Tribunals
Política 03/06/2021

El TSJC assumeix la causa contra Borràs i designa instructor

El magistrat que investigarà el cas de la Institució de les Lletres Catalanes serà Jordi Seguí

3 min
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, aquest divendres.

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha assumit oficialment el cas que afecta la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Aquest dijous el tribunal ha emès un comunicat en què explica que s'ha declarat competent per investigar l'afer de la Institució de les Lletres Catalanes, en què s'instrueix el rol de Borràs per haver fraccionat presumptament la contractació pública. Per fer-ho, el TSJC ha designat el magistrat Jordi Seguí Puntas, que serà l'encarregat d'investigar el cas, que va començar en un jutjat d'instrucció i després va passar al Tribunal Suprem quan Borràs va encapçalar la llista de Junts per Catalunya a Madrid.

Segons el comunicat del TSJC, Seguí seguirà les diligències prèvies que ja havia iniciat el Suprem sobre els presumptes delictes de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental.

El moviment de la causa ja estava previst: un cop Borràs va deixar l'escó al Congrés de Diputats per ser diputada al Parlament, el següent pas passava per traslladar la seva causa a Catalunya. De fet, així ho va acordar el Suprem el 12 d'abril. Fins ara el magistrat del Suprem que portava el cas, Eduardo Porres, ja havia fet alguns passos: va cridar a declarar Borràs l'estiu de l'any passat, però l'actual presidenta de la cambra es va negar a fer-ho. Borràs considera que el seu cas és una "persecució política" i que el procediment no ha complert totes les garanties fixades per llei.

Efectes al Parlament?

Ara per ara el cas es troba en fase d'instrucció i Borràs encara no ha sigut processada ni se li ha obert judici oral. D'aquesta manera, podrà exercir les seves actuals responsabilitats com fins ara. Ara bé, si la causa avança pot tenir efectes directes en la seva presidència de la cambra, ja que en alguns casos el reglament del Parlament preveu la suspensió de parlamentaris.

En concret, l'article 25.4 del reglament preveu que si hi ha una interlocutòria de processament i obertura de judici oral per presumptes delictes sobre corrupció, la mesa haurà d'acordar la suspensió dels drets i deures del parlamentari afectat. En cas de dubtes sobre els delictes, es preveu un dictamen a la comissió de l’Estatut del Diputat.

Borràs ha defensat per activa i per passiva que el seu cas no estava vinculat a la corrupció i que forma part del lawfare de l'estat espanyol. Tanmateix, el tractament de la seva causa al TSJC dependrà dels membres de la mesa i, en última instància de l'Estatut del Diputat: hauran de determinar, com diu el reglament, de quina naturalesa són els delictes que se li atribueixen i si Borràs entra en el supòsit que preveu l'article 25.4 de la norma que regeix la cambra. La majoria en els dos casos està en mans dels partits independentistes.

Borràs es va mostrar partidària en una entrevista a l'ARA de reformar el reglament del Parlament per eliminar la possibilitat de suspendre els diputats sense sentència ferma. "La presumpció d'innocència és un dret fonamental", va assegurar. Fins ara, però, com a mínim la CUP, clau per forjar la majoria absoluta independentista, ja ha dit que no hi participarà. De fet, van ser precisament els cupaires els que la legislatura del 2017 van acceptar donar suport a l'última reforma del reglament impulsada per JxSí per tramitar de manera exprés les lleis de desconnexió a canvi d'incloure la suspensió dels diputats en els casos vinculats a la corrupció abans del judici.

stats