Yolanda Díaz, l'altra figura tocada del govern espanyol

MadridFa mesos que Sumar veu com s'enfonsen les seves perspectives electorals a les enquestes. D'aquí que un dels objectius estratègics de la formació és aconseguir que s'identifiqui la marca de Yolanda Díaz com el motor del progrés social dins del govern espanyol. En aquesta meta hi té un paper central la reducció de la jornada laboral. Tal és la importància que se li ha donat a la mesura que la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va fer abans de l'estiu una gira per diversos punts de l'Estat per promocionar-la i la formació va dissenyar una campanya específica per promoure-la amb el lema "Treballar menys, viure millor". Díaz s'hi ha implicat a fons mentre el PSOE s'ha mantingut en un segon pla davant d'una proposta que a Sumar li serveix per marcar perfil propi dins de la coalició. És per tot plegat que la derrota d'aquest dimecres al Congrés és sobretot un cop per a Díaz.

Des del PSOE es desentenen, per tant, del fracàs d'un projecte de llei que porta la marca de Sumar i s'ha negociat amb Junts des del ministeri de Treball. Fonts socialistes neguen que sigui una derrota atribuïble al govern espanyol en el seu conjunt i apunten a una gestió maldestra dels temps de la negociació per part de Sumar. Tanmateix, la part majoritària de l'executiu ha evitat assenyalar públicament Díaz i s'ha limitat a defensar la mesura sense fer sang. Tampoc han anat contra els de Carles Puigdemont, a qui encara necessiten per garantir la governabilitat a l'Estat i aprovar uns nous pressupostos. Una actitud dels socialistes diferenciada de la bel·ligerància que va exhibir la vicepresidenta en el debat de l'esmena a la totalitat de Junts. Díaz va apujar el to contra els juntaires, amb qui va ser molt dura, i va desplegar un vocabulari –amb referències al "fil roig de la història", la "lluita de la classe treballadora" i contra "el capital"– més escorat a l'esquerra que en altres ocasions.

Per què aquesta actuació? Fonts socialistes l'atribueixen al fet que Díaz s'havia implicat molt en una negociació que ha acabat en decepció i diuen entendre el seu cabreig, si bé aspiren que es recondueixi per no fer perillar els ponts amb Junts. També s'explica, d'altra banda, per la voluntat de Sumar de convertir la derrota parlamentària en un revulsiu electoral. Sumar ha fet una crida a la mobilització –a la qual ja van respondre els sindicats aquest dimecres– i el discurs d'alt voltatge de Díaz encaixa amb el clima reivindicatiu que la formació aspira a instal·lar entre la ciutadania. Fonts de Sumar, de fet, consideren que aquest revés fins i tot els pot beneficiar perquè encén una flama i els dona la tan anhelada visibilitat associada a una reclamació que té una gran acceptació social. És un afer en el qual, a més, tots els partits que componen el grup parlamentari estan d'acord i els permet esquivar la divisió interna que generen altres carpetes.

Així doncs, Sumar i Díaz continuaran pressionant amb l'objectiu de "recuperar" el carrer amb el cap posat en el pròxim cicle electoral. Ara bé, aquesta indignació mobilitzadora conviu amb la frustració de l'electorat progressista de veure com, a la pràctica, l'espai polític a l'esquerra del PSOE no ha estat capaç d'aprovar aquesta mesura per molt que faci soroll per defensar-la. Al partit de Díaz, tanmateix, al·leguen que aquesta setmana poden esgrimir altres assoliments en l'avenç social com haver aconseguit aprovar el decret d'ampliació dels permisos per naixement i cura dels fills en la sessió d'aquest dimarts al Congrés. L'atac directe que va dirigir a principis de setmana el govern de l'israelià Benjamin Netanyahu tant contra Díaz com contra la ministra d'Esquerra Unida, Sira Rego, també es llegeix com una altra empenta a aquest espai que ha fet de la denúncia del genocidi a Gaza una altra de les seves banderes. Aquesta, en competició directa amb el PSOE.

La popularitat perduda

Un dels arguments de Junts per desacreditar Díaz va ser que la insistència per aprovar un text que, a parer dels juntaires, era perjudicial per als autònoms i petites empreses catalanes, era deguda no a la bondat de la mesura sinó al fet que era "pràcticament la seva supervivència política". El CIS reflecteix com la popularitat de Díaz ha anat a la baixa des del 23-J quan un 12,2% dels enquestats la triaven com a opció preferida per presidir el govern espanyol. Al baròmetre de setembre, l'elegeix un 4,8%, la qual cosa queda lluny d'aquella etapa, però suposa una millora de gairebé un punt en relació amb el juliol. La negociació dels pressupostos i les eleccions autonòmiques de l'any vinent tornaran a posar a prova el seu projecte i la seva malmesa capacitat de lideratge.