ABANS D’ARA

Art modern català a la col·lecció Plandiura

De Carles Capdevila (Barcelona, 1879-1937) a Gaseta de les Arts (X-1928). Fa 240 anys de la fundació de la Llotja. Un alumne rellevant va ser Joaquim Sunyer (Sitges, 1874 - Barcelona, 1956). Quadre: Pastoral (1911), de Sunyer.

Art modern català a la col·lecció Plandiura
Carles Capdevila I Recasens 1928
31/01/2015
2 min

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuaranta cinc autors, pintors i escultors, amb un total de més de tres-centes obres, formen el conjunt de la secció d’art modern local d’aquesta magnífica col·lecció particular, la més important de Barcelona en tots els ordres. [...] En conjunt, malgrat la presència de quinze obres de Picasso, de les primeres èpoques, d’una mostra molt completa de Togores, i de les obres corresponents a la darrera posició de Joaquim Sunyer, la col·lecció és un panorama complet i interessantíssim de l’assimilació de l’impressionisme a Catalunya, de l’any 1885 fins el moment actual, i amb preferència del començament de segle ençà. [...] Ramon Casas i Santiago Rusiñol foren els que introduïren a Catalunya les avançades de l’escola. [...] La generació immediata fou la que adoptà l’impressionisme amb totes les seves conseqüències. Els representants més significats d’aquesta època són Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Joaquim Sunyer, Marian Pidelaserra, Nicolau Raurich, Xavier Nogués, Joan Colom i Pau Picasso, la precocitat del qual el fa coetani d’aquests mestres que tots li porten més de cinc anys de diferència. [...] Joaquim Sunyer és una de les personalitats més destacades de la generació que comentem. Instal·lat a París als primers anys de la seva carrera, seguí els impressionistes i produí obres que poden comparar-se amb èxit amb les de mestres francesos del seu temps. [...] En 1910, després d’un viatge a Sitges, la seva pàtria, tornà a París, madur per a una evolució capital en la seva comprensió de l’art. [...] La figura humana, explicada sense paràfrasis colorístiques, guanya l’hegemonia en la seva producció. Cézanne no és estrany en aquesta conversió. Moltes composicions d’aquesta època acusen la suggestió de les “bagneuses” del mestre d’Aix; però, en Sunyer, l’emoció de descobrir la seva pàtria comunica unes cadències d’ègloga a les seves composicions. [...]

stats