El covid-19 deixa el dia a dia polític en quarantena

L’emergència sanitària generada pel coronavirus ha obligat a ajornar el calendari polític

Les eleccions, els processos interns dels partits, les causes judicials... Tota la maquinària política i administrativa que no té a veure directament amb l’emergència sanitària del coronavirus està aturada des de fa setmanes. Res s’escapa del covid-19, i les qüestions que fins ara ocupaven el dia a dia del debat públic han quedat relegades a un segon pla fins que no se superi la crisi de salut pública. És el cas de la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat -que va trigar mesos a concretar-se- o el judici a la cúpula dels Mossos pel seu paper en el referèndum de l’1-O. També a Galícia i al País Basc s’ha hagut de prendre decisions sense precedents en democràcia: suspendre les eleccions de l’abril fins que no s’hagi controlat la crisi. En una situació similar s’ha trobat el govern català, que, malgrat que no havia convocat formalment les eleccions, el president sí que les havia anunciat per després de l’aprovació dels pressupostos. La data era una incògnita, però la forquilla se situava entre la primavera i la tardor. Ara el covid-19 ja fa pràcticament inviable que siguin abans de l’estiu. I, finalment, la vida interna dels partits polítics (com la de totes les organitzacions) també rep les conseqüències del virus: Cs i Podem han vist ajornats els seus congressos, i altres partits que es volien presentar per primer cop als comicis catalans, com el grup de Poblet o la Lliga Democràtica, també han alterat els seus plans. La tornada al ritme habitual dependrà de com i quan se superari el coronavirus.

NEGOCIACIÓ

Sense data per a la segona reunió de la taula de diàleg Generalitat-Estat

El 26 de febrer a la Moncloa es va fer una fotografia històrica: el govern català i l’espanyol van seure en una mateixa taula per encetar el diàleg amb l’objectiu de resoldre el conflicte. Allà es va pactar un calendari per reunir-se mensualment i intentar posar les bases d’un solució a la situació política des de posicions molt allunyades. La pandèmia del coronavirus, però, ha relegat a un segon pla qualsevol cosa que no tingui a veure amb l’emergència sanitària; també el Procés. En aquest sentit, el 13 de març el president espanyol, Pedro Sánchez, i el cap de l’executiu català, Quim Torra, van acordar ajornar la segona trobada, agendada a la tercera setmana de març. Així ho van pactar malgrat que només dos dies abans el president de la Generalitat s’havia mostrat favorable a mantenir-la encara que fos a través de videoconferència. Eren els inicis de la crisi del covid-19, quan l’executiu català encara no reclamava un enduriment de les mesures per fer-hi front. En aquesta segona trobada que va quedar ajornada, l’objectiu era intentar fixar un diagnòstic compartit de la situació.

Ara bé, tot i que el conflicte polític ha quedat en un segon pla fins que no se superi la crisi del coronavirus, la tensió entre la Generalitat i Madrid continua viva. L’estira-i-arronsa entre el Govern i la Moncloa ha estat constant des del primer moment, quan Sánchez va declarar l’estat d’alarma, cosa que ha implicat la retirada de competències en la gestió del coronavirus a les autonomies. Ara és una incògnita, doncs, si després de la crisi de salut pública serà possible recuperar el fil de la taula de diàleg. Sigui com sigui, el que sí que haurà de fer el Govern és escollir qui substitueix l’exconseller Alfred Bosch a la negociació, ja que va dimitir arran dels assetjaments sexuals al seu departament destapats per l’ARA. Té relleu a Exteriors, Bernat Solé, però de moment no a la taula de diàleg.

LEGISLATURA

Les eleccions catalanes s’albiren a partir de la tardor

El president, Quim Torra, va oferir una declaració institucional el 29 de gener a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, en què va proclamar que la legislatura catalana no tenia més recorregut a causa de les discrepàncies entre JxCat i Esquerra. Era just després que el president del Parlament, Roger Torrent, li retirés l’escó per ordre de la Junta Electoral Central: el cap de l’executiu català va respondre anunciant que convocaria eleccions un cop s’haguessin aprovat els pressupostos del 2020. El covid-19, però, ha alterat també aquest calendari. Les eleccions anticipades han desaparegut, ara per ara, de les converses internes al Govern, i la majoria de fonts situen els comicis catalans com a mínim a la tardor. S’esvaeix, doncs, la possibilitat d’anar a les urnes abans de l’estiu, sobretot després que ja s’hagin ajornat les eleccions basques i gallegues de l’abril per l’emergència sanitària.

Els pressupostos, en canvi, podran seguir el seu curs. Cs els ha portat al Consell de Garanties Estatutàries -que té un mes per dir si encaixen a l’Estatut i a la Constitució-, però després el Parlament s’ha compromès a trobar la via per aprovar-los de manera immediata. La cambra s’ha vist afectada de ple per les mesures de confinament, ja que ha reduït al mínim tota l’activitat, però tot apunta que els comptes del 2020 es podrien aprovar en un ple reduït. A semblança del que s’està fent al Congrés de Diputats, es faria una sessió amb només 21 diputats i la resta de parlamentaris delegarien el vot si encara dura l’estat d’alarma. Ara per ara el reglament, segons el criteri dels lletrats, no permet fer un ple a distància i és difícil que la reforma de la normativa i els mitjans tècnics arribin a temps per donar llum verda als pressupostos. El Govern assegura que amb els comptes tindrà més marge per actuar contra la crisi gràcies a l’augment de 3.000 milions d’euros de la capacitat de despesa.

