Publicitat
Publicitat

LA POLÈMICA DEL FALS MÀSTER

La “universitat del PP” finançada amb Fons públics

La Rey Juan Carlos ja estava rodejada d’escàndols abans que esclatés el cas del fals màster de Cifuentes

Asseguts en un banc de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC), els estudiants de tercer de periodisme Belén, David i Jesús comenten l’escàndol que fa gairebé un mes envolta la seva universitat. “És una vergonya tot el que està passant i com s’està actuant”, apunten els estudiants de periodisme, que no volen renunciar a acabar-hi els estudis. Tot i que els escandalitza el que ha passat, no els sorprèn gens. Fundada el 1996 quan Alberto Ruiz-Gallardón era el president de la Comunitat de Madrid, és coneguda en el món acadèmic com “la universitat del PP”. “Els populars consideraven que la Universidad Carlos III era la universitat socialista i que ells havien de tenir la seva”, apunten fonts de l’entorn universitari madrileny, que recorden que des que es va crear havia evolucionat d’una manera “anòmala”.

L’exrector que ho plagiava tot

Abans que es destapés l’escàndol del fals màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes -que ha deixat el seu lideratge penjant d’un fil-, la universitat ja havia aparegut a la premsa pels nombrosos plagis del rector anterior, Fernando Suárez. El cas està en mans de la justícia, mentre s’espera que es resolgui. Segons el professor plagiat d’història medieval de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Carlos Barros, hi ha una trentena de professors afectats. “El rector Fernando Suárez va copiar de tot amb total complicitat d’una part de la universitat”, denuncia Barros, que considera que “això només pot passar en un pou de corrupció com és la URJC”. A ell el van alertar del plagi un grup de professors de la universitat madrilenya que, arran de les sospites, es van posar a investigar.

El mateix li va passar a l’exdegà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) Miguel Ángel Aparicio, que es va assabentar per un e-mail que Suárez li havia plagiat la seva obra. Segons un informe encarregat per la universitat barcelonina a una pèrit, Suárez va fer una “usurpació clara i inequívoca” d’una obra del professor. “És obvi que hi havia còmplices actius del rector”, denuncia l’exdegà, que considera que a la URJC hi ha una xarxa de complicitat de “deure’s favors”. Per a Aparicio, si això hagués passat a la UB o en qualsevol altra universitat pública, Suárez “estaria socialment empestat”.

Tot el contrari va passar a la Rey Juan Carlos. Lluny de ser expulsat, Suárez va decidir avançar les eleccions a la institució i mantenir-s’hi com a professor. Amb el 58,31% dels vots, es va convertir en rector el seu delfí, Javier Ramos, i va superar la candidata crítica amb els plagis, la catedràtica de comunicació política Rosa Berganza. De fet, la mateixa candidata apuntava en una entrevista a El Paí s que la URJC funcionava “com una xarxa clientelar al més pur estil mafiós”. “Va ser una jugada tàctica: van posar un rector de la corda de Suárez que li garantia impunitat”, explica Barros, que considera que mentre governi el PP a la comunitat i al govern espanyol “no passarà res”.

Per al professor, el problema està en la manera com la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i el poder executiu “emparen les pràctiques anòmales” de la URJC. El conseller d’Educació i Investigació de la Comunitat de Madrid, Rafael van Grieken, va ser vicerector d’investigació de la URJC durant 10 anys i l’actual secretari general d’universitats del govern espanyol, Jorge Sáinz, és professor d’economia aplicada a la mateixa universitat.

Els casos dels plagis de l’exrector i del fals màster de Cristina Cifuentes no són els únics que generen desconfiança entre els acadèmics. “La universitat executa una corrupció acadèmica per donar feina a certes persones quan abandonen l’activitat política o per aconseguir feina als seus familiars”, denuncia Barros. Anteriorment, la universitat ja havia sigut notícia per la contractació com a professora visitant de la germana de la presidenta, Margarita Cifuentes, i pels fitxatges de la cosina d’Alberto Ruiz-Gallardón, de la neboda de Jaime Mayor Oreja i de la cunyada de l’ex número dos d’Esperanza Aguirre, Francisco Granados, entre d’altres. Tot i que finalment va cedir, la universitat també va situar-se a l’ull de l’huracà per no retirar la menció doctor honoris causa a Rodrigo Rato, condemnat pel cas de les targetes black.

Seguir estudiant a la URJC

Ara que la capsa de Pandora s’ha obert, apareixen escàndols dia sí dia també: el màster del portaveu del PP, Pablo Casado -en què li van convalidar 18 de les 22 assignatures-, el grau en criminologia que 200 policies van obtenir per poder accedir a llocs de comandament i el suposat descompte del 50% en un màster per als afiliats de Vox, entre d’altres. “Un professor ens va dir l’altre dia que tot això ens servirà per fer una universitat millor”, apunten els estudiants de periodisme, que pateixen perquè la seva titulació perdi validesa pel fet de ser de la URJC. El temps ho dirà.

Més continguts de