Protagonista col·lateral
Política 05/12/2020

Ximo Puig, el maragallista que va donar suport a Susana Díaz i ara busca l’entesa amb Aragonès

President de la Generalitat Valenciana

Marc Toro
2 min
El maragallista que va donar suport a Susana Díaz i ara busca l’entesa amb Aragonès

Joaquim Francesc Puig i Ferrer era universitari i feia autostop el dia que un professor, el també regidor de Barcelona Pasqual Maragall, va portar-lo en cotxe. Res feia pensar a aquell jove valencià que, amb 61 anys, utilitzaria el llegat del ja expresident de la Generalitat per conduir un discurs al Cercle d’Economia. Ximo Puig (Morella, 1959) també és ara i des del 2015 president de la Generalitat (Valenciana), i dimarts va ser a Barcelona com a abanderat socialista -amb permís de Miquel Iceta- de l’Espanya federal.

Periodista de formació però amb una llarga carrera política a nivell local, provincial, autonòmic i estatal que arrenca als 24 anys, va ser alcalde de la seva ciutat natal entre el 1995 i el 2012, tres anys abans d’acabar de la mà de Compromís amb vint anys de governs conservadors (i corruptes) del PP al País Valencià. L’aposta progressista i la defensa de la diversitat territorial a Espanya topen amb el suport que a les primàries del PSOE del 2017 va donar a l’andalusa Susana Díaz, símbol del socialisme més jacobí. Va ser més accidental que altra cosa, fruit de les diferències polítiques amb Pedro Sánchez -a qui es va abraçar el també valencià José Luis Ábalos- i, probablement, l’errada percepció d’estar apostant al cavall guanyador, segons fonts socialistes.

De perfil valencianista, de fet, el líder del PSPV exerceix de vers lliure quan es tracta dels interessos territorials. Còmode amb la deriva de la Moncloa, ara tanca files amb Sánchez i aprofita el pragmatisme d’ERC per plantejar -com va fer dimecres a Pere Aragonès- una aliança catalano-valenciana contra l’“Espanya macrocefàlica” que lidera Madrid. Tres objectius de partida: harmonització fiscal, reforma del sistema de finançament i Corredor Mediterrani. També reprendre la bilateralitat amb Catalunya, el primer soci comercial del País Valencià a l’Estat, després de tres anys de relació congelada pel Procés. “Mai és tard quan s’arriba”, deia dimecres Mònica Oltra, a la sortida d’una reunió per acabar amb les tensions al govern valencià. “Mentre no arriba la reforma de la Constitució, fem des de la governança compartida un federalisme pràctic”, havia defensat Puig a Barcelona. Una fita que perseguia Maragall i que ara, amb cert vent a favor, intenta portar a destí.

stats