Locarno invoca el glamur de la cinefília

Locarno (Suïssa)Després que marxés inesperadament el que va ser el seu director durant tres anys, el francès Olivier Père -per dirigir el canal Arte France Cinéma-, el Festival de Cinema de Locarno va fer com el Barça després de Guardiola: va trobar el successor dins de casa en lloc de buscar-lo fora. L'escollit va ser l'italià Carlo Chatrian, que col·laborava en el certamen suís des de feia deu anys formant part del comitè de selecció, i sobretot encarregant-se de les retrospectives d'autors com Ernst Lubitsch, Otto Preminger i Vincente Minnelli. Des d'aquesta cinefília -i també per l'incòmode emplaçament temporal del festival, entre dos gegants com Canes i Venècia-, s'ha d'entendre l'elecció de Chatrian com una aposta per un glamur antic, per una festa de la memòria cinematogràfica en totes les seves manifestacions.

Enguany el festival -que ahir arrencava- ret homentatge a l'estrella del Nou Hollywood dels anys 70 Faye Dunaway, al mite del cinema de terror Christopher Lee, al gran autor alemany Werner Herzog, a una musa de la Nouvelle Vague com Anna Karina i a tres intèrprets europeus, l'italià Sergio Castellitto, la britànica Jacqueline Bisset i l'espanyola Victoria Abril, a més del tècnic en efectes especials Douglas Trumbull, responsable dels efectes de films com 2001: una odissea de l'espai , Blade runner i l' Star Trek original. Tots ells seran a Locarno, on, a més, participaran en diversos actes i trobades amb el públic. Per cert, la retrospectiva d'enguany està dedicada a George Cukor.

En canvi, a la secció popular de la Piazza Grande, amb capacitat per a vuit mil persones i on es projecten cada nit un o dos films, hi faltaran les estrelles: entre els films més esperats destaquen About time , de Richard Curtis, amb Rachel McAdams; Mr. Morgan's last love , de Sandra Nettlebeck, amb Michael Caine, i We're the Miller s, de Rawson Marshall Thurber, amb Jennifer Aniston. Ni Caine, ni Aniston, ni McAdams assistiran al certamen, però.

Altres films de la secció són Wrong cops , nova bogeria de Quentin Dupieux; la xilena Gloria de Sebastián Lelio, premiada a la Berlinale; Vijay and I , del director d' Irina Palm , Sam Garbarski, i el documental L'expérience Blocher , una cinta polèmica a Suïssa per centrar-se en el polític conservador Christoph Blocher i haver estat subvencionada.

Pel que fa a la competició oficial, a més del retorn al festival d'Albert Serra amb Història de la meva mort , Locarno ha aconseguit aquest any reunir les últimes obres de cineastes que en el passat han sovintejat festivals com Canes i Venècia, però que encara estan a l'espera de la seva consagració definitiva: els japonesos Kiyoshi Kurosawa i Shinji Aoyama, el sud-coreà Hong Sang-soo, de qui s'ha estrenat recentment En otro país -amb Isabelle Huppert-, la francesa Claire Simon o el romanès Corneliu Porumboiu. Locarno pot ser el primer pas.