La tramitació dels pressupostos de l'Estat s'aboca a una negociació al límit

Barcelona38 hores des d’aquesta mitjanit. Aquest és el marge amb què compta el govern espanyol per evitar que la tramitació dels pressupostos del 2022 quedi penjant d’un fil. Divendres a les 14 hores acaba el termini perquè els grups al Congrés presentin, si així ho consideren, una esmena a la totalitat als comptes, i ara per ara els principals socis amb què compta Pedro Sánchez no descarten aquesta opció. Les pròximes hores seran claus i tots els focus estaran posats en els moviments dels partits nacionalistes i independentistes i, especialment, en la decisió d’ERC, que compta amb 13 vots clau perquè els números espanyols tirin endavant. Les exigències que tant els republicans com JxCat van plantejar al PSOE i Unides Podem no s’han vist per ara satisfetes i, a priori, no tenen incentius per aixecar el veto pressupostari. Amb o sense esmena a la totalitat, que encara es podria retirar abans de la votació al ple la setmana que ve, el que queda clar és que el primer examen als comptes s’aboca a una negociació al límit.

Al rebuig frontal de la triple dreta de PP, Vox i Cs al projecte que es debatrà els dies 3 i 4 de novembre al Congrés, s’hi suma que són poques encara les formacions –com el PDECat, amb quatre diputats, i el BNG, amb un– que descarten bloquejar-ne la tramitació. Tant ERC com JxCat (4 vots), el PNB (6) i EH Bildu (5), pilars de la majoria que sosté el govern de coalició, mantenen la incògnita sobre la seva decisió. En el cas de Junts l’aclarirà aquest dijous després d’una reunió extraordinària de la seva direcció, mentre que els d’Oriol Junqueras estan disposats a explorar la possibilitat d’un acord fins a l’últim moment. La falta de resultats –almenys públics– en la negociació, però, fa que el desenllaç més probable ara mateix sigui una doble esmena a la totalitat.

Blindar el català, punt clau

Què ho podria evitar? Esquerra va fer públiques dilluns les dues condicions plantejades a la Moncloa per tramitar els pressupostos: passar comptes dels acords subscrits pels números de l’any passat i, en un pla més concret, garantir el blindatge del català a la nova llei de l’audiovisual. Una exigència, aquesta última, també compartida per JxCat –que afegeix a les demandes la gestió dels fons covid i garanties en l’execució pressupostària– i que els republicans demanaven que tingués resposta abans d’aquest divendres. Fonts de la Moncloa, però, ja ho descartaven aquest dimarts. “Si no ho veuen possible, nosaltres potser tampoc veurem possible no presentar esmena a la totalitat”, advertia poc després la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.

Els republicans volen deixar clar que la protecció del català va més enllà del cas concret de les plataformes de streaming i per això l’han fixat com a línia vermella per avançar en la negociació. I tot i que el govern espanyol ha minimitzat la importància d’aquesta demanda, també ha admès que la “respecta”, en paraules dilluns d’Isabel Rodríguez, portaveu de l’executiu. Esquerra, en tot cas, busca garanties, sigui en forma d’un nou esborrany de la llei espanyola o d’un posicionament clar des de la Moncloa avalant els percentatges de català a la norma. “La pilota està a la seva teulada”, remarcava Vilalta.

Una esmena a la totalitat d'ERC complicaria les coses a Sánchez, però no ho trencaria tot. El president espanyol comptaria encara amb sis dies més, fins a la votació al Congrés dijous de la setmana que ve, per aconseguir convèncer els republicans, que són conscients que en l'esprint final tindrien més força en la negociació. Amb tot, i malgrat que el rellotge corri, les dues parts confien que tard o d’hora hi haurà un acord. Està en joc la continuïtat de la legislatura espanyola i, fins a cert punt, l'estabilitat de la catalana.