diputats de Junts han sigut críptics a l'hora d'explicitar quin seria el seu següent moviment. "Pas a pas", asseguren, sense desvelar quan es prendrà una decisió. "No serà immediat", assegura una altra font. El que sí que expliciten és el seu enuig pel posicionament dels socialistes en el plenari, ja que van votar en contra de portar el referèndum a l'espai de negociació a Suïssa i també del concert econòmic, així com no avalar el traspàs de competències en immigració de la Generalitat –els socialistes van demanar treure la menció a "l'actitud anticatalana" dels partits que hi van votar en contra al Congrés, però no hi va haver acord–. El botó vermell per retirar el suport a Pedro Sánchez el té l'expresident Carles Puigdemont, però abans ho haurà de debatre tant amb la permanent del partit (que es reuneix setmanalment) com també amb l'executiva en ple, que de moment no té cap convocatòria prevista.

Els acords pendents

Les raons de fons per les quals Junts es planteja retirar el suport al PSOE és que creuen que després de dos anys del pacte de legislatura tenen poca teca al sarró. El traspàs de competències d'immigració ja ha fracassat pel veto de Podem i, aquesta mateixa setmana, el Tribunal Constitucional, tot i admetre el recurs d'empara de Puigdemont per la inaplicació de la seva amnistia, ha rebutjat les mesures cautelaríssimes per retirar l'ordre de detenció a Espanya de forma immediata. A més, queda pendent l'oficialitat del català a la Unió Europea, que s'arrossega fins i tot d'abans de la investidura. Quan, doncs, passaran les "coses" anunciades a la tardor? O quines seran les "conseqüències", en paraules de la portaveu de Junts, Mònica Sales, del debat de política general?

La qüestió és que d'ara fins al 21 de desembre hi ha unes quantes dates encerclades al calendari que poden encarrilar o acabar d'espatllar la relació amb els socialistes. El 21 d'octubre hi ha una altra reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, en què Espanya podria fer un gest i intentar forçar que es tornés a debatre el català. Ara mateix no està previst, ja que només s'hi han de discutir els pròxims pressupostos europeus, una proposta legislativa per reduir la burocràcia i el compliment d'Hongria de la legislació de la UE, entre altres coses. En el marc d'aquestes negociacions, el govern espanyol podria jugar amb el català com a contrapartida, però és difícil reduir les reticències dels altres estats, sobretot d'Alemanya.

En la darrera compareixença conjunta de Sánchez i el primer ministre, Friedrich Merz, l'alemany va fiar a la intel·ligència artificial l'arribada del català oficial a la UE, ja que un dels seus arguments per estar-hi en contra és el cost addicional dels traductors. Les altres oportunitats per a aquesta qüestió a Europa seran el 17 novembre i el 16 desembre –informa Gerard Fageda.

L'altra qüestió clau és el retorn de Puigdemont. El president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ja ha advertit que difícilment es resoldrà el seu recurs "abans de Nadal", per tant, l'eventual tornada de l'expresident, sense comptar les dilacions que hi pugui afegir el Tribunal Suprem, seria a la primavera si el TC li dona la raó. Ara bé, abans d'això, per a Junts, hi ha una data important abans, per calibrar també el seu suport al PSOE, i és quan el Constitucional resolgui sobre les mesures cautelars un cop escoltades les parts en relació a retirar l'ordre de detenció.

És a dir: si bé aquesta setmana el TC ha rebutjat retirar l'ordre de detenció de forma immediata, s'haurà de tornar a pronunciar-se abans de dictar la sentència final després d'haver escoltat els arguments a favor o en contra de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, les acusacions populars i el mateix Puigdemont. Què hi dirà la Fiscalia i l'Advocacia? Si es pronunciés a favor de donar les mesures cautelars, també seria un gest cap als juntaires, tot i que fonts del TC sempre han dit que no ho avalaran perquè seria anticipar-se al fons de l'assumpte –informa Ot Serra. Cal tenir en compte que el que està en discussió és si s'aplica o no la llei d'amnistia a Puigdemont i aixecar-li l'ordre de detenció seria aplicar-li de facto, obrint un xoc amb el Tribunal Suprem.

En el debat d'aquesta setmana, Illa va advertir els juntaires de l'alternativa al govern de coalició a l'Estat: "Penso que és millor per a Espanya i per a Catalunya un govern encapçalat per Pedro Sánchez que no altres alternatives que crec que serien molt dolentes per a Catalunya i per a Espanya". El president socialista replicava, així, al cap de files de Junts al Parlament, Albert Batet, que l'havia acusat de no defensar els interessos de Catalunya davant del govern espanyol per la relació estreta que Illa té amb Sánchez. Una relació que el líder del PSC va confirmar i en va treure pit com un valor que és positiu per Catalunya. De fet, Illa va intentar picar l'ullet als juntaires en el seu discurs de dimarts, quan el va obrir amb un record als diputats exiliats, Carles Puigdemont i Lluís Puig.

Illa pressionarà Sánchez?

Mentre la distància amb Junts s'eixampla, Illa l'estreny amb Esquerra, amb qui fa una pinça implícita per pressionar el PSOE perquè compleixi amb el pacte per un finançament singular. El president, de fet, és la baula feble d'un acord que li va permetre accedir al Palau de la Generalitat, però el compliment del qual no depèn d'ell. De fet, en la votació de les propostes de resolució, els socialistes van avalar que s'impulsessin "abans d'acabar l'any" les reformes legislatives necessàries per emparar legalment l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), és a dir, subscrivien la via d'Esquerra per començar a activar la recaptació de l'IRPF per part de la Hisenda catalana, que ja es va dilatar fins al 2028. Una via que el PSOE no comparteix.

El president socialista és el principal interessat que l'acord tiri endavant, però tampoc està disposat a pressionar més del compte Pedro Sánchez perquè entén que la situació a l'Estat és delicada. Ara bé, sense una proposta de finançament que s'ajusti a l'acord d'investidura, el president es juga presentar-se a l'equador de la legislatura amb dos pressupostos prorrogats i sobrevivint amb els comptes de Pere Aragonès del 2023. El Govern hauria d'afrontar el seu segon any de legislatura amb suplements de crèdit, un escenari que fins ara volia evitar.

En les pròximes setmanes, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hauria de presentar la seva proposta per reformar tot el sistema de finançament autonòmic. I en aquesta reforma hi hauria d'incloure el pacte d'investidura, però també conjugar-hi els interessos de la resta de comunitats autònomes. La incògnita és veure si la proposta garantirà el principi d'ordinalitat que incloïa el pacte per fer Salvador Illa president, però que va caure del document segellat entre el govern espanyol i el català després de la Comissió Bilateral.