JUDICIALITZACIÓ
Política 02/06/2017

El Tribunal de Comptes obre un nou front als inhabilitats pel 9-N

Admet a tràmit la denúncia de SCC contra Mas, Homs, Ortega i Rigau

Mireia Esteve
3 min
El Tribunal de Comptes obre un nou front als inhabilitats pel 9-N

BarcelonaNou front en la persecució judicial del sobiranisme. Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución han presentat una denúncia al Tribunal de Comptes contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau perquè retornin els més de 5 milions d’euros que va costar la consulta del 9-N. Aquesta setmana l’òrgan administratiu ha admès a tràmit la querella i ara dona cinc dies a la Generalitat per presentar al·legacions. Fonts del Govern han explicat a l’ARA que els serveis jurídics ja estan treballant per demanar que s’arxivi la causa.

Les dues entitats unionistes acusen Mas, Homs, Ortega i Rigau d’un delicte de malversació de fons públics. Un delicte que ja havien demanat les acusacions populars pel judici del 9-N -que els hauria pogut enviar a la presó-, però que el TSJC va acabar arxivant. La denúncia torna a posar la falta en un primer pla perquè creuen que el fet que el jutge l’arxivés no els eximeix de “respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària” de fer servir fons públics per a una consulta, remarquen, que “no tenia cobertura constitucional, legal i pressupostària”. Ara la magistrada del Tribunal de Comptes Margarita Mariscal de Gante haurà de decidir si admet a tràmit les al·legacions que té previst presentar la Generalitat per demanar que s’arxivi la denúncia. Consideren que si el TSJC ja va determinar que no hi havia un delicte de malversació de fons públics, no pot ser que ara se’ls torni a acusar del mateix delicte. Fonts coneixedores del cas, però, no tenen gaires esperances, sinó que temen que Mariscal continuï endavant amb la instrucció i acabi concloent que hi va haver una aparent malversació de fons públics. Tot i que el procés, llavors, hauria d’entrar en una segona fase en què es preveuria la citació dels inhabilitats pel 9-N, aquestes fonts apunten que la magistrada ja podria demanar una fiança de 5 milions d’euros als quatre acusats com a mesura cautelar. Són els mateixos diners que haurien de pagar si finalment el Tribunal de Comptes acaba determinant que va existir un delicte de malversació de fons públics. Els mateixos denunciants tampoc no descarten que “la responsabilitat comptable es pugui estendre als alts funcionaris” que s’acrediti que van col·laborar en la consulta del 9-N.

En la querella, les dues entitats tornen a posar èmfasi en el fet que Mas, Homs, Ortega i Rigau van “ordenar, dirigir i facilitar la logística i els mitjans materials per fer una consulta il·legal” a través de fons públics. Durant el judici, però, els quatre inhabilitats pel 9-N es van refermar en el fet que van fer servir els diners previstos en el pressupost, i fonts consultades per l’ARA expliquen que es refermen en aquesta convicció. Tot i això, lamenten que el procés que lidera SCC pot acabar sent “totalment arbitrari, perquè el Tribunal de Comptes no té garanties processals”.

Tornar els diners a la Generalitat

L’objectiu de Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución és que els quatre acusats “restaurin econòmicament” la Generalitat amb els diners que van fer servir per fer la consulta del 9-N. Creuen que, d’aquesta manera, també s’evitarà que es repeteixi una “possible malversació de fons públics per un nou referèndum il·legal”.

Als quatre acusats per la consulta del 9-N se’ls obre un nou front. Després d’haver superat el procediment penal obert per la fiscalia amb quatre inhabilitacions i quatre multes, ara hauran d’afrontar un procediment administratiu que amenaça de fer-los tornar tots els diners utilitzats pel Govern per a la consulta del 2014. Un avís de fins on estan disposades a portar la lluita les entitats contràries al Procés per aturar el referèndum.

stats