Política 10/06/2021

El TC estudia declarar inconstitucional el primer estat d'alarma

La ponència que s'elevarà al ple es planteja donar la raó a Vox i considera que caldria haver aplicat l'estat d'excepció

2 min
La façana de la seu del Tribunal Constitucional
Disponible en:

MadridPassada la pitjor part de la pandèmia, el Tribunal Constitucional (TC) tindrà a partir del 22 de juny damunt la taula una proposta de sentència per mullar-se per primer cop sobre el primer estat d'alarma. Vox va recórrer l'aplicació de la mesura constitucional perquè considerava que es tractava d'una "flagrant violació", atès que segons el seu parer el govern espanyol la va utilitzar de manera "abusiva i injustificada" i va vulnerar així drets fonamentals dels ciutadans. I justament el Tribunal Constitucional estudia donar la raó, en part, al partit d'extrema dreta.

L'alt tribunal estudiarà una proposta que considera inconstitucional el primer estat d'alarma perquè creu que les restriccions acordades van excedir el marc legal amb mesures més pròpies d'un estat d'excepció. Segons ha avançat El Español i han apuntat fonts jurídiques a l'ARA, es tracta d'un esborrany de ponència que elevarà al ple del tribunal el magistrat Pedro González Trevijano per respondre al recurs d'empara de Vox tant en contra del reial decret d'estat d'alarma del 14 de març com de les seves posteriors pròrrogues fins al juny.

Segons Vox, l'estat d'alarma només permet limitar la lliure circulació de persones però no suspendre els drets fonamentals, "com es va fer" segons el seu parer, durant l'inici de la pandèmia permetent la sortida de casa només en excepcions puntuals. En concret, destaca que es van vulnerar els drets de reunió, manifestació i educació.

L'opció de l'estat d'excepció

Justament la proposta del magistrat Trevijano recull el guant i apunta que les restriccions acordades per l'executiu de Pedro Sánchez van superar el marc legal de l'estat d'alarma. I per això s'hauria d'haver aplicat l'estat d'excepció que, a diferència del d'alarma, només es pot aplicar a través del consell de ministres un cop s'ha rebut l'autorització del Congrés de Diputats. En canvi, l'estat d'alarma es pot aplicar durant quinze dies sense l'aval de la cambra baixa. Si es vol prorrogar, sí que cal que s'hi pronunciï la majoria del Congrés.

L'estat d'excepció, segons la llei del 1981, permet a "l'autoritat governativa –amb limitacions– exercir les mesures següents: detenir qualsevol persona si ho considera necessari per mantenir l'ordre, sempre que almenys hi hagi sospites fundades que pugui causar alteracions de l'ordre públic". Es tracta, doncs, d'una mesura extrema per a períodes d'aldarulls o alteració de l'ordre que no s'ha aplicat mai en la recent democràcia espanyola.

En concret, la proposta de Trevijano no qüestiona el fet d'haver restringit drets fonamentals, sinó l'instrument que va fer servir el govern espanyol. Segons el seu parer, l'estat d'alarma no permet la suspensió generalitzada de drets fonamentals. De moment, l'esborrany s'ha lliurat a la resta de magistrats i s'abordarà al ple del 22 de juny. Com que es tracta d'una qüestió d'especial transcendència, confien que es pugui aprovar per unanimitat. Si no prospera, caldria estudiar una nova ponència.

stats