Atacar els espais, la gran clau del Rayo-Barça

BarcelonaTots els partits contra el Rayo, contra aquest Rayo Vallecano de Paco Jémez, són partits exigents, que reclamen una concentració màxima, que reclamen diferents registres. El Barça ha sabut ser ell mateix i, alhora, llegir la proposta madrilenya i ferir-la. El plantejament local, ofensiu i valent –al límit de la imprudència, altre cop–, ha tornat a ser una invitació per a la versió més vertical i directa d'un Barça pràctic que, malgrat la dificultat de l'escenari, ha sabut trobar estones de possessió per acabar de madurar el matx quan ja el tenia encarat. El triomf hauria pogut ampliar-se en un segon temps menys esbojarrat, més controlat pels blaugranes, però el Barça, que durant tot el partit ha atacat els espais a la perfecció, no ha acabat de tenir la punteria a lloc.

Línia defensiva avançada

El Barça, com és habitual, ha situat la seva línia defensiva ben amunt, a l'altura del mig del camp en la majoria de casos. I, com era d'esperar, també el Rayo ha fet passos endavant per plantar el seu bloc molt lluny de la pròpia porteria, mirant d'ofegar el Barça amb tanta reducció d'espais. Jémez volia condensar el joc en poc més de 30 metres. La situació ha densificat la zona de construcció (també el Barça ha volgut aprofitar-ho per pressionar la sortida del Rayo) i ha obert el camí a passades verticals, a l'espai, convidant els davanters a desmarcatges en ruptura tota l'estona.

El perill era caure en fora de joc (sis cops hi han picat els blaugranes, sobretot al començament), únic fre a l'atac tan clar en vertical que permetia el Rayo. A Neymar li ha costat aguantar la línia, però tot i això, el brasiler ha pogut ser un receptor clar en la majoria d'atacs del Barça durant els primers 45 minuts.

A Iniesta, Xavi i Messi, quan reculava, se li han ofert moltes assistències que deixaven al davanter sol davant el porter. L'argentí, quan ha viscut a l'altura de la defensa, també ha volgut tocar àrea amb un desmarcatge en ruptura, a tocar del gol. La segona meitat ha continuat sent un festival d'arribades de jugadors blaugranes, de totes les línies.

La solució Mathieu

La solució més segura sense posició no reglamentària l'ha donada Mathieu, molt profund per la banda esquerra. El francès, lateral a Vallecas, ha aparegut amb energia des del darrere per envair l'àrea i aportar arribada des de segona línia. Ha pogut xutar, centrar i estirar l'equip quan tot el Rayo impedia passades curtes al voltant de la pilota.

El francès, a més, ha sigut una bona alternativa en la primera fase del joc, en la de la iniciació de les jugades. La seva connexió directa amb Neymar ha resolt alguns moments en què la passada llarga semblava l'única alternativa.

Joc en llarg

Però el Barça no ha pogut evitar desplaçaments llargs per superar la pressió alta del Rayo. Ho sabia i ho ha hagut de fer, com sempre en les seves visites a Madrid. Piqué i Bartra, quan no han pogut trobar cap camí interior (la presència de Xavi pretenia ajudar a trobar una possible sortida curta al costat de Busquets), han explotat els moviments dels homes de dalt. Abans del descans, de fet, una connexió directa entre Piqué i Munir està a punt de convertir-se en el 0-3.

L'aportació de Bravo en aquest aspecte també ha sigut decisiva. El porter xilè, que a més ha estat especialment encertat amb un parell d'aturades de molt mèrit, sobretot una quan encara hi havia un 0-0 al marcador, ha resolt les situacions conflictives amb un colpeig llarg i precís de gairebé 70 metres, directament a Neymar o Munir.

Amb tot, l'habilitat del Barça per jugar sobre els condicionants que marcava el Rayo li ha donat un triomf vital en un camp sempre difícil. Que sempre reclama ajustos al manual.