Política 16/05/2022

El TSJC jutjarà per desobediència Torrent i la seva mesa el 12 de juliol

Al banc dels acusats també hi seuran Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado

2 min
Roger Torrent entrant a declarar al TSJC el passat 15 de setembre

BarcelonaHavia anat esquivant les querelles durant tot el seu mandat, però en temps de descompte la Fiscalia va moure fitxa per imputar a Roger Torrent un presumpte delicte de desobediència quan encara era president del Parlament. Un cop acabada la instrucció , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat aquest dilluns que el judici se celebrarà el 12, el 13 i el 15 de juliol, a partir de les 10 del matí. A més de Torrent hi estan citats la resta de membres independentistes d'aquella mesa: Josep Costa, que n'era vicepresident, i Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que feien de secretaris. La magistrada instructora va concloure que hi havia indicis suficients que tots ells havien comès una desobediència greu a les ordres del Tribunal Constitucional al permetre que a la cambra es debatés sobre l'autodeterminació i la monarquia. La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós i 18 mesos i 24.000 euros per a Delgado, que només va participar en la tramitació d'una de les iniciatives.

Els fets que es jutjaran es remunten a la tardor del 2019 i fan referència a dues resolucions. La primera, presentada per la CUP, es va aprovar a la cambra el 12 de novembre d'aquell any i defensava la voluntat "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". La segona, conjunta de tot l'independentisme en resposta a la sentència de l'1-O al Suprem, reiterava "la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". Els dos textos van portar la Fiscalia a presentar una querella contra els membres de la mesa que en van permetre la tramitació. Ho va fer l'1 de març del 2020, un cop ja s'havien celebrat les eleccions del 14-F i a escassos dies que fossin substituïts per altres diputats a la mesa.

Estratègia de defensa

En el cas de la resolució de la CUP, es va admetre a tràmit la resolució tres minuts abans que arribés l'advertiment del Tribunal Constitucional, fet que fonts de la defensa assenyalen que descarta la desobediència de la mesa, malgrat les advertències anteriors que s'havien rebut per fets similars. Pel que fa a la resolució de resposta a la sentència de l'1-O, els mateixos lletrats de la cambra van argumentar que no s'havia votat amb el text original, sinó que el que es va acabar sotmetent al criteri del ple del Parlament van ser les esmenes que es van introduir posteriorment. Esmenes en què es denunciava la "censura" del TC al document original. Aquests dos arguments són alguns dels que es faran servir en el judici per defensar la innocència dels acusats.

En tot cas, n'hi ha un altre que probablement acabarà sent protagonista, especialment en l'estratègia de defensa de Josep Costa. L'exvicepresident de la cambra, que no es va presentar davant la jutge quan va ser citat i va ser detingut setmanes després per garantir que feia acte de presència, ha remarcat en nombroses ocasions que qualsevol decisió dels òrgans parlamentaris està emparada per la inviolabilitat dels diputats.

stats