El Macba reivindica la passió de la ignorada Carol Rama

BarcelonaCarol Rama (Torí, 1918) és una artista fascinant: filla d’una família de l’alta burgesia, va començar a pintar de manera autodidacta quan tenia 18 anys per curar-se i evadir-se de les circumstàncies traumàtiques que li havia tocat viure: el suïcidi del pare quan la fàbrica que regentava va fer fallida i l’ingrés de la mare en un psiquiàtric. La seva primera exposició, el 1945, en què qüestionava obertament les representacions ortodoxes de la sexualitat femenina, va ser clausurada per la policia. L’artista no va ser reconeguda fins al 2003, quan va rebre el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia. La fotògrafa nord-americana Cindy Sherman va incloure obres seves en el petit museu que va organitzar dins la Biennal del 2013, i avui el Macba obre La passió segons Carol Rama, la mostra més ambiciosa que se li ha dedicat.

La recuperació pública de Carol Rama va arrencar el 1980, quan va ser inclosa en l’exposició L’altra meitat de l’avantguarda. L’artista està considerada un referent, però el seu reconeixement s’ha reduït a un cercle de fidels que sovint van obtenir les obres intercanviant-les amb ella per béns i serveis. De fet, el seu perruquer és un dels col·leccionistes més destacats de les seves obres. La passió segons Carol Rama inclou 200 obres, entre aquarel·les, olis i escultures, la gran majoria de les quals provenen de col·leccions privades i són inèdites internacionalment.

La ciutat de Torí, on va néixer Rama, era conservadora i tancada, i ella va ser ignorada sistemàticament pels artistes del seu entorn i per la historiografia artística, que la va reduir a una artista obscena, excessiva i teatral. “No tinc cap mestre pintor, el meu mestre és un cert sentit del pecat”, va dir ella.

Pel que fa a la seva biografia, la mateixa Rama i els seus coneguts van donar nombroses versions, sovint contradictòries, de la seva vida. “És un embolic de secrets”, diu la filòsofa Beatriz Preciado, la comissària de l’exposició juntament amb la conservadora del Macba, Teresa Grandas. “La narrativa de l’art del segle XX no ha sabut incloure Carol Rama en cap moment”, insisteix Preciado.

L’objectiu de la mostra és subratllar la contemporaneïtat de l’obra de Rama i sotragar les lectures hegemòniques de l’art del segle XX amb la càrrega política i de dissidència dels seus treballs. La passió segons Carol Rama se centra en els moments més significatius dels 70 anys de la seva trajectòria. Al centre del recorregut hi ha la reconstrucció de la mostra censurada i també es pot observar com després d’aquesta desfeta, que va viure amb dolor, Rama es va mimetitzar momentàniament amb l’abstracció del moviment de l’ arte concreta. Però aquest art més aviat formalista va durar pocs anys. Als 50 va revelar la presència del seu cos en la força del traç i als 60 va enganxar a les teles xeringues i altres objectes que remeten als fluids corporals i a la seva biografia. Als anys 80 i fins al 2003 va recuperar una figuració que beu de la seva etapa primerenca.

L’exposició estarà oberta al Macba fins al 22 de febrer, i després es podrà veure a París, Finlàndia, Irlanda i al seu Torí natal.