Les caramelles

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEntre les moltes i malaguanyades costums de l’antigor que, perdent-se, fan perdre la fesomia a nostra terra, sobreviu, gràcies a Déu, encara que un xic degenerada de son origen religiós, i ben sovint en los grans centres enterbolida per les corrents del temps i per les passions humanes, la de les Caramelles. [...] En aquest recó de la Garrotxa empordanesa [el Santuari de Nostra Senyora del Mont] és on es conserven nostres Caramelles amb tot son aire i puresa primitius. ¿No en serien filles tal volta? ¿Serien aqueixes valls de la Muga i del Fluvià, arrecerades a aquest bellíssim tron de la Verge, lo bressol d’aqueixa antiga, religiosa i catalana costum? Jo bé sóc d’aqueix parer, i em sap greu no poder adduir més que proves indirectes. La primera és lo nom mateix de Caramelles, que no vol dir res fora de l’Empordà, i que ací significa la gralla primitiva, lo calamus, això és, un tros de canya amb un foradet a l’extrem i una obertura prop d’ell amb sa llengüeta. Amb aqueix senzill instrument músic, que acompanya encara les Caramelles pobres, que són les que més agraden, degueren començar-se les primeres, Déu sap on i quan. Lo nom de Caramelles comença a entregirar-se vers Riudarenes amb lo de Camarelles, que domina en bona part de Catalunya i que es canvia en la Plana de Vic amb lo de Camalleres, que ha fet sospitar a algú si es derivava de camalls. Altra prova d’això ens donen els mateixos hermosos goigs de la Verge del Mont, que foren gairebé los únics que es cantaven fins a nostres dies en la Catalunya espanyola i francesa des de temps immemorial, i que són encara los que dominen pertot arreu, havent canviat solament lo nom, en alguns punts, amb lo de “Goigs dels Ous”, los “Set goigs de les Caramelles”, “Goigs de Pasqua”, etc. Dels centenars d’edicions que se n’hauran fetes, en coneixem solament algunes darrerenques de Girona, Figueres, Perpinyà, Puigcerdà, Vic, Manresa, Cervera i Barcelona.