Política 16/03/2021

Com es transforma l'Estat perquè s'assegui a negociar?

Òmnium organitza un debat sobre l'amnistia i l'autodeterminació amb tot l'espectre sobiranista

3 min
El debat organitzat per Omnium
Disponible en:

BarcelonaQueden lluny els actes que les entitats independentistes organitzaven abans de l'1-O del 2017 en què es respirava una eufòria i una autoconfiança sense límits. Avui dia la repressió marca l'agenda i Òmnium, que té el seu president, Jordi Cuixart, empresonat des de fa 3 anys i cinc mesos, ha empès perquè l'amnistia ocupi un lloc preeminent en la reivindicació de tot l'espectre sobiranista. Per això el mateix dia que a Madrid es presentava un projecte de llei amb escasses possibilitats d'èxit, a Barcelona l'entitat organitzava un debat al voltant d'aquesta qüestió i l'autodeterminació amb primeres espases com l'exdiputat dels comuns Xavier Domènech, l'exconsellera i exmembre de la mesa del Parlament per ERC Anna Simó, l'exconseller socialista Antoni Castells, l'exdiputada de la CUP Natàlia Sànchez i el sociòleg Salvador Cardús. El debat, conduït per la directora de l'ARA, Esther Vera, va fugir dels triomfalismes de temps passats i va entrar en el fons del debat actual de l'independentisme: com es transforma l'Estat per forçar-lo a una negociació?

En aquest punt, el més escèptic i pessimista va ser Cardús: "No hi haurà ni amnistia ni indults, perquè si ho fan [el govern PSOE-UP] no duraran ni mitja hora al govern". Salvador Cardús es va mostrar contundent en la seva anàlisi també sobre l'autodeterminació: "No podem somiar truites ni tornar als 80 i pensar que si som simpàtics es podrà negociar alguna cosa". En aquest sentit es va mostrar favorable a la "desobediència", però va admetre que "ara no hi ha cap lideratge polític que aposti clarament per la desobediència".

En canvi, Domènech no ho veia tan negre. "Jo crec que els indults sí que els poden donar perquè el cost polític ja l'han assumit en diferit", va afirmar. L'historiador va advocar per aprofitar les tensions internes del PSOE i va defensar que "el sistema polític espanyol està en prefase d'implosió" tant per l'enfonsament de "l'arquitectura territorial" com per la negativa a reformar la Constitució. "Una Constitució que no es reforma implosiona", va dir, i es va atrevir a posar l'horitzó temporal d'una dècada.

Canvi d'estratègia

Antoni Castells també va fer bandera del realisme per reclamar un canvi d'objectiu polític i d'estratègia. "Aquesta batalla la guanyarà qui faci una professió de fe pactista més gran", va dir abans de donar una de les claus que ell considera bàsiques, l'europeisme: "Ens convé més poder per a Brussel·les i menys per a Madrid". Respecte a l'escepticisme de Cardús, Castells va ser clar: "¿És que podem fer una altra cosa? Oi que no ens hi enfrontarem per la força? Nosaltres, amb Espanya, hi hem de pactar, fins i tot la independència. El que ja no podem aspirar és a canviar Espanya perquè ells no volen canviar", va sentenciar.

Natàlia Sànchez va defensar que calia fer aprenentatges de l'1-O, i un d'ells és l'impacte de la repressió, "que ha afectat més l'independentisme que costos ha tingut per a l'estat espanyol a nivell internacional". "La presó i l'exili no han de ser un límit", va insistir l'exdiputada cupaire. Per la seva banda, Anna Simó també va buscar l'equilibri entre el realisme i el necessari optimisme: "L'Estat s'ha hagut de mobilitzar al 100% per frenar-nos, i fa només 20 o 30 anys érem quatre gats els independentistes", va destacar. Per a Simó, una de les claus és no dividir-se a causa de la repressió i triar molt bé el camp de joc: "Ells ens esperaven identitaris, essencialistes i ens han tingut defensors de drets", va resumir enllaçant amb les paraules de Jordi Cuixart que Marcel Mauri va llegir al principi: "No permetem que el curt termini i les batalles de part desenfoquin tot el que ens hem guanyat".

stats