Manuel Cuyàs debuta com a memorialista

Barcelona"He escrit la meva vida a raig. El nét del pirata no és un llibre de callar o no: és una explicació amable de les meves experiències, de la família i de l'ambient on he crescut". Així descriu Manuel Cuyàs el seu primer llibre de memòries. Publicat per Proa -on també ha aparegut fa poc el volum de Joan F. Mira centrat en la seva infantesa, El tramvia groc -, El nét del pirata recorre en poc menys de 300 pàgines els primers trenta anys de vida del periodista i escriptor. "Representa que acaba amb la mort de Franco, però hi ha unes quantes excursions cap al present i cap al passat", admet l'ex director adjunt d'El Punt i exdirector d'El Punt Maresme.

Al capítol inicial, Cuyàs es remunta fins al segle XIX per explicar la història del rebesavi pirata, que va fer fortuna a l'Argentina i a l'Uruguai després d'una joventut en què "havia fet tronar i ploure pel Mar del Plata i per l'Atlàntic obert i d'haver saquejat totes les naus brasileres que li van sortir al pas amb la goleta Rayo Argentino de la seva propietat", segons es pot llegir al volum. "Antoni Cuyàs Sampere no era ni el meu rebesavi ni era pirata, i els lectors que s'apropin al llibre ho descobriran de seguida -avança Cuyàs-. La gran pregunta que em vaig fer quan em vaig posar a escriure va ser: per què aquest senyor, que a l'Argentina ho tenia tot, va decidir tornar quan era vell a la ciutat on havia nascut?"

Un llibre fet "en vint minuts"

Cuyàs no pot evitar dedicar unes pàgines a la seva trajectòria periodística, que va arrencar al setmanari El Maresme i actualment es diversifica entre els articles que publica a El Punt Avui i les tertúlies en què participa (RAC 1, Catalunya Ràdio, TV3, 8TV i TVE).

També recorda, després d'evocar el Mataró de la infantesa i l'adolescència, "on els capellans són bons i els policies s'hi fan", el procés d'escriptura de les memòries de Jordi Pujol. "Quan vam acabar el primer volum, em va començar a trucar perquè havíem d'afegir-hi coses i canviar paraules -recorda-. Un dia, jo li vaig dir: «Miri, president, l'arròs ha d'estar al foc vint minuts. Si l'hi tens menys, queda cru. Si l'hi deixes massa, es cova. De tant retocar les memòries, se'ns covaran!»" És per aquest motiu que Cuyàs assegura que el seu últim llibre ha estat fet en "vint minuts". Admet, però, seguint la terminologia de Pujol, que al final ha afegit una o dues gambes als seus records d'arròs.