Jorge Zepeda: un Planeta sobre la corrupció

La periodista barcelonina Pilar Eyre és finalista amb un a història d’amor ‘fou’

El premi Planeta 2014 no ha suposat el fitxatge milionari d’un autor d’un grup editorial rival ni ha recompensat la temptació de cap músic, actor, expolític o pilot de Fórmula 1 (s’havia arribat a insinuar, amb sentit de l’humor, que Fernando Alonso s’hi havia presentat). El segon guardó literari més ben dotat del món s’ha quedat a la casa. Els 601.000 euros del premi han sigut per al mexicà Jorge Zepeda Patterson, que publica amb l’editorial presidida per José Manuel Lara Bosch des de fa una dècada. Milena o el fémur más bello del mundo serà la segona novel·la del periodista i analista polític, i és la continuació del seu debut, Los corruptores. La ficció finalista, recompensada amb 150.250 euros, és Mi color favorito es verte, de la periodista barcelonina Pilar Eyre, que el 2013 ja va debutar a Planeta -a través de l’editorial Destino- amb l’extens assaig Franco confidencial, després de diversos títols publicats a La Esfera de los Libros.

Zepeda Patterson, pràcticament un desconegut a l’Estat -i un nom que ahir es va revelar en primer lloc, al contrari del que mana la tradició, després d’un embolic de Carmen Posadas amb els sobres-, s’ha interessat des de fa anys per les connexions entre el poder i la vida pública. Nascut l’any 1952 a Mazatlán, es va formar periodísticament a El País. L’experiència li va servir per fundar i dirigir el diari Siglo XXI (1991-1997) i Público (1997-1999) i a partir de llavors va formar part d’ El Universal, amb el qual encara col·labora, a més de fundar empreses del sector de la comunicació com El Despertador i revistes especialitzades en negocis com Energía Hoy.

La seva exploració editorial del poder va arrencar el 2005 amb Los suspirantes, i des de llavors ha anat entregant títols de no-ficció com El presidente (2006), Los amos de México (2007) i El presidente electo. Instructivo para sobrevivir a Calderón y su gobierno (2008). Amb Los corruptores (2013) va debutar en la novel·la, prometent que el seu següent pas seria “investigar les semblances entre la corrupció mexicana i l’espanyola”. A partir d’aquí neix Milena o el fémur más bello del mundo, la continuació de Los corruptores. Hi explora les màfies ucraïneses establertes a Marbella en un estil directe i amb una intriga per resoldre, que arrenca quan un grup d’antics companys d’escola, Los Azules, salven la vida d’una prostituta, víctima d’una xarxa dedicada al tràfic de persones. “Guanyar el Planeta amb la meva segona novel·la és un salt quàntic. Em sento com un futbolista de barri que ha sigut fitxat pel Barça o el Madrid. Prometo ser millor que Chicharito i més simpàtic que Hugo Sánchez”, va bromejar el primer mexicà que guanya el Planeta.

De Marbella a l’amor

Pilar Eyre (Barcelona, 1951) ha compaginat les col·laboracions periodístiques -en premsa, ràdio i televisió, al costat de Jordi González, Jorge Javier Vázquez i María Teresa Campos- amb una extensa trajectòria editorial. Arrenca, curiosament, a Marbella a finals dels 80 ( Todo empezó en el Marbella Club ) i s’ha especialitzat en la família reial amb títols com Dos Borbones en la corte de Franco (2005) i La soledad de la Reina (2012). A Mi color favorito es verte narra el periple d’una novel·lista madura que s’enamora d’un francès durant les vacances. “Està basada en una història que em va passar fa un any i dos mesos -va dir-. Vaig tenir una aventura amb un home, i va desaparèixer al cap d’un temps. Era corresponsal de guerra. La novel·la és la història d’aquesta recerca”.

Més continguts de