Mas sobreviu a la comissió i també als editorials catalans

Quan en un bar algú -amb una massa muscular superior a la teva- et pregunta “¿Estàs mirant la meva nòvia?”, tu ja saps que rebràs. Si dius que sí, cobraràs. Si dius que no, et dirà “¿Li estàs dient lletja?”, i també cobraràs. Amb la corrupció passa el mateix. Si has ficat la mà a la caixa, llepes. I, si no, també: a partir de cert nivell de responsabilitat la ignorància troba difícil disculpa. Per això Mas tenia un paper difícil en la seva compareixença per parlar de la confessió de Pujol i altres derivades. Tots quatre diaris catalans coincideixen a dir, als seus editorials, que el president de la Generalitat se'n va sortir sense cap esgarrinxada severa. La Vanguardia i l’ARA aborden la qüestió de la versemblança de la seva autoproclamada ignorància, però no la posen en dubte: només consignen que va ser un dels clams llançats per l’oposició. En canvi, a Madrid el tractament ha estat més ferotge. El Mundo titula: “Mas sempre va saber que el seu pare tenia un compte a Liechtenstein”. Segons el diari, fins ara havia afirmat que ho sabia des del 2008, però a la comissió va assegurar tenir-ne coneixement des de finals dels 80. El fet té una transcendència limitada, tenint en compte que el cas està arxivat: l’únic valor és haver enxampat una inconsistència. Pel que fa a La Razón, el diari compra la frase d’Alícia Sánchez-Camacho segons la qual Mas és “el vuitè fill de Jordi Pujol”, però no aporta cap aval factual de l’acusació. ¿En tenia prou posant una foto del president de la Generalitat tocant-se el nas? Aquesta referència subtil a Pinotxo li agrada molt a La Razón: tot just fa tres dies també hi recorria, en aquest cas per desacreditar Tania Sánchez. Una comissió d’investigació és un acte polític, però alguns diaris s’obstinen a vestir-la sempre amb els draps judicialitzants.