Epígraf

El vot estranger, un repte pendent

La participació dels residents d’altres països, que només poden votar a les municipals, és residual

Més de 600.000 estrangers residents a Espanya i 212.000 persones d’origen immigrant que viuen a Catalunya que no tenen la nacionalitat espanyola han rebut una carta amb un codi personal per inscriure’s per internet al cens electoral i poder votar en les eleccions municipals del 26 de maig. Els estrangers només poden votar en les eleccions municipals, i, tot i així, només si són de determinats països: ho poden fer els residents procedents de la Unió Europea o d’un dels dotze estats amb què Espanya hagi firmat un acord bilateral, com Bolívia, Xile, Corea, Nova Zelanda i el Perú. Tot i que abans dels comicis s’envia a tots els residents estrangers aquesta carta, la majoria no s’apunten i no exerceixen el dret a vot. Com remarca la professora de la Universitat Pompeu Fabra Núria Franco-Guillén, “molts dels estrangers no saben que poden votar o desconeixen el sistema polític i els candidats”. De fet, en les últimes municipals del 2015 es van enviar més de 342.000 cartes a estrangers i no van arribar als 22.000 electors, és a dir, menys del 7%.

Per tal d’augmentar el cens, l’Ajuntament de Barcelona ha fet una campanya coordinada amb consolats i ambaixades per promoure la inscripció. Ha difós vídeos a les xarxes i ha enviat pamflets a les cases dels estrangers residents. Una de les persones que s’hi han inscrit a partir d’aquesta iniciativa és el Doru Rossu, que va néixer a Romania. Li va arribar l’espot promocional a través d’un grup de Facebook que comparteix amb altres catalans nascuts a Romania. Fa vint anys que està instal·lat a Barcelona i en aquestes municipals serà la primera vegada que votarà, igual que molts amics i familiars seus. Encara que sigui la primera vegada que ho fa, el Doru ja sap a qui votarà: la llista de Manuel Valls: “Crec que els partits joves com Ciutadans poden aportar coses noves perquè no estan lligats al passat”, opina.

El professor de ciències polítiques de la Universidad Carlos III de Madrid Pablo Simón assegura que generalment els habitants d’origen immigrant fan el pas d’anar a votar quan ja estan “establerts, amb família i amics”, i no per una conjuntura política concreta. De fet, el Doru no ha decidit apuntar-se al cens per l’auge de l’extrema dreta o per por a la futurible República Catalana, sinó per qüestions personals: “Jo compleixo totes les lleis com qualsevol ciutadà i també vull votar per decidir el futur dels meus fills”.

Oriol Bartomeus, doctor en ciències polítiques de la UAB, matisa l’opinió de Simón i considera que la participació, també la dels estrangers residents, augmenta quan “hi ha molta incertesa en el resultat electoral, les eleccions són molt importants o pot guanyar una força odiosa”. Aquests comicis, assegura el politòleg, no compleixen cap d’aquests requisits malgrat els bons resultats que les enquestes auguren a Vox. Bartomeus també remarca que no s’ha de tractar els estrangers residents com un “col·lectiu homogeni” i que cadascú té la seva herència política. Com el Carlos Bambaren, que era secretari general del partit socialista APRA d’un districte de Lima (Perú). Fa vuit anys que viu a Catalunya i fa un mes que milita al PSC -que “s’assembla” al seu antic partit- i es va assabentar que podia inscriure’s al cens.

Tot i que Rossu i Bambaren podran votar en aquests comicis, la majoria d’estrangers no ho podran fer: els estrangers provinents del Marroc (213.000 residents a Catalunya), la Xina (60.000) i el Pakistan (45.000) són comunitats molt nombroses i no poden votar. Tal com apunta el director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, Adam Majó, un de cada vuit habitants de Catalunya veu vulnerat el seu dret a vot. “És gravíssim que hi hagi gent que porti deu o trenta anys aquí i no pugui votar. Per fer-se la nacionalitat han de fer front a moltes traves burocràtiques”, lamenta. És el cas del Soufian Yaya: va néixer al Marroc, des dels quatre anys viu a Figueres i no pot votar. No té la nacionalitat espanyola perquè li “demanen molts papers” i sempre li posen “algun problema”, també des del Marroc. El Soufian no rebrà cap carta per apuntar-se al cens i no podrà votar cap “partit d’esquerres que defensi els drets dels treballadors i dels immigrants”.

La participació dels residents sense nacionalitat espanyola en les eleccions municipals

Uns 212.000 estrangers amb residència a Catalunya i sense la nacionalitat espanyola podran votar en les eleccions municipals del 26 de maig. Són els procedents de la Unió Europea i els nascuts en un dels dotze estats que tenen un conveni amb l’estat espanyol que els garanteix el dret a vot.

Gairebé el 7% dels estrangers residents a Espanya es van inscriure al cens de les municipals de fa quatre anys. Es van enviar 342.000 cartes per registrar-se i poder votar a les eleccions del 2015, però només van exercir el seu dret a vot menys de 22.000 electors. En la resta de comicis no tenen dret a vot.

La majoria dels estrangers residents no tenen dret a vot, ni tan sols a les eleccions municipals. És el cas de les tres comunitats més nombroses (el Marroc, la Xina i el Pakistan). “És gravíssim que amb deu o trenta anys aquí no puguin votar”, lamenta Adam Majó, de l’Oficina de Drets Civils i Polítics.

Tots els estrangers de la Unió Europea amb permís de residència a Espanya però sense la nacionalitat espanyola rebran una carta amb un codi personal per apuntar-se al cens electoral per internet i d’aquesta manera participar en les pròximes eleccions municipals. També podran exercir el seu dret a vot els ciutadans d’estats que han firmat un acord bilateral amb Espanya, però han d’haver residit de manera ininterrompuda a l’Estat més de cinc anys.