DEBAT

El final de l’ordenació de JxCat torna a quedar ajornat

Quan tot apuntava que el debat intern a Junts per Catalunya arribava al tram final, va emergir la crisi del coronavirus. L’última setmana de febrer i la primera de març van ser clau en la negociació entre el PDECat, capitanejada per David Bonvehí i Ferran Bel, i la Crida, pilotada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. Les converses es van succeir a la presó i a Waterloo per constatar la distància de posicions i abocar l’espai fins i tot a una ruptura: Puigdemont i Sànchez apostaven per fer un nou partit polític, mentre que el PDECat mantenia que volia subsistir com a organització i oferia una coalició com a solució. La decisió sobre el que cal fer, però, ha quedat ajornada per l’emergència sanitària i torna a donar marge al PDECat, que intentava guanyar temps per evitar un caixa o faixa. Ara no hi ha més reunions (Jordi Sànchez i la resta de presos polítics de JxCat estan confinats a la presó de Lledoners) i s’ha aturat qualsevol pas que pogués fer tant el PDECat com Puigdemont. Ara bé, demà el Partit Demòcrata té previst reunir la direcció de manera telemàtica, un òrgan que no es troba des de fa un mes. Fonts de la direcció, però, afirmen que no tenen previst prendre cap decisió sobre l’ordenació de JxCat: “Tractarem temes del dia a dia”.

TRIBUNALS

En ‘stand by’ el judici a Trapero i la cúpula dels Mossos

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va suspendre a mitjans de març els judicis oberts a les localitats on hi havia més incidència del coronavirus, incloent-hi la Comunitat de Madrid, el País Basc, Haro (la Rioja) i Igualada. Entre els processos afectats hi ha el judici que s’estava fent a l’Audiència Nacional al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i la cúpula del cos policial. Un judici que ja arribava al tram final.

No és l’únic procediment judicial que ha quedat congelat. El 19 de març la justícia belga va ajornar indefinidament les vistes per les euroordres de l’exconseller de Cultura Lluís Puig i el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, previstes per als dies 30 i 24 de març respectivament. També els processos pel suplicatori contra els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí s’han vist frenats.

D’altra banda, la primera petició d’indults als presos polítics del judici del Procés és sobre la taula del ministeri de Justícia i espera resposta. Fonts del departament van explicar a Efe que el ministeri està centrat en la gestió dels serveis essencials dels jutjats mentre duri l’estat d’alarma, i no en els indults, malgrat que es va acordar reprendre la tramitació de les mesures de gràcia.

CALENDARI

Suspensió sense precedents dels comicis bascos i gallecs

La pandèmia va escombrar del calendari les eleccions gallegues i basques, que s’havien de celebrar el 5 d’abril i que van ser suspeses en una decisió sense precedents i plena de dubtes, ja que la llei no preveu desconvocar uns comicis ja proclamats ni la manera d’actuar un cop es pren una decisió com aquesta. És la primera vegada en democràcia que es cancel·len unes eleccions.

Tant el lehendakari, Íñigo Urkullu, com el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, van prendre la decisió d’ajornar els comicis després d’acordar-ho amb els principals partits de les seves comunitats. Entenien que unes eleccions podien convertir-se en un focus de contagi del coronavirus. Els dies 17 i 18 de març es van publicar als butlletins oficials de cada comunitat els decrets que deixaven sense efecte la celebració dels comicis. En tots dos casos, la convocatòria d’eleccions es reactivarà de manera immediata amb un decret dels presidents un cop superada la crisi sanitària. El text dels dos territoris era molt similar, però mentre Galícia va acordar reprendre les eleccions un cop s’aixequi l’estat d’alarma i l’emergència sanitària, Euskadi va referir-se només a la fi de la situació d’emergència sanitària, que es decideix a Vitòria i no a Madrid.

RENOVACIONS

La incertesa també deixa els canvis interns als partits en pausa

La incertesa del moment també deixa els partits en pausa. A Catalunya eren molts els que es preparaven per a unes eleccions que semblaven imminents, mentre que a l’Estat d’altres es disposaven a renovar la seva estructura interna després d’un període amb moltes eleccions que els ha desgastat. Però l’esclat del coronavirus ha obligat també a modificar el calendari intern dels partits.

En el cas de Podem, es va suspendre l’assemblea programada per al 21 de març, així com la prevista a Catalunya al maig. També les primàries del partit a Catalunya per triar la llista al Parlament, un procés també aturat a Catalunya en Comú, que només va tenir temps de proclamar com a líder Jéssica Albiach. De cara a les catalanes, el debat sobre si Cs i PP van junts està en pausa, així com el de Lliures i la Lliga Democràtica. Un altre espai que s’estava configurant és el de Poblet, en converses amb Units per Avançar: s’han alentit els preparatius per a la seva plataforma. A més, Demòcrates havia de celebrar un congrés per decidir si trenca amb ERC que ha quedat anul·lat parcialment: només es farà una votació telemàtica per renovar la direcció. Cs també ha ajornat l’assemblea prevista a mitjans de març.