Judicialització
Política 17/03/2022

Torra no es presenta al judici i el seu advocat compara la Fiscalia amb Putin

El ministeri públic acusa l'expresident d'"insbumissió institucional" i li demana un any i vuit mesos d'inhabilitació

4 min
Imatge d’arxiu de l’expresident Quim Torra al TSJC.

BarcelonaL’expresident de la Generalitat Quim Torra no ha comparegut aquest dijous al seu segon judici per desobediència per haver penjat una pancarta en defensa dels presos polítics al Palau de la Generalitat. Torra, que ja va ser inhabilitat pel mateix motiu, ha difós un vídeo a les xarxes assegurant que no legitimaria "una nova farsa, una nova escenificació repressiva disfressada de justícia". "Demano empara als tribunals internacionals, perquè no reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals. Els independentistes catalans només podem trobar la justícia a Europa”, ha dit. El judici s'ha celebrat igualment malgrat la seva absència, perquè la llei permet fer-ho en els casos de condemnes baixes, i ha quedat vist per a sentència.

El judici s'ha enllestit en encara no dues hores, amb la declaració de tres testimonis, que han assegurat que la pancarta es va retirar quan va arribar el requeriment judicial. Però la Fiscalia ha mantingut la petició d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per a Torra, a qui ha acusat d'"insubmissió institucional". La representant del ministeri públic ha menystingut una de les proves que la defensa de l'expresident esgrimeix per demanar la seva absolució, la resolució de l'Assemblea del Consell d'Europa instant les autoritats espanyoles a abandonar tots els processos relacionats amb el referèndum. La fiscal del cas ha qualificat d'"anecdòtic" el document, tenint en compte que es va aprovar per minoria.

En un contundent al·legat, l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, ha comparat la Fiscalia amb Putin per menystenir la resolució de l'organisme europeu. "Vladímir Putin se n’ha anat del Consell d’Europa perquè li molesten les seves resolucions, el mateix que a la senyora fiscal", ha dit Boye. El nom del president rus ha sonat de manera recurrent en l'al·legat de Boye, que arriba en una setmana de tempesta política per les declaracions del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, sobre els suposats contactes entre l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont i el Kremlin . Boye ha insistit en la importància de la resolució de l'organisme europeu i ha instat la jutge a cenyir-se a les proves del cas. "Si això fos anecdòtic no se n'hauria anat Putin; a veure si un dia ens veurem asseguts amb ell", ha insistit Boye.

Sense Torra assegut al banc dels acusats, el judici s'ha celebrat igualment. Es tracta del segon procediment per desobediència que afronta Torra, ja jutjat i inhabilitat per no haver retirat la pancarta durant el període electoral. Després de la primera negativa, la plataforma Impulso Ciudadano va tornar a denunciar-lo. La Fiscalia ha assegurat que no acusa Torra "per penjar una pancarta", sinó per fer-ho al Palau de la Generalitat sent-ne el president. Segons el ministeri públic, Torra tenia l'"obligació de mantenir la neutralitat política" de la institució. La fiscal ha acusat l'expresident d'"aprofitar-se" dels recursos de l'administració per difondre consignes que no representen tota la població, sinó únicament els partits independentistes. Tot i així, ha subratllat que el que l'ha portat al banc dels acusats no és la seva manera de pensar, sinó el fet d'haver desobeït el requeriment judicial que l'instava a despenjar la pancarta. Segons la Fiscalia, Torra no ho va fer perquè "estava col·locat en la insubmissió institucional" des de feia temps.

En el seu vídeo, Torra admet que va desobeir el tribunal, igual que ja va fer en el primer judici. Com aquell cop, també insisteix que no va complir l'ordre perquè considera que era "il·legal". Segons l'expresident, aquest segon judici demostra que la repressió política a l'Estat continua. "No legitimaré aquesta farsa", insisteix Torra, que al mateix temps demana empara als tribunals internacionals perquè assegura que no trobarà justícia en els espanyols. L'expresident defensa que les pancartes "en defensa dels drets humans" són legítimes i han de poder ser mostrades en espais públics. En aquest sentit, posa com a exemple les pancartes en suport a Ucraïna per la guerra iniciada per Rússia i que són visibles en molts edificis actualment.

"Contra Torra tot s'hi val"

La mateixa idea ha defensat Boye en el seu al·legat al final del judici, en el qual ha recordat que sempre hi ha hagut pancartes als edificis de la Generalitat i ha denunciat el biaix polític de les acusacions, a més de recordar que Impulso Ciudadano exerceix l'acusació popular del cas. De fet, el president de l'entitat José Domingo ha qualificat d'"acte de covardia" l'absència de Torra. La plataforma, que demana dos anys d’inhabilitació per a Torra i una multa de 108.000 euros –una pena superior a la que demana la Fiscalia–, no ha estat l’única en criticar la plantada de l’expresident. El ministre del PSC Miquel Iceta s'ha referit a la decisió de Torra com “un error més” que tindrà conseqüències. “I després es queixarà”, ha afegit a TVE. El president Pere Aragonès, per contra, ha expressat des d’Alemanya el suport al seu predecessor davant d’una “nova actuació repressiva per part de l’Estat”.

"Tot en aquest procediment està contaminat d'ideologia política, només des d'una contaminació es pot qualificar d'anecdòtica una resolució de l'assemblea del Consell d'Europa", ha insistit Boye, que ha assegurat que les acusacions s'han permès utilitzar aquest to contra l'expresident perquè "contra Torra tot s'hi val". "¿No hauria estat més fàcil cremar-lo a la foguera?", ha reblat l'advocat. Torra insta la jutge a seguir el posicionament que dos magistrats del Tribunal Constitucional van fer en el recurs presentat per l'expresident contra la sentència que el va condemnar i inhabilitar. Un dels vots particulars veia "legítima i raonable" la sospita de Torra sobre la imparcialitat del president del TSJC i l'altre sostenia que s'hauria d'haver debatut la constitucionalitat de la privació automàtica del càrrec.

stats