Trapero assegura que el CNI no va informar els Mossos sobre Es-Satty abans del 17-A

BarcelonaJosep Lluís Trapero defensa l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant els atemptats del 17-A i reitera haver tingut una relació de "lleialtat" amb el CNI. El major dels Mossos –ara director general de la Policia– ha comparegut aquest dimecres a la comissió d'investigació del Congrés sobre els atemptats de l'agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils i, tot i admetre que sempre hi poden haver millores, Trapero considera que "no hi ha una relació directa entre la perpetració de l'atemptat i les decisions que s'haguessin pogut prendre o ometre". En aquest sentit, ha volgut rebatre la "tergiversació" dels fets que, assegura, s'ha fet al llarg dels últims anys contra el cos de Mossos d'Esquadra. "No hi va haver desordre, ni improvisació ni descontrol", ha afirmat. ¿La policia catalana va tenir informació sobre l'imam de Ripoll per part del CNI abans del 17-A? Trapero ha dit que no i l'exconseller d'Interior Quim Forn, que ha intervingut a continuació, ha respost en la mateixa línia tot i que ell sí que ha denunciat una "enorme negligència" de la policia espanyola i de l'executiu estatal en aquest cas per ocultar aquestes informacions d'intel·ligència.

Trapero sí que ha admès que els serveis secrets espanyols van posar el nom d'Abdelbaki es-Satty un cop es va obrir la investigació posterior als atemptats. "Ells van comunicar que hi havien tingut relació, que s'hi havien entrevistat, però que feia temps que no", ha explicat en resposta a les preguntes que li havia formulat el diputat del PNB Mikel Legarda. "Ho van comunicar als investigadors de la comissaria general d'informació, no a mi", ha afegit. Un gest que, per a Trapero, demostra la "lleialtat" del CNI. De fet, el major dels Mossos també ha tancat files amb l'actuació de la policia espanyola aquells dies.

La diputada de Junts Pilar Calvo li ha preguntat si considera que els serveis d'intel·ligència espanyols haurien hagut de monitorar Es-Satty davant les mentides que, segons s'ha conegut a través dels documents desclassificats, havien detectat per part de l'imam. Trapero no hi ha volgut entrar. "Considera que va ser una negligència?", li ha repreguntat Calvo. "No em considero capaç d'emetre un judici d'aquest tipus", ha contestat el major dels Mossos, que ha remarcat que la policia catalana no tenia cap investigació en marxa sobre l'imam de Ripoll i, per tant, tampoc sap "amb quin criteri algú els hauria d'haver informat". Trapero també ha negat que se'ls amagués informació impedint-los participar en el Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO).

"No estàvem formalment al CITCO, però ha insinuat que no estàvem a la taula de l'amenaça i això no és correcte", ha dit Trapero a Calvo. La diputada de Junts també li ha preguntat sobre l'explosió a Alcanar i la possibilitat que hi hagués més persones a la casa de les que va concloure la investigació, una teoria que el major dels Mossos ha rebutjat. "Es va investigar i es va conèixer absolutament tot, i així va quedar establert per una sentència judicial", ha respost. Just després, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha carregat contra els grups parlamentaris "fins i tot a Catalunya" que donen ales a la "teoria de la conspiració".

Contundència de Forn

D'altra banda, Forn s'ha esplaiat a l'hora de criticar l'actuació de les autoritats espanyoles. "Hi va haver una enorme negligència policial. [...] Aquí la feina responsable del Cos Nacional de Policia no es va fer bé es miri com es miri", ha recalcat, lamentant que no es fessin arribar a la policia catalana els antecedents policials de narcotràfic de l'imam ni la seva participació en processos com l'operació Chacal del 2006 sobre terroristes jihadistes. Sí que ha demanat saber "on es va aturar, per què no es va compartir", i va afegir que li "sorprèn que amb el currículum d'aquest personatge siguin incapaços de fer un seguiment de la persona" i que sospita que es van intentar "amagar" les errades del CNI i l'Estat en general. En tot cas, a la pregunta del diputat socialista Arnau Ramírez, ha matisat que creu que hi va haver "negligència no deliberada de policies i dels polítics del govern del PP d'aleshores", i n'ha demanat responsabilitats.

Sobre les teories de la conspiració, que apunten certa connivència del CNI amb els atemptats, ha apuntat: "Jo ho trobaria tan bèstia que vull creure que en cap ment humana hi cap aquesta possibilitat". On ha posat l'accent és en la tasca de la llavors vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per "embrutar" la imatge dels Mossos amb "interferències" com la "nota" dels EUA sobre un possible atemptat a la Rambla que va publicar El Periódico i que les autoritats americanes van aclarir que els sospitosos d'aquesta informació no tenien relació amb l'atemptat que va succeir.