NOVETAT EDITORIAL

L'eloqüència sense paraules de Cesc

Una antologia d'acudits muts reivindica l'enyorat ninotaire fora de Catalunya

Amb la possible excepció de Perich, és difícil trobar en la història de l'humor gràfic català un ninotaire més apreciat que Francesc Vila Rufas, el popular Cesc (1927-2007). Montserrat Roig el va descriure com "un notari de la realitat, meitat poeta i meitat profeta", i realment va ser profeta a la seva terra: llegit i estimat pel públic, homenatjat per les institucions, admirat pels col·legues... Fora de Catalunya, però, l'obra de Cesc no ha transcendit com mereixeria.

Per posar fi a aquest desconeixement, el dissenyador i humorista gràfic Jordi Duró ha coordinat per a Astiberri l'antologia (Sin palabras) , una tria de l'obra més universal de Cesc: els acudits muts. És una selecció de diferents èpoques i mitjans, fins i tot de revistes estrangeres com la francesa Paris Match , l'anglesa Punch i la nord-americana Esquire , en què l'autor salvava la dificultat idiomàtica prescindint del text i tirant de metàfora visual. "L'obra de Cesc té molts fils per estirar -explica Duró-, però mai s'havia fet una tria així, centrada en un vessant del seu treball. I el seu humor sense paraules no té res a envejar al de pesos pesants com Sempè".

La idea va sorgir arran del treball de Duró com a humorista gràfic de l'ARA, on publica la secció De fit a fit . "És quan començo a col·laborar regularment amb l'ARA que m'adono de la magnitud i la professionalitat de la feina de Cesc. Va publicar més de 30.000 acudits en vida i sempre va mantenir un gran nivell".

Actualitat i vigència

L'antologia posa en relleu la vigència de l'obra de Cesc. Els seus acudits disparen dards enverinats contra la hipocresia i la injustícia, i assenyalen problemàtiques que anys després encara són actuals; en alguns casos, com el de l'ecologia, s'avancen al seu temps. "L'obra de Cesc la poses avui en un diari i segueix funcionant", opina Duró, que a (Sin palabras) ha buscat relacions entre acudits de diferents èpoques, però de temàtiques similars. "I no es repetia mai -s'admira-. La seva capacitat per mantenir-se fresc i viu durant tants anys encara em desborda".

Un altre aspecte interessant de l'humor de Cesc és la duplicitat de nivells d'informació. "Això li ve arran dels problemes que va tenir amb la justícia -explica Duró-. Ell deia que així, si algun dia el jutjaven, sempre podia donar al jutge la interpretació innocent de l'acudit". La seva modernitat també es basa en la capacitat d'emmascarar missatges punyents sota un dibuix d'aparença inofensiva. "En aquest sentit, el seu hereu seria Juanjo Sáez, que fa el mateix", opina Duró. El dissenyador de l'antologia espera que ajudi a obrir les fronteres per a l'obra de Cesc. "Si a França hi ha un museu de Sempè, per què no de Cesc?"