Per la Costa Brava

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Era dalt d’un espadat feréstec, que baixa al mar en terratrèmol de roques, per atzavares verdes i fonolls d’or; en son cim, unes ruïnes d’un antic convent li donen to llegendari; a llevant, una esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a les fantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades de boscúries, corprenen a l’entusiasta admirador de nostra costa; a garbí, la plàcida corba de les platges de Blanes i Sabanell, fins a la punta de la Tordera, separades per un illot rocós que un istme ha ajuntat a la terra, reposen la mirada i l’enteniment eixelebrats per l’espectacle de la costa brava; per la banda de terra, en grandiós aufratre, les terres de Pineda, Orsavinyà, Palafolls, el Montnegre, i més enllà el Montseny, prenen tots els colors de l’Arc de Sant Martí; [...] ¡Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf alia contra l’illa fa milenars d’anys; la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França, és més dolça, més somniosa: una faldada de flors; però la nostra, des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança com una exquisidesa de monja pacienta per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps. [...] Priveu-me de mentir, vosaltres, entre els vius, poetes amanits de la nostra costa. Tu, Ruyra, el cisellador de “marines”; tu, Rahola, el cantor del Golf de Roses; tu, Marquina, el que has entès la veu de les onades; tu, Massifern, que hi has trobat inspiració i salut; tu... tots els que l’heu vista i sentida i cantada la nostra costa, i tu, Llaverias, que l’has sorpresa en tots els racons amagats, en totes les hores d’esplai amorós i de fúria apocalíptica: ¿Hi ha res com la nostra costa? [...]