Iñárritu aprèn a riure amb ‘Birdman’

La Mostra de Cinema de Venècia comença amb Michael Keaton interpretant un actor en decadència

La figura de l’estrella de cinema en decadència que demostra la seva vàlua després d’un període d’ostracisme és un dels relats favorits de l’Acadèmica de Hollywood, que acostuma a recompensar les resurreccions actorals amb un Oscar. Ahir la Mostra de Venècia també va invocar la figura del Fènix ressorgint de les seves cendres inaugurant el certamen amb la projecció de Birdman (or the unexpected virtue of ignorance), un aparador perfecte per al talent de Michael Keaton, un actor que va conquerir la Meca del cinema interpretant Batman a finals dels anys 80 però que després no va saber capitalitzar del tot aquell gran èxit.

Birdman, dirigida pel mexicà Alejandro González Iñárritu, juga de manera conscient amb la biografia de Keaton, a qui converteix en Riggan Thomson, un actor que busca desesperadament reconquerir l’èxit que va tenir interpretant el superheroi que dóna títol al film. Perseguint aquest objectiu, Thomson decideix posar en escena una desastrosa adaptació teatral del conte de Raymond Carver De què parlem quan parlem de l’amor. Així, a més de la figura de l’actor turmentat per la seva egolatria, el film explora les divergències entre el gran cinema d’espectacle i els projectes amb ambició artística, una pretensió de la qual Iñárritu va sobrat. Sobre l’elecció de Keaton com a protagonista, el director mexicà va explicar ahir a Venècia que “hi havia poca gent al món que tingués l’autoritat del Michael [Keaton], que va ser un pioner del cinema de superherois, per abordar els dilemes del Riggan”. A més, Iñárritu afegeix: “El Michael posseeix una gran habilitat per navegar entre la comèdia i el drama, i necessitava algú així per modular el to de la pel·lícula”.

Birdman suposa un notori canvi de registre per al director mexicà -un dels pares del melodrama contemporani d’històries encreuades-, que aposta aquí per una tragicomèdia satírica sobre el món de l’espectacle, reunint elements de films com el clàssic Tot sobre Eva, el musical modern Comença l’espectacle i la comèdia esperpèntica Qué ruina de función. Un còctel que s’enrareix gràcies a unes excèntriques pinzellades de surrealisme: el protagonista té poders telecinètics i dialoga amb un doble seu que vesteix l’uniforme de Birdman. En definitiva, som davant d’una neuròtica exploració de l’ego que remet a l’imaginari de Charlie Kaufman, el guionista de films com Olvídate de mí o Com ser John Malkovich.

“Després de fer tants drames, volia allunyar-me del meu element natural. Volia provar de riure en un rodatge”, va explicar Iñárritu. I la veritat és que el canvi d’aires li ha anat força bé al director mexicà, que en el passat havia abusat d’uns certs tremendisme i maniqueisme en la seva exploració del patiment humà. A Birdman Iñárritu no aconsegueix alliberar-se del tot del seu gust per la crueltat, que reapareix en la part final del film banyada per una grandiloqüència messiànica. Però l’àcid sentit de l’humor i un frenesí rítmic amb rerefons jazzístic fan de Birdman una obra singular, que aconsegueix capturar l’efervescència histèrica de la ciutat de Nova York, que funciona com un personatge més del film.

Birdman porta al límit el joc amb els falsos plans seqüència del cinema del també mexicà Alfonso Cuarón, director de Gravity. Mitjançant els trucatges digitals, la pel·lícula sembla filmada únicament en dos sinuosos plans. “Volia que el públic experimentés el film des del punt de vista del Riggan, que penetressin en el laberint de la seva ment”, va explicar Iñárritu, que va comparar el rodatge de la pel·lícula amb l’experiència d’escriure un text sense punts ni comes.

Un rodatge “terrorífic”

Per fer realitat aquest experiment amb la continuïtat fílmica d’herència teatral, els actors no només van haver de memoritzar els diàlegs, sinó també llargues coreografies escèniques. Edward Norton, també present a Venècia, va explicar que el mètode de rodatge de Birdman va exigir “una absoluta compenetració entre els actors, el camarògraf, els tècnics de so, els il·luminadors...” Emma Stone, que interpreta la filla del Riggan, va reconèixer que va patir molt estrès durant un rodatge en què el més mínim error suposava la interrupció de l’escena. “Em va sortir un tic a l’ull per culpa dels nervis. Va ser un rodatge terrorífic, però també hi vaig aprendre moltíssim. Tornaria a fer-ho”, va assegurar Stone.

Més continguts de

El + vist

El + comentat