El Tribunal d'Estrasburg tomba la doctrina Parot que l'estat espanyol aplicava als presos d'ETA

Els magistrats europeus ja s'havien pronunciat el juliol del 2012 a favor de posar en llibertat Inés del Río Prada, que hauria d'haver estat excarcerada el 2008

La gran sala del Tribunal d'Estrasburg ha anul·lat aquest dilluns la doctrina Parot que l'estat espanyol imposava sobre els presos d'ETA per prolongar la seva reclusió en presó. La decisió, que és definitiva i no pot ser objecte de recurs, demana –per 16 vots contra un– l'excarceració de la membre d'ETA Inés del Río Prada i afirma per unanimitat que Espanya ha vulnerat l'article 5.1 –dret a la llibertat i a la seguretat– i també –per 15 vots contra dos– l'article 7 –no hi ha pena sense llei– del Conveni Europeu de Drets Humans.

Es tracta d'una resolució que només fa referència Inés del Río i no s'hi esmenta la resta de 76 presos de l'estat espanyol amb l'empresonament prolongat per aplicació de la doctrina Parot, de manera que ara depèn de l'Audiència Nacional espanyola –que es reuneix aquest divendres– decidir si aplica la resolució europea a tots els afectats o espera el resultat dels altres recursos presentats, que tot fa pensar que donaran el mateix resultat.

En la sentència feta pública avui, el punt en què hi ha hagut més desacord entre els jutges de la Gran Sala ha estat el de la indemnització que Espanya haurà d'abonar a Del Río. La resolució del juliol del 2012 –que ara es tornava a discutir per un recurs presentat pel govern espanyol– la fixava en 30.000 euros per danys morals i 1.500 euros de costes judicials. I deu dels magistrats de la Gran Sala hi han donat suport i els set restants, no.

El tribunal europeu conclou que, des que se li va aplicar la doctrina Parot, fa més de 5 anys, Del Río "ha estat objecte d'una privació de llibertat irregular", ja que havia de sortir en llibertat el 2008 i se li va retardar fins al 2017.

Per això, i vista " la necessitat urgent de posar fi a les vulneracions constatades, el Tribunal estima que correspon a les autoritats espanyoles garantir la llibertat per Del Río Prada tan aviat com sigui possible".

Segons la sentència, la demandant "no podia preveure" que es modifiqués la jurisprudència amb la doctrina Parot, ni que "l'Audiència [Nacional] imputaria les redempcions de pena atorgades a cadascuna de les penes imposades per separat i no a la pena màxima de 30 anys".

Aquesta doctrina es basa en una sentència del Tribunal Suprem del febrer del 2006, per la qual "l'execució de la totalitat de la condemna [...] començarà amb les penes més greus" i els beneficis penitenciaris s'aplicaran individualment per a cadascuna d'elles, i no sobre el màxim legal de 30 anys de permanència a la presó. Això fa que, a la pràctica, els presos no tinguin mai prou dies treballats per reduir la pena, i no poden sortir abans dels 30 anys íntegres.

El Tribunal d'Estrasburg ja va pronunciar-se el juliol del 2012 en contra d'aplicar la doctrina Parot, en considerar-la irregular, i va instar l'estat espanyol a excarcerar Inés del Río Prada, condemnada a 3.000 anys de presó per 24 assassinats i que ja n'havia complert 18. Tanmateix, el govern espanyol no la va excarcerar i va presentar el recurs que ara ha estat desestimat.

La sentència del Tribunal pot capgirar del tot la política penitenciària del govern espanyol i obligar a excarcerar nombrosos membres d'ETA que continuen a presó degut a l'aplicació de la doctrina Parot, però no serà automàtic més enllà del cas de Del Río.

-------------------------------------

Què és la doctrina Parot i com funciona
L'any 2006, arran del cas de l'etarra Henri Parot, Tribunal Suprem va modificar el criteri que aquest mateix òrgan havia establert el 1994. Va implicar una nova manera d'aplicar les reduccions de penes a què tenen dret els presos condemnats amb el Codi Penal del 1973, en vigor fins al 1995 i que afecta, per tant, els delinqüents condemnats per crims comesos fins a aquella data.

Amb aquell Codi Penal, tots les reclusos podien reduir un dia de condemna per cada dos de treball. En el cas de les condemnes molt llargues –la majoria per terrorisme, però també per altres tipus de delictes–, aquesta resta no es feia sobre el total de la pena –que podia arribar a ser de 3.000 anys, com en el cas de Del Río, sinó sobre el límit màxim de 30 anys de compliment efectiu. D'aquesta manera, un reclús condemnat a 3.000 anys, amb 30 anys de compliment efectiu com a límit –marcat pel Codi Penal del 1973–, podia quedar en llibertat al cap de 18 anys de ser a la presó.

Es va fer així durant 12 anys. Fins que l'any 2006, quan havia de sortir de la presó el membre d'ETA Henri Parot, el Suprem va decidir que la redempció de pena s'aplicaria pena per pena, i no sobre els 30 anys de condemna efectiva. D'aquesta manera, els presos mai arribarien a tenir prou dies treballats per sortir del centre penitenciari abans d'aquests 30 anys: significava 'de facto' el compliment íntegre de la condemna.

El Codi Penal actual –el del 1995 amb diverses modificacions– ja no permet reduir la pena amb dies de treball i ha allargat fins als 40 anys el màxim d'empresonament –un límit que ara tornarà a canviar quan s'aprovi la cadena perpètua revisable que impulsa Ruiz Gallardón. Però molts dels presos etarres dels anys més crus del terrorisme queden fora de tots aquests enduriments legislatius, ja que van ser condemnats abans del 1995. Per contrarestar això va sorgir la doctrina Parot, com a resposta a les crítiques i les queixes amargues de partits polítics espanyols, associacions de víctimes i mitjans de comunicació que no estaven d'acord amb les excarceracions abans del que consideraven que havia de ser el final de la condemna.

Més continguts de