Política 06/10/2020

El TC anul·la parcialment el pla d'acció exterior de la Generalitat i qüestiona el Diplocat

El Govern aprova l'obertura de les noves delegacions al Senegal, el Japó i Austràlia

Quim Bertomeu
3 min
La seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dimarts diversos apartats del pla d'acció exterior de la Generalitat, la brúixola que guia l'acció del Govern en aquest àmbit. La sentència no nega a la Generalitat capacitat d'acció exterior, però sí que la delimita en certs àmbits i, entre d'altres, qüestiona la posada en marxa del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat.

Els jutges, que es pronuncien sobre un conflicte que s'arrossega de l'època en què el ministre d'Afers Exteriors era el socialista català Josep Borrell, declaren inconstitucionals nou punts del pla i estableixen que set més s'han d'interpretar perquè puguin encaixar en la Constitució. Consideren, en aquest sentit, que part del pla vulnera les competències de l'Estat en matèria de relacions internacionals i no s'ajusta a les que sí que té encomanades la Generalitat en virtut de l'Estatut. En definitiva: que algunes de les activitats que el Govern vol fer a l'exterior comprometen, segons el TC, la "unitat i coherència" de l'acció que en aquest àmbit fa el govern espanyol.

L'alt tribunal anul·la punts com el que diu que la Generalitat "enfortirà els vincles amb el cos diplomàtic i consular", especialment el que està localitzat a Barcelona, i demana interpretar-ne d'altres, com un que fa referència a la "promoció de la participació en competicions internacionals" esportives. El TC assegura que només serà constitucional si s'interpreta que es refereix als esports en què no existeixi una federació espanyola. El més destacat de la sentència, però, és que declara inconstitucional el fragment on s'estableix "la posada en marxa del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya", el Diplocat, que va tornar a entrar en funcionament el maig del 2019, després que el 155 obligués a tancar-lo.

¿Suposarà això de nou el seu tancament? El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ho ha descartat. Segons ells, la sentència, malgrat que carrega contra alguns punts del pla, permet que el Diplocat "pugui continuar projectant Catalunya al món". "El Govern de la Generalitat seguim i seguirem fent acció exterior", ha assegurat. Des del Diplocat opinen igual. Fonts d'aquest organisme consultades per l'ARA recorden que el Diplocat es va reactivar per una decisió del seu ple del 2018 que no ningú ha impugnat, i no pel fet de sortir en el pla estratègic de la Conselleria que és posterior. Fonts del ministeri d'Afers Exteriors tampoc han volgut polemitzar amb la sentència i eviten pronunciar-se sobre el tema concret del Diplocat. Afirmen que el recurs de l'Estat no tenia cap intenció "dolosa" i que la sentència és útil perquè "delimita" l'àmbit competencial entre l'Estat i les Comunitats Autònomes.

La discrepància de dos magistrats

Segons ha informat el Tribunal Constitucional, la sentència compta amb dos vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer. Han formulat aquesta discrepància perquè no comparteixen una part de la fonamentació jurídica i, de fet, un dels punts que qüestionen és el que fa referència al Diplocat. Els dos magistrats defensen que és impossible deduir del pla d'acció exterior que aquest organisme farà una "activitat diplomàtica" com la que el TC considera que no pot fer. De fet, els magistrats recorden que el Diplocat té el seu propi pla estratègic, que no ha sigut mai impugnat, i que, per tant, no hi ha constància que suposi una "invasió de la competència estatal" en l'àmbit de les relacions internacionals.

El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, aquest dimarts al Parlament

Precisament aquest dimarts el Govern ha aprovat l'obertura de tres noves delegacions de la Generalitat a l'exterior: les del Senegal, el Japó i Austràlia. El conseller del departament, Bernat Solé, ha defensat que es posen en marxa per "consolidar la vocació internacional de Catalunya i per ampliar la representació institucional existent en aquestes tres àrees geogràfiques estratègiques". En principi aquest moviment no hauria de suposar un nou contenciós amb el govern espanyol, ja que, des que al capdavant del ministeri no hi ha Borrell sinó Arancha González Laya, la conflictivitat entre la Generalitat i l'Estat en aquest àmbit ha baixat notablement. De fet des del ministeri apunten que han informat "positivament" de que no hi ha cap problema perquè es creïn.

stats