Homs defensa que el 9-N era legal i acusa el govern espanyol d'actuar amb "abús de dret"

Les defenses despleguen un nou argument, el de l'obligació de complir els mandats parlamentaris amb el testimoni de Núria de Gispert

Després d'un dia marcat pels testimonis tècnics i en què el fiscal  va collar el Govern per intentar provar que l'executiu va seguir al capdavant del procés participatiu del 9-N tot i la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC), aquest dimecres el judici del 9-N ha recuperat el perfil netament polític. El primer alt càrrec a declarar com a testimoni ha estat el portaveu del PDECat al Congrés i exconseller  Francesc Homs, en el que ha estat un assaig del judici que haurà d'afrontar ell pel 9-N al Tribunal Suprem.

Com havien fet dilluns l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, Homs ha subratllat que el Govern va aturar els treballs per celebrar la consulta del 9-N quan va arribar la primera suspensió del TC, i que el procés participatiu que es va acabar celebrant era un procés completament diferent. De fet, l'exconseller ha remarcat que el govern espanyol va reaccionar amb "menyspreu" a la proposta de nou procés participatiu dient que "allò no era res" fins que el 4 de novembre "sorprenentment" van presentar un nou recurs al TC. Homs ha arribat fins i tot a acusar el govern espanyol d'actuar amb "abús de dret".

Segons el relat d'Homs, quan el 4 de novembre reben la providència del TC, el Govern estava reunit en el Consell Executiu dels dimarts, i va ser en aquella mateixa reunió que ell mateix va comunicar a la resta de membres de l'executiu que la celebració del procés participatiu " no incomplia cap llei" i "encara menys hi havia la possibilitat d'incórrer en un delicte penal".

Completant un dels arguments clau de la defensa, Homs ha recordat que el Govern va demanar al TC que concretés l'abast de la suspensió del nou 9-N i que el tribunal no va arribar a respondre. Un recurs que ha justificat al·legant que, per exemple, fins a quin punt suspendre els preparatius del 9-N impedia al Govern atendre els mitjans acreditats i oferir una roda de premsa.

Homs no ha hagut de respondre a les preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled i de l'acusació popular perquè han rebutjat fer-li preguntes tenint en compte que Homs ha d'afrontar encara el seu propi judici al Tribunal Suprem. Una negativa a interrogar el testimoni que Homs ha lamentat: "Quina llàstima".

La carta de T-Systems

Aconsellat per la seva advocada, Homs ha evitat respondre les preguntes relacionades amb la carta que T-Systems va fer arribar a a Generalitat preguntant si s'aturaven els treballs encarregats pel 9-N i que és un dels documents als quals s'aferra l'acusació i pel qual ell afronta un judici davant del Suprem.

La defensa invoca l'obligació de sotmetre's al mandat parlamentari

Les defenses han desplegat durant la jornada d'aquest dimecres un segon argument de defensa, l'obligació de Mas, Ortega i Rigau de complir els mandats del Parlament. La primera testimoni de defensar-ho, l'expresidenta de la cambra, Núria de Gispert, ha recordat els principis de "legalitat i participació" defensats en els estatuts de la cambra. 

Gispert ha assegurat que li va semblar "una proposta raonable" canviar la consulta per un procés participatiu, perquè "la mateixa llei de consultes no referendàries" el regulava. També ha intentat provar que diversos informes avalaven la legalitat del que es va anomenar com el "nou 9-N", i en aquesta línia han anat les compareixences dels membres del Consell Assessor de la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, Joan Vintró i Enoch Albertí.

Durant la seva intervenció, Pi-Sunyer ha recordat que en els seus informes s'apuntava que l'Estat havia de "forçar" molt per optar per la via penal davant de la celebració d'una consulta a Catalunya. " Mai vam suggerir que s'aturés la convocatòria perquè podria tenir algun perill penal", ha explicat. Com havia fet Homs, Pi-Sunyer ha abonat una de les línies clau de la defensa, que és que la providència del TC era "molt inconcreta" i no especificava quines actuacions s'havien de dur a terme per paralitzar els preparatius del 9-N.

També ha comparegut l'expresident del Parlament i del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que ha refermat que el 9-N va estar organitzat per voluntaris i ha reconegut que va rebre directius de l'aleshores president de la Generalitat Artur Mas relacionades amb el procés participatiu.

Cessió d'espais municipals

Després de Rigol ha estat el torn de l'alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, que ha explicat que no va cedir cap local pel 9-N perquè no va ser necessari –hi havia disponible l'institut. A més, ha explicat que quan els ajuntaments cedeixen locals per a un sol dia –fins a 700 municipis van cedir espais el 9-N– no és necessari que firmin convenis. Les preguntes del fiscal han anat adreçades a concretar com es va produir la cessió d'espais dels ajuntaments a la Generalitat.

L'últim testimoni que ha intervingut ha estat l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que ha explicat també que en el cas de la capital catalana els punts de votació van ser tant escoles públiques com privades que s'hi van prestar voluntàriament. Com Buch, Trias ha explicat que l'Ajuntament va oferir els espais a iniciativa pròpia i no per petició de la Generalitat.

El material pel 9-N estava preparat a finals d'octubre

Abans d'aquesta desfilada de càrrecs públics, han declarat dos testimonis tècnics a petició de l'acusació popular. La més destacada, una responsable de l'empresa que va distribuir el material pel 9-N fet al Centre d'Iniciatives per la Reinserció (CIRE). Cristina Fernández ha avalat la tesi defensada ahir per l'exdirectora del CIRE Elisabeth Abad, i ha assegurat que tot el material es va recollir i començar a repartir el 30 d'octubre, abans de la suspensió del TC.

Més continguts de