Política 25/02/2021

Una votació amb la calculadora a la mà

Els partits han de mesurar com reparteixen els vots per assegurar la mesa

3 min
L'hemicicle del Parlament, buit, en una imatge d'arxiu.
Disponible en:

BarcelonaNomés cal haver seguit la política catalana dels últims anys per conèixer la importància que ha agafat la composició de la mesa del Parlament. Debats com els del 6 i 7 de setembre del 2017 per tirar endavant les lleis de desconnexió, o reunions maratonianes sobre l’admissió a tràmit o no d’una proposta de resolució sota la lupa del Tribunal Constitucional han centrat les cròniques polítiques, i han donat encara més rellevància a una votació –la primera de la legislatura– que durant molts anys va ser observada com un mer tràmit que tenia més de cerimoniós que de recorregut polític. Aquest cop no serà diferent, i la tria dels membres de la mesa –que s’haurà de fer com a molt tard el 12 de març– fa dies que juga un paper clau en les negociacions per a la investidura. El que passi aquell dia al Parlament servirà de pedra de toc sobre les possibilitats d’èxit del presidenciable d’ERC, Pere Aragonès.

En cas d’acord entre els tres partits independentistes, els 74 vots que sumen entre ERC, Junts i la CUP –72 si els exiliats Lluís Puig i Meritxell Serret no poden votar– els asseguren la majoria a la mesa amb fins a cinc dels set representants. I podria ser fins i tot que un d’aquests cinc vagi a parar als comuns si els de Jéssica Albiach sumen esforços amb l’independentisme. El PSC s’enduria els altres dos membres de la mesa, deixant-ne fora Ciutadans, PP i Vox. Això sí, esclar, sempre que s’arribi al ple amb acord entre les forces independentistes. Un desacord podria obrir el ventall de sumes possibles i, fins i tot, entregar la presidència del Parlament al PSC.

La presidència

Unitat independentista per barrar el pas al PSC

Per escollir el president del Parlament, cada diputat ha d’escriure un nom en una papereta i surt elegit qui obtingui la majoria absoluta. En cas que ningú l’obtingui en un primer torn, es repeteix la votació entre els dos diputats més votats. Si, tal com va avançar l’ARA, la CUP vol optar a presidir el Parlament, necessita els vots de JxCat i ERC per arribar a la majoria absoluta. Si Junts, però, rebutja l’acord i es nega a votar el candidat anticapitalista –optant, per exemple, pel vot nul–, la presidència independentista podria perillar. La suma d’ERC i la CUP es quedaria en 41 o 42 escons –en funció de si Serret pot votar– i s’obriria la porta a una presidència del PSC, que podria aconseguir una suma més àmplia gràcies a un acord unionista: suma 42 diputats amb Cs i PP, i només li caldria convèncer Vox o els comuns per guanyar el candidat de la CUP.

La vicepresidència

La vicepresidència segona pot recaure en els socialistes

Hi ha dos vicepresidents a la cambra. La votació és similar a la del president, tots els diputats dipositen un nom en una urna i els dos que obtenen més vots surten escollits. En aquest cas, l’independentisme té prou força per garantir-se la vicepresidència primera però no per aconseguir les dues vicepresidències. Ni tan sols una suma amb els comuns els hi permetria, ja que obtindrien entre 80 o 82 vots–un cop més en funció de si Puig i Serret poden votar– que dividits suposarien 41 per a cada candidat, insuficients per impedir que el PSC obtingui una vicepresidència només que sumi als seus 33 diputats els 9 de Cs i PP. Els socialistes, per tant, tenen assegurada la vicepresidència segona del Parlament.

Secretaris

Vox pot entrar a la mesa si no hi ha un pacte previ

La votació dels secretaris és idèntica a l’anterior però amb quatre noms a repartir en lloc de dos. Si cada partit es votés el seu candidat, serien per a PSC, ERC, Junts i Vox. És per això que caldria un pacte per deixar fora l’extrema dreta. El PSC va plantejar-ho ahir per escrit en una reunió amb els comuns, en què proposava “coordinar el vot, almenys en la tercera de les votacions”, de tal manera que es deixi fora el partit d’Ignacio Garriga. Tanmateix, si l’independentisme pacta i reparteix els seus 72-74 escons entre tres candidats, en té prou per quedar-se tres secretaries, barrar el pas a Vox i deixar que el PSC es quedi la plaça vacant.

stats