THE NEW YORK TIMES / PARÍS.Per només un euro, fins i tot el més humil amant de l'art pot unir-se a la fraternitat de promotors que donen suport a la restauració de la cúpula del Panteó parisenc. Per uns quants centenars d'euros més, rebrà una invitació del Centre dels Monuments Nacionals per assistir a una festa celebrada en l'emblemàtic temple de la República Francesa.
També es pot ajudar el Louvre a comprar un parell d'estàtues d'ivori del segle XIII, o donar un cop de mà al Museu de Belles Arts de Lió perquè adquireixi la pintura a l'oli de Jean Auguste Dominique Ingres que fa temps que persegueix. Les mesures d'austeritat que s'han implantat a tot Europa s'han rebut amb especial inquietud a França, on la despesa en cultura és tan sacrosanta que durant anys ha sigut l'única inversió que posava d'acord tant els governs de la dreta com els de l'esquerra. Però ara els directors de les grans institucions culturals estan fent crides públiques per pagar les obres que volen, i fan la cort tant a milionaris com a gent del carrer.
Per atreure els donants, els museus s'han ajudat d'incentius que van des d'entrades gratis fins a invitacions per a festes. A canvi de contribuir a la causa del Panteó, la foto del donant apareix temporalment en un quiosc al davant de l'edifici. Els estímuls estan funcionant: el Louvre ha recaptat 496.000 euros amb l'ajuda de 2.500 contribuents per adquirir les estàtues, valorades en 2,57 milions d'euros. El museu de Lió ha reunit 69.000 euros per adquirir la pintura d'Ingres -valorada en 759.000 euros- que mostra el pintor renaixentista Pietro Aretino acollint un enviat de Carles V.
En la primera campanya pel Panteó, on reposen les restes sepultades de Victor Hugo i Alexandre Dumas, els responsables van establir un objectiu deliberadament modest de 4.930 euros per no intimidar els donants. Només en quatre setmanes, més de 450 persones van contribuir-hi, en part atrets per crides a la solidaritat nacional. "La meva passió és la història, així que vaig donar 300 euros", diu Cyril Guerineau, un policia de 36 anys dels afores de París, sobre la seva donació per restaurar el Panteó. "És el símbol més destacat de la nostra nació, un monument on estan enterrats grans personatges de la història de França". També confessa que va interessar-li la invitació per a la festa.
Fins i tot ara, el govern francès gasta 3.500 milions en cultura, més del doble que Alemanya i cinc vegades més que Espanya (720 milions). Però la retallada del 4% del pressupost de cultura és la primera en més de 30 anys. Els diners per a noves adquisicions s'han aprimat a 8,42 milions d'euros, lluny dels 19,76 milions del 2009. Les retallades han provocat una competició entre les institucions per aconseguir ingressos addicionals. Una conseqüència és que obres emblemàtiques dels museus -com ara una estàtua de la figura al·legòrica La Synagogue amb els ulls embenats- s'han transformat en muses de la caritat que exhorten "Fes-te patrocinador en només dos clics!" a les pàgines web.
"Tots estem confrontats amb la mateixa realitat i explorem les mateixes vies", diu Philippe Belaval, president de l'agència francesa del patrimoni, que col·labora amb l'empresa emergent de crowdfunding My Major Co. en un projecte pilot per reunir diners per a quatre monuments estatals, que inclou els projectes de restauració del Panteó i el Mont-Saint-Michel. "En el crowdfunding -explica- tenim un avantatge respecte a d'altres: els nostres monuments són part fonamental del país i de la consciència col·lectiva del poble".
L'agència del patrimoni està tan contenta dels resultats inicials, diu Belaval, que s'està plantejant una expansió cap al Japó, que aporta un 30% dels visitants del Mont-Saint-Michel. I aquest desembre, My Major Co. ha enviat cartes a més de 300 alcaldes francesos per promocionar el finançament online de projectes cívics locals.
La companyia, fundada el 2007 a França per finançar projectes musicals, va començar a donar suport al patrimoni després de proposar la idea al ministre de Cultura francès. Les autoritats estaven interessades en la idea, tot i que preocupades per la percepció que tindria la iniciativa en un país on els impostos han jugat històricament un paper molt més important en el finançament de la cultura que, per exemple, als Estats Units, com diu el fundador de My Major Co, Michael Goldman, de 33 anys. "És una solució efectiva per a molts àmbits en crisi", assegura ell.
Les institucions també demanen
El crowdfunding artístic és una pràctica habitual als Estats Units, però normalment són els artistes els que el posen en marxa, no les institucions. Molts organismes europeus han augmentat ara les seves sol·licituds a donants privats, que sovint són els mateixos nord-americans adinerats que són l'espina dorsal del pressupost cultural dels Estats Units. A França, les donacions individuals poden acollir-se a deduccions impositives de fins al 66%. En els últims tres anys, el Louvre ha tingut molt èxit a l'hora de demanar finançament a través de la xarxa: la seva primera campanya, el 2010, va captar més d'1,21 milions d'euros de més de 7.000 donants per adquirir un oli del segle XVI de Lucas Cranach. Altres iniciatives, com la restauració de la deslluïda estàtua d'Hippomenes, al parc de Saint-Cloud dels afores de París, no han funcionat tan bé i només ha reunit el 17% de l'objectiu de 9.860 euros per ajudar a pagar la restauració. Belaval diu que no està gaire preocupat pel ritme de contribucions. "Per escalar una gran muntanya abans n'has d'haver escalat una de petita", diu.
Altres països -com la Gran Bretanya, Holanda i Alemanya- també estan experimentant amb aquest tipus de finançament online . El Festival internacional de Händel de Göttingen va demanar a través d'un vídeo 15.170 euros per organitzar un concert gratuït. Els donants, a canvi de contribuir amb 25 euros, eren retribuïts amb diversos obsequis, entre els quals un val per a un bratwurst i un refresc. Els organitzadors van fer curt i el concert no es va celebrar perquè a la gent li costava pagar per una cosa que, deien, era competència de les autoritats locals. "La lliçó que en vam aprendre -diu Tobias Wolff, el director del festival- és que cal un element de pressió perquè la gent faci una donació".
