Política 21/02/2022

Les tres vies de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern per acabar amb l'incompliment crònic de les inversions a Catalunya

Planteja que l'Estat permeti a la Generalitat participar-hi directament i que els incompliments generin obligacions de futur

3 min
Pedro Sánchez i Pere Aragonès entrant ahir a la Moncloa.

BarcelonaCatalunya hauria de rebre 2.230,3 milions d'euros en inversions de l'Estat el 2022. És una frase en condicional perquè si els pressupostos ja no són una ciència exacta, quan a més ens fixem en les inversions a Catalunya la capacitat de predicció pràcticament passa a ser la de les cartes del tarot. Entre el 2013 i el 2020, per exemple, l'execució de les inversions es va situar en el 67,4%, segons va calcular la Cambra de Comerç de Barcelona, amb un pic del 81% el 2017. És a dir, cap dels anys analitzats es va complir el que s'havia pressupostat. La situació no sembla haver canviat des d'aleshores: durant el primer semestre de l'any passat –les dades anuals encara no són públiques– només s'havia executat el 13% de les inversions. Eliminar la distància entre el que es diu que es farà i el que realment s'acaba fent és la base de l'últim informe de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), que planteja tres possibles solucions. Totes elles, això sí, haurien de comptar amb l'acord del govern espanyol, el mateix que ara per ara continua sense complir.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De les tres propostes, dues passen perquè la Generalitat participi en els processos d'execució de les inversions i una última perquè els incompliments del govern espanyol generin noves obligacions de futur. En primer lloc, l'IEA planteja que la Generalitat i l'administració general de l'Estat subscriguin un conveni perquè Catalunya pugui fer el seguiment a temps real de les inversions. La Generalitat tindria un coneixement directe del seu grau d'execució i podria col·laborar en la seva implementació (el règim jurídic s'hauria d'ajustar a les lleis vigents en la matèria). La segona opció en aquest àmbit implicaria crear un consorci format per la Generalitat i l'Estat al qual s'atribuirien funcions d'execució de les inversions a Catalunya. Per crear aquest consorci caldria, a més de la voluntat dels partits del govern espanyol, l'aprovació per llei, per exemple a través de la dels pressupostos generals de l'Estat. En resum, que la Generalitat tingui informació i capacitat d'incidència per intentar que les inversions previstes s'acabin executant.

L'última proposta té un enfocament diferent. Si l'Estat ha previst invertir 2.230,3 milions d'euros i només n'executa 1.503,2 (el 67,4%), es podria establir l'obligació de transferir els 700,1 milions d'euros restants a la Generalitat en un termini raonable, "per exemple, tres mesos", des de la finalització de l'exercici pressupostari. Aquesta obligació hauria de venir fixada en la llei dels pressupostos per poder ser vinculant. A partir d'aquí, caldria valorar què s'entén per inversió no executada (l'IEA considera que s'hi hauria d'incloure tota la que no ha estat licitada) i també definir si s'hauria de cobrir fins al 100% de la inversió pressupostada o, per exemple, només fins a la mitjana de la inversió total estatal territorialitzada.

Inversions pressupostades.

El pes del PIB

Com demostren nombrosos estudis –no només el de la Cambra de Comerç–, les inversions sistemàticament es queden curtes respecte al pressupost, independentment dels pactes als quals el govern espanyol hagi arribat. Els dos últims han sigut amb ERC, que tot i pactar una comissió de seguiment dels pressupostos, fa poc reconeixia que ni tan sols s'havia reunit –la Moncloa ha dit que hi hauria reunió properament–. Les propostes que fa l'IEA en el seu informe s'haurien de vehicular políticament, però de moment no és més que un estudi que es posa sobre la taula per veure si el Govern o algun dels partits que li donen suport en recul el guant.

I a més del nivell d'execució de les inversions hi ha un altre problema afegit: el volum tampoc és el que correspondria a Catalunya pel seu pes en l'economia. Una crítica habitual al repartiment d'inversions per part de l'Estat és que no acostumen a arribar al pes català en el producte interior brut (PIB). Per a aquest 2022, els pressupostos generals preveuen que les inversions a Catalunya representin el 17,2% del total, quan el PIB català se situa prop del 19%. "Si es volgués garantir que, en exercicis successius, les inversions de l’Estat a Catalunya assolissin un nivell suficient, fixat d’acord amb paràmetres objectius, es podria establir a la llei de pressu­postos generals de l’Estat un manament a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat perquè determinés quin seria el volum d’aquestes inversions per a l’any pressu­postari següent", apunta l'IEA. Tenint en compte el nivell dels acords de l'última reunió de la Bilateral, molt criticats per la banda catalana tot i el triomfalisme amb què els va presentar l'espanyola, no sembla que ara per ara la Moncloa tingui intenció de traslladar-li una responsabilitat tan important.

Tot plegat amb la certesa que cap d'aquestes vies seria fàcil. No només per la necessitat d'acord polític sinó també perquè el Tribunal Constitucional ja va sentenciar que la disposició addicional tercera (la que buscava equilibrar el pes del PIB a les inversions) no era vinculant per a les corts espanyoles. Ho són els pactes polítics per al govern espanyol?

stats