La compassió horitzontal de l’ésser humà

Budista Zen al Centre Zen BarcelonaUn dels vocables que formen la paraula compassió és passió, però ¿pot ser apassionant la compassió? La resposta és afirmativa si comprenem què és passió per l’ésser humà, passió per l’altra persona sigui de la condició que sigui. Només amb aquesta passió es pot sentir compassió. És una compassió de tu a tu, d’igual a igual. Horitzontal i no vertical. No és la compassió del ric vers el pobre, sinó de l’ésser per l’ésser.

En el budisme zen, i en el budisme en general, trobem la figura de Kannon (Avalokiteśvara en sànscrit), que és anomenat “el bodhisattva de la gran compassió” i que es representa amb multitud de braços per poder abraçar infinits éssers. També dins del budisme la compassió és un dels sis paramites, sis perfeccionaments o actituds, que ens permeten creuar cap a l’altra riba, és a dir, passar del món de la confusió al de la il·luminació.

La compassió de la qual parlem aquí no pot ser fruit només de la voluntat de ser compassius; no és una decisió que es pugui qualificar d’intel·lectual perquè per ser verdadera i horitzontal ha de néixer en el fons del cor quan està obert a l’altre. A través de la meditació i el silenci podem fer real aquesta experiència d’obertura i unitat.

Aquesta compassió és també l’altra cara de la saviesa: en realitat, són indivisibles. No pot haver-hi compassió sense saviesa com tampoc hi pot haver saviesa sense compassió. En la via espiritual, en el creixement personal, la compassió és el lloc on arribar, el final del camí, perquè estimar l’altre sense exigències, amb plena acceptació i empatia, es produeix quan hom estima i s’accepta a si mateix amb les mateixes condicions. Quan podem comprendre que formem part d’un tot on es dilueix la separació entre l’un i l’altre. Aleshores podem posar-nos en el lloc de l’altre, escoltar i sentir la compassió. I viure-la amb passió.