Plaga d'amigurumis!

El ganxet es modernitza amb la popularització dels ninots de llana

La colonització dels amigurumis fa temps que ha començat. Per a molts joves, aquests ninots de ganxet s'han convertit en el passatemps ideal que els permet desconnectar de la rutina amb una activitat pausada i que dóna via lliure a la creativitat. Els amants d'aquests peluixos amb faccions tendres i mirades amables també són amants del do it yourself (DIY), un moviment que potencia l'elaboració artesanal de qualsevol producte per estalviar diners, aprendre i obtenir més satisfacció personal.

Els amigurumis són fills de la cultura japonesa i es confeccionen amb llana o cotó a partir d'una tècnica senzilla, que consisteix a cosir seguint la forma d'un espiral. El teixit s'elabora mitjançant el punt de cadeneta i el punt baix, els mateixos que s'utilitzen per a les tradicionals peces de ganxet. Una vegada el cos del peluix agafa volum, s'omple de fibra sintètica i es cus la resta de parts. "És un mètode fàcil de dominar i, a més, deixa llibertat per crear tota mena de criatures", explica la Marta Bertral, que treballa com a dissenyadora però també elabora ninots per a nadons i els hi posa nom. Ho fa perquè l'infant "l'adopti, l'estimi i el guardi fins que es faci gran".

Més enllà de la funció decorativa i de joguina, es poden teixir objectes d'utilitat, com cistells per guardar les revistes, fundes per a ordinadors portàtils i estoigs per a telèfons mòbils, entre d'altres.

La immensitat d'internet permet aprendre a fer amigurumis de manera autodidacta i disposar d'una gran varietat de patrons a un cop de clic. Entrades de blogs i vídeos tutorials ensenyen pas a pas com construir aquests peluixos, que poden adoptar una multitud de formes.

La xarxa, plena d'idees

La Judith Cañamares és periodista, però s'ha aficionat al ganxet gràcies als amigurumis, i a través de la xarxa agafa idees per a nous ninots. "Els usuaris comparteixen tot tipus de models, des de dibuixos animats com la Hello Kitty i el Pocoyó, fins a personatges de pel·lícules. Alguns també elaboren els protagonistes d'una sèrie completa", assegura. Ella i dues amigues més són el motor de 13 Somnis, una botiga virtual que va engegar amb bijuteria artesanal i que fa poc més d'un any va incorporar els amigurumis al seu catàleg. "Inventem els patrons en funció de les demandes dels clients", apunta la Judith. Entre les seves creacions hi ha balenes i tortugues en miniatura, que contrasten amb un pop gegant de 30 centímetres de diàmetre i 20 d'altura. "Va ser un dels encàrrecs que em va portar més feina, sobretot a l'hora de muntar les parts, perquè el pes ho complicava força", recorda. La Marta també es guia pels patrons que treu d'internet, però abans d'agafar les agulles prefereix fer un esborrany del futur ninot amb les modificacions que ella creu pertinents. La tècnica dels amigurumis permet "transformar molt fàcilment una imatge en un peluix en volum", cosa que l'ha ajudat a convertir les seves creacions il·lustrades en ninots en tres dimensions.

Els nois també cusen

En contra del que podria semblar, els amigurumis no són només fruit de mans femenines. Des de ben petit, el Rubén Villalonga s'ha sentit atret per les manualitats i sempre li ha interessat el ganxet. "La meva mare hi té molta afició i em va ensenyar a fer bufandes, però a mi no m'acabava de convèncer, fins que vaig descobrir els amigurumis", destaca. Així, aquests ninots van començar a ocupar-li les estones lliures fins que han esdevingut un hàbit amb el qual s'aïlla del món. El Rubén és llicenciat en biologia i treballa a mitja jornada, de manera que té molts moments per dedicar als amigurumis. "En comptes de mirar la tele, faig córrer la imaginació ideant nous peluixos, que després fotografio i penjo al Facebook i a Instagram, perquè m'agrada compartir-los", diu.

Tant ell com la Marta i la Judith coincideixen que aquesta tècnica de ganxet està de moda. Segons el Rubén, "ara la gent ja no s'impacta quan veu un noi que fa mitja", cosa que ajuda "a trencar l'estigma que cosir és cosa de dones". L'emergència dels amigurumis també ha fet ressorgir l'interès per la costura i serveix per combatre altres prejudicis. "Fins fa poc el ganxet s'associava a un passatemps tradicional i antic, només propi de persones de més de 60 anys", subratlla la Marta.

Arran del fenomen japonès, cada vegada resulta menys estrany veure joves que cusen al metro, a les sales d'espera o en espais públics a l'aire lliure. Per això la Judith no creu que sigui una tendència passatgera i confia que s'arreli com una afició més a Catalunya. "Dóna una segona utilitat al ganxet de les nostres àvies i permet fer regals únics, a mida i personalitzats", comenta.

Com molts altres, la Marta i el Rubén van començar fent amigurumis per decorar les seves cases, però de seguida amics i familiars els van demanar que cosissin per a ells, fins que van decidir posar les seves creacions a la venda. La Mariale Montero va experimentar una situació semblant fa dos anys. Davant la bona rebuda dels seus ninots, va engegar Lalala Toys, un negoci basat en la creació d'aquests peluixos seguint el model d'una persona real. "Faig retrats de la gent amb la voluntat que es vegin reflectits en els ninots i els guardin com un tresor", especifica la Mariale, que ha teixit famílies senceres d'amigurumis. "La botiga funciona", afirma, i perquè encara tingui més difusió ha començat a gravar vídeos en stop motion protagonitzats pels seus ninots. El boom d'aquest passatemps també ha fet que més d'un aficionat provi de treure'n guanys econòmics.

Segons la Mariale, "molta gent ven els peluixos a preus baixos i aleshores sembla que aquesta feina tingui poc valor". Tot i que no està preocupada per la competència, admet: "Els aficionats em prenen part del mercat". Però, alhora, reconeix: "Només tinc dues mans i no puc cobrir la demanda tota sola".

Un món d'amigurumis que acaba en contes per a criatures

Els amigurumis de l'Esperança Sierra i el Xavi Teixidor tenen moltes coses a dir. Per això, aquests escriptors van fer néixer la col·lecció de llibres infantils Els Cacaus d'en Sam, que publica l'Editorial Mediterrània. El protagonista és un noi insegur que viu aventures acompanyat d'una nina, un ànec i una gossa. Tots els personatges són ninots de ganxet elaborats per l'empresa Lalala Toys. "La nostra intenció és mostrar problemàtiques adultes situades en el món dels nens, ja que no perquè siguin nens són tontos", apunta l'Esperança.

Malgrat el caràcter fantàstic de les històries, els personatges habiten al món dels humans, ja que un dels principals objectius és "integrar els amigurumis a l'entorn real". Els autors utilitzen expressions catalanes autèntiques, que contrasten amb l'estètica hipster de l'obra. L'Esperança admet que "el vocabulari dels llibres és elevat", però no creu que això distanciï els lectors del text. Així, el segon volum de la col·lecció, que arriba demà a les llibreries, reflexiona sobre la recerca d'un mateix.

Les històries d' Els Cacaus d'en Sam s'adrecen als nens petits, però també inclouen un punt d'ironia que "serveix per enganxar els pares", diu l'Esperança. A més, cada títol inclou l'aparició breu d'un personatge famós que intercedeix en les peripècies d'en Sam i els seus amics. El ninot de l'Homo APM treu el cap a Quin cacau de Nadal! i l'amigurumi de l'exconsellera de Justícia Montserrat Tura ho farà en un dels pròxims volums, al llibre De què vas, Sam?

Més continguts de