ANÀLISI EXPRÉS

Independència i reforma constitucional: els cinc perquès de la decisió d'Unió sobre el 9-N

Després d'una cinquantena d'intervencions al consell nacional i d'un pacte entre sectors, els democristians mantenen la unitat i deixen a criteri de la militància el vot sobre la independència

A primera hora del matí, a la sala Nelva de l'Hotel Porta Fira de L'Hospitalet de Llobregat, s'hi ha reunit el comitè de govern d'Unió. Ha estat la culminació d'una setmana de contactes constants entre els dirigents del partit, molt especialment entre els de la cúpula i els del sector sobiranista que lidera Antoni Castellà. La decisió final, aprovada per unanimitat al comitè de govern i similar a la que va prendre ICV, s'ha traslladat al consell nacional del partit, que l'ha validat també per unanimitat i després d'un llarg debat que ha superat la cinquantena d'intervencions. Els democristians aposten per un sí a la primera pregunta -és a dir, perquè Catalunya es converteixi en un Estat- i per deixar a criteri de la militància la posició sobre la segona qüestió, focalitzada en la independència. Aquestes són les cinc claus d'una decisió que ha generat molta expectació dins del partit i també a Convergència, soci de federació que ja ha apostat pel doble sí i farà campanya per demanar-lo.

1. Incorporació de totes les sensibilitats

"Unió assumeix i respecta la diversitat de criteris presents al seu si, amb el denominador comú de la voluntat d'avançar cap a la plena sobirania de Catalunya. És des d'aquesta voluntat que Unió admet les visions que entenen que la confederació només és possible des de l'assumpció prèvia de la independència (que condueix a un 'sí' a la segona part de la pregunta de 9-N), i les que entenen que l'assoliment de la confederació és igualment possible a partir d'una resposta negativa ja que condueix a una modificació de la Constitució espanyola per, entre altres aspectes, reconèixer Catalunya com a subjecte polític, amb totes les conseqüències que se'n deriven". Aquesta és la fórmula que ha trobat Unió per acollir les sensibilitats del partit sobre la segona pregunta, admetent que dins seu hi ha partidaris del doble sí i partidaris del sí-no.

Aquesta última opció era la preferida del líder del partit, Josep A. Duran i Lleida, però fonts consultades sostenen que "mai hauria guanyat una votació interna" defensant això. L'argumentació de la llibertat de vot acaba admetent, segons el document aprovat, "aquelles visions que en el moment present entenen la independència com a única solució política possible". Una fórmula molt celebrada pel sector sobiranista del partit.

2. Intervencions de Rigol i De Gispert

Les més de cinquanta intervencions que s'han recollit al consell nacional han inclòs les de dirigents històrics Joan Rigol, expresident del Parlament, i Núria de Gispert, actual presidenta de la cambra catalana. Rigol ha defensat sense embuts el doble sí "després de dècades buscant l'encaix dins d'Espanya", segons assenyalen fonts presents a la reunió. Rigol és també president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que agrupa un miler d'entitats a favor de la consulta, i fa anys que es declara independentista després que "no trobi complicitats a l'altra banda", com ha reconegut aquest diumenge a porta tancada.

De Gispert ha apuntat que històricament sempre havia estat partidària del sí-no, però que els esdeveniments polítics dels últims anys i l'actitud del govern del PP amenacen de convertir el seu vot en un doble sí. La presidenta del Parlament és propera al president de la Generalitat, Artur Mas, de la mateixa manera que en el moment de ser consellera als anys noranta era considerada propera a Jordi Pujol. Tampoc han faltat intervencions defensant el sí-no.

3. El pacte Duran-Castellà

Al darrer congrés, el maig del 2012, Josep Antoni Duran i Lleida es va assegurar una àmplia majoria pactant amb el líder del sector renovador i sobiranista, Antoni Castellà, secretari d'Universitats. Aquell cop l'acord els va servir per arraconar i guanyar l'alcalde de Vic i president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal, que ja és fora del partit amb els seus afins. Aquest cop, i malgrat les evidents tensions prèvies, Duran i Castellà han tornat a trobar un punt d'acord que els ha donat la unanimitat al consell nacional i els permet preservar sengles posicions. Castellà podrà fer campanya pel sí-sí i posicionar-se clarament com el referent independentista del partit. Duran podrà fer-ne pel sí-no (o no fer-ne) i defensar davant els seus interlocutors que el seu partit continua sense ser independentista malgrat que l'acord comú és per assumir la plena sobirania i aquesta opció es contempla formalment per primer cop al partit. El temor de Castellà a perdre de forma clara i el de Duran a projectar la imatge d'un partit dividit els han abocat al pacte avui al matí abans de la reunió del comitè de govern. El líder d'Unió ha delegat en el secretari general Ramon Espadaler la negociació.

4. Primera campanya sense CDC

Unió farà per primer cop una campanya electoral sense CDC des de l'any 1978. A la del referèndum de la Constitució Europea de 2004, quan Unió va dir d'entrada sí i Convergència s'ho va pensar molt, ja van estar a punt de no anar a la una. Aquest cop els democratacristians s'inhibiran mentre els seus socis ja s'han implicat formalment en la campanya unitària Ara és l'hora i treballen pel sí-sí formalment. Espadaler ha deixat clar que ningú podrà fer campanya en nom d'Unió i tampoc cap unió territorial. De fet, el sector oficial indica que les cinc comarques que s'havien decantat pel sí-sí han acceptat el mandat del consell nacional i no demanaran el vot de forma orgànica a nivell territorial. Al sector renovador consideren que no, que es podrà fer campanya com a Unió i que així ho pensen fer diferents consellers nacionals. En tot cas, i passi el que passi el 9-N, la decisió d'Unió condiciona el seu paper en unes eleccions plebiscitàries. És un escenari que Artur Mas vol encarar amb una gran coalició sobiranista amb ERC i que Duran ja pensa afrontar amb una opció que reivindiqui el centre i la tercera via. De fet, prepara la plataforma Catalunya al Centre, que voldria activar al novembre.

5. "Volem votar"

Unió segueix mantenint com a principal lema el "volem votar" de cara a la consulta del 9-N. No farà campanya orgànica pel doble sí, i després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional (TC), manté el suport al 9-N malgrat la incomoditat que genera de portes endins -especialment a Duran- fer passos cap a la consulta desobeint part de les indicacions del TC. Els democristians ja han advertit que no són partidaris de la desobediència, i això ha provocat polèmiques amb ERC i el seu president, Oriol Junqueras.

Més continguts de