42 ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
Política 05/12/2020

Treball: atur, temporalitat i baixos salaris, els mals endèmics del mercat laboral espanyol

Elisabet Escriche Rivas
2 min
Un operari treballa en el muntatge de l'arbre de Nadal a la plaça de l'Ajuntament a València.

L’elevat atur -sobretot el juvenil- respecte als altres països europeus i mundials, l’alta temporalitat i els baixos salaris són el gran llast en matèria laboral que arrossega Espanya des de fa molt de temps, gairebé tant com des que es va aprovar la Constitució espanyola. Un llast que l’actual crisi sanitària no ha fet sinó agreujar i s’han obert molts interrogants. El més important és com se’n sortirà el país un cop es plegui el paraigua de protecció que va activar l’executiu espanyol al començament de la pandèmia, els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), per evitar que l’atur arribés a xifres rècord. “En el moment que es tanqui l’aixeta [dels ERTO, que en principi s’acaben el 31 de gener], l’atur es dispararà”, assegurava aquesta setmana a l’ARA el catedràtic en dret laboral de la UB Jordi García, quan van sortir les dades de desocupació del novembre.

Segons l’última enquesta de població activa (EPA) referent al tercer trimestre de l’any, actualment la taxa d’atur a Espanya és del 16,3% (a Catalunya és d’un 13,2%). En només un any ha augmentat 2,3 punts, l’increment més important des del primer trimestre del 2012, en plena recaiguda de la crisi bancària.

Si es posa només el focus en l’atur juvenil, és a dir, en els menors de 25 anys, el percentatge es dispara molt més. Normalment la desocupació juvenil dobla la global que té un país. En el cas d’Espanya la xifra encara és superior. A finals de setembre un 40% dels joves estaven sense feina, el percentatge més alt des del començament del 2017. I una altra dada encara més preocupant: actualment un 16% de famílies tenen tots els membres a l’atur.

Excés de contractes temporals

A aquestes xifres s’hi ha d’afegir que Espanya és el país europeu que més està patint l’impacte de la pandèmia en termes laborals. Segons dades de l’Eurostat del segon trimestre de l’any, l’Estat ha eliminat més del doble d’ocupació en un any (-7,6) que la mitjana europea (-2,9%) i encapçala el trist rànquing de ser el país del Vell Continent amb una temporalitat més elevada (27%). És un dels mals endèmics que pateix tant en èpoques de crisi com de bonança, però que fa més vulnerable el seu mercat laboral davant l’actual conjuntura econòmica. El professor d’economia aplicada de la UB Raúl Ramos apuntava a aquest diari que la solució passa per eliminar els contractes temporals. “Per fer-ho caldria un canvi legislatiu amb uns costos d’acomiadament més baixos i fer molta pedagogia entre el sector empresarial”, explicava.

Pel que fa els sous espanyols, continuen per sota de la mitjana europea. Segons dades d’Eurostat, el salari mitjà brut a la UE el 2019 va ser de 2.172 euros, mentre que a l’Estat era de 1.694 euros. Un treballador de Luxemburg, país que encapçala la classificació, cobra el doble (3.240 euros) que un d’espanyol; però el seu cost de vida també és superior. On sí que hi ha hagut un canvi important és en l’augment del salari mínim interprofessional, que el 2019 es va apujar un 22% i ara ja és de 950 euros mensuals.

stats