L'unionisme fa una crida a la unitat del 2017 per combatre el "violent" moviment independentista

Però els partits no es comprometen a donar-se suport ni en investidures ni en mocions de censura

La tarda de l'1 d'octubre del 2017 es va començar a gestar la manifestació més massiva que ha impulsat l'unionisme a Catalunya. Una setmana després, 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, recorrien el centre de Barcelona en una mobilització que els organitzadors reconeixen que va ser "reactiva". Dos anys després, Societat Civil Catalana (SCC) ha reunit aquest dissabte a la Pedrera alguns dels protagonistes d'aquell dia, i partits i entitats s'han emplaçat a la unitat per combatre la "violència" que asseguren que caracteritza el moviment independentista.

La manifestació a favor de la unitat d'Espanya omple els carrers de Barcelona

Dues veus s'han sentit per sobre de la resta a l'hora de reclamar aquesta unitat. La del regidor de Barcelona i ex primer ministre de França, Manuel Valls, i la de la cap de llista del PP per Barcelona a les pròximes eleccions generals, Cayetana Álvarez de Toledo. I tot i que els dos han reclamat que es fugi de partidismes, cadascú entén la unitat de manera sui generis. "Després de les pròximes eleccions generals no hi haurà majoria absoluta i l'única possibilitat serà la unitat del constitucionalisme", ha remarcat Valls, que ha demanat "sentit d'Estat" al PSOE, al PP i a Cs perquè tanquin un acord de governabilitat que deixi el govern espanyol fora de qualsevol influència potencial dels partits independentistes. Álvarez de Toledo ha defugit el 10-N –de moment, el PP s'ha oposat en tot moment a investir Pedro Sánchez– i ha preferit derivar la petició d'unitat al Parlament, on dilluns es votarà la moció de censura: "Res justifica que el PSC no doni suport a la moció de censura a Torra".

Des del PSC li ha tocat respondre al secretari de la mesa David Pérez, que ha optat per reivindicar el pluralisme del constitucionalisme i ha limitat les crides a la unitat als "grans pactes d'Estat". "El 2017 vam treballar tots de la mà per aturar el cop", ha recordat, sense entrar a valorar ni les eleccions espanyoles ni la moció de censura en què el PSC s'acabarà abstenint. Pérez, a més, ha aconsellat a tots els presents que no entressin en una competició per determinar qui és més constitucionalista, més monàrquic i qui estima més la Guàrdia Civil: "No em guanyareu pas".

La violència independentista i la figura de Felip VI

Visca Catalunya i Viva España han estat les dues proclames més repetides durant l'acte que s'ha fet a la Pedrera, però hi ha hagut més consensos entre els presents. Per exemple, la figura del rei Felip VI, a qui tots agraeixen el discurs del 3 d'octubre perquè consideren que va "emparar" la Catalunya que fins aleshores havia estat "silenciada". De fet, des de SCC han reconegut que aquell discurs –en què el rei bàsicament va carregar contra els polítics independentistes per haver demostrat "una deslleialtat inadmissible amb els poders de l'Estat", va avalar la repressió policial de l'1 d'octubre i es va situar inequívocament al costat de la "unitat d'Espanya"– va ser clau per omplir el centre de Barcelona uns dies després. "Va ser decisiu", ha comentat el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, en un dels vídeos que han amenitzat les més de dues hores d'acte. "Necessitem que el cap d'Estat parli més", ha afegit Valls. "Va ser un alleujament", ha reconegut per la seva banda el president del grup de Cs al Parlament i cap de l'oposició, Carlos Carrizosa.

L'altre consens ha estat el d'acusar l'independentisme de "violent", amb graus de violència, segons Carrizosa, "de vegades imperceptibles". "L'assenyalament, l'exclusió, l'insult i la mort civil havien mantingut la gent a casa fins al 8 d'octubre del 2017", ha indicat el líder de Cs a Catalunya, que considera que ara aquesta "violència" s'ha "delegat" en els CDR. "Les barricades, els talls de carretera, les amenaces d'ocupar el Parlament i l' apreteu són violència", ha apuntat.

Vox defineix SCC d'entitat "separatista"

Entre els convidats d'aquest dissabte hi havia entitats i partits constitucionalistes, però no hi havia cap representant de Vox, exclòs de la commemoració de les manifestacions unionistes de la tardor del 2017 –n'hi va haver una altra el 29 d'octubre–.

El diputat al Congrés del partit d'extrema dreta Ignacio Garriga ha criticat l'exclusió de Vox de l'acte atacant l'entitat unionista a través de les xarxes, definint SCC d'entitat "separatista" i criticant que, en canvi, sí que s'hagi convidat a l'acte "el PSC dels indults que dona suport amb la seva equidistància a Torra".

Més continguts de