Víctor Maceda: “El PP va saber cobrir la necessitat d’autoestima dels valencians”

ValènciaEl poder quasi absolut que durant 20 anys va exercir el PP al País Valencià i la feblesa de les alternatives polítiques van fer pensar que la seva hegemonia no s’acabaria mai. Però eixe moment va arribar, i amb la pèrdua del govern ara fa un any i mig es tancava una etapa que el periodista d’ El Temps Víctor Maceda ha intentat explicar en el llibre El despertar valencià (Pòrtic, 2016). Un exercici periodístic de síntesi que analitza l’ascens i, sobretot, la caiguda d’un règim polític.

El títol del llibre implica reconèixer una certa letargia de la societat. Què és el que creu que els va passar als valencians durant anys?

La societat estava prou anestesiada. Vivia en una realitat fictícia però pensava que duraria permanentment. Des del poder s’havia anestesiat la societat amb l’allau de grans esdeveniments i obres faraòniques del boom urbanístic. Era una situació d’adormiment col·lectiu i, malgrat que n’hi havia uns quants que alertaven de la situació, la immensa majoria de gent no volia saber-ho o pensava que el progrés que suposadament vivia el país no podia ser dolent. Directament van fer seua la frase de l’expresident Francisco Camps en què assegurava que vivíem el segle d’or valencià.

¿Llavors l’anestèsia va ser administrada des del poder?

El PP va utilitzar tots els mecanismes per fer una societat a la seua mida. Crec que va saber agradar a la gent i va saber donar resposta a la necessitat d’autoestima que tenia la gent. Des de molts àmbits: des d’acabar l’autovia a Madrid que els socialistes amb els seus governs havien sigut incapaços d’acabar, fins a tindre la Fórmula 1 pels carrers de València. Tota eixa etapa històrica va fer passar el País Valencià de zero a cent i, malgrat que aquesta política fastuosa ens ha portat on ens ha portat, en aquell moment els gestos i les aparences van seduir molta gent.

Quins elements conflueixen després de 20 anys perquè es produeixi el despertar valencià?

Són un cúmul de circumstàncies que, segurament, si no hagueren coincidit en el temps no s’haguera produït eixe despertar. Evidentment la corrupció és important, però ella sola no va ser capaç d’acabar amb el PP. Cal recordar que Camps imputat i a punt d’anar a judici aconsegueix el rècord de diputats a les Corts Valencianes. Un altre element que explica el canvi és la pèrdua de la figura de l’enemic exterior. El PP culpava José Luis Rodríguez Zapatero de l’infrafinançament i del no al transvasament d’aigua de l’Ebre, però amb l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa no milloren les coses i ja no poden jugar la carta que amb un govern amic a Madrid arriben les solucions a aquests problemes. Evidentment la crisi econòmica i les mesures que afecten la gent tenen un gran impacte, però és cabdal la pèrdua de la radiotelevisió pública. Canal 9 era el gran òrgan de propaganda del govern i el seu tancament propicia que l’única informació que arribe als ciutadans siga la relacionada amb la corrupció.

¿L’analogia corrupció - País Valencià la considera justa o creu que també se la mereixen altres territoris?

[Fa una pausa llarga.] Bé, no voldria que quedara que el que ha passat al País Valencià també ha passat en altres territoris. El que ha passat ací és molt més greu. Hi ha hagut més corrupció que en altres territoris però també és cert que potser el diferencial respecte a altres autonomies no és tant com es creu. I a això hi han contribuït els partits de l’oposició valenciana però també el PP espanyol, que li va interessar circumscriure tot el tema Gürtel al País Valencià i dir que “tan sols eren tres vestits”. Ara amb la declaració de Francisco Correa veiem que el cas Gürtel naix a Madrid i que la corrupció era sistèmica a tot el partit.

I després del despertar, ¿quin moment polític travessa el país?

És una etapa de transició després de 20 anys d’un govern monocolor. Encara estem en una fase de descompressió intentant saber cap on anem. En eixe sentit, pense que un dels grans reptes de l’actual govern és definir cap on vol girar les seues polítiques i com vol ser recordat d’ací quatre anys quan es faça balanç de la seua gestió. Han d’aconseguir fer veure a la gent que ha valgut la pena el canvi, que ara amb ells les persones viuen millor. Si no, la seua continuïtat a partir del 2019 corre perill perquè la societat com a tal no ha canviat: és la mateixa que abans votava en gran mesura el PP.

Diu que la societat ideològicament no ha canviat, però ¿i moralment?

En un futur ja no es produiran segons quines errades del passat perquè la societat valenciana i espanyola ara exigeix més control. Que al govern valencià hi haja una conselleria de Transparència pot semblar poc important, però les bases que ara està assentant difícilment un nou govern les podrà ignorar. Malgrat que el PP torne al poder, no podrà eliminar el portal de transparència ni deixar de justificar cada regal o cada viatge. Així que tornar al passat em sembla complicat perquè ha sigut tan dramàtic i tan hiperbòlic que és difícil que es reproduïsca. Amb tot, malgrat que el PP es puga regenerar durant aquesta legislatura, crec que no seria bo per a la salut democràtica de la societat valenciana que estiguera només quatre anys en l’oposició.