Guerra revela que Duran es va apostar amb ell que no hi hauria Estatut

BarcelonaAlfonso Guerra ha decidit ampliar les memòries que va publicar l'any 2004 amb una nova entrega que conté sucoses anècdotes de fets posteriors a aquella data, com ara la negociació al Congrés de l'Estatut de Catalunya, que ell va pilotar en qualitat de president de la comissió constitucional. Guerra explica a 'Una página difícil de arrancar' (Planeta, 2013) que ja seguia amb molta preocupació el desenvolupament de les negociacions entre els grups al Parlament de Catalunya i que s'informava "a través d'alguns companys socialistes" del PSC. Aquests li van explicar que CiU apujava molt el llistó en l'àmbit de l'autogovern i que tibava molt de la corda. Em aquest sentit, relata que es va reunir en dues ocasions amb el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, on aquest li va assegurar que "no hi hauria Estatut nou a Catalunya, ja que les seves exigències no podien ser acceptades pels socialistes a Catalunya". En aquest punt l'exvicepresident del govern espanyol afegeix: "En manifestar la meva idea contrària a aquesta previsió va arribar a fer-me apostar que no s'arribaria a cap acord. Però sí que s'hi va arribar. La intervenció de Zapatero va ser determinant".

L'exvicepresident del govern espanyol explica que quan el projecte va arribar a Madrid, ell va defensar que es rebutgés igual que s'havia fet amb el pla Ibarretxe, però que no li van fer cas. A partir d'aquell moment, Guerra afirma que es va convertir en l'última esperança de tots aquells que veien en aquell Estatut un problema de gran magnitud: "Vaig rebre molts missatges escrits, telefònics, directament de gent de tota condició, des de les més altes magistratures fins a ciutadans anònims que m'aturaven pel carrer. Tothom expressava la seva confiança en mi per detenir aquella 'bogeria' (era el terme més utilitzat)". El polític socialista diu que es va trobar molt "sol" en aquella labor i que ja va advertir que, si hi havia recurs al TC, hi havia una quinzena d'articles susceptibles de ser anul·lats. Al final sosté que la sentència "no garanteix la seguretat jurídica que exigeix l'article 9.3 de la nostra Constitució", de manera que en molts aspectes no és clar quina és la doctrina del tribunal.

Guerra també aprofita les memòries per carregar contra el concepte del "dret a decidir", que titlla d'inconstitucional. I conclou que "recórrer a la història per justificar una enyorada sobirania que mai va existir és un pur mite de la tradició